El màster s’organitza en 8 mòduls independents de forma que es pot cursar tot el màster o només aquells mòduls d’interès.

Les sessions comencen el 13 d’octubre de 2015 i acaben el 2 de juny de 2016. Cadascun dels mòduls ofereix 30 hores de sessions teòriques que s’imparteixen els dimarts i dijous i 24 hores de pràctiques que s’imparteixen els dimecres.   L’horari de totes les sessions serà de 16:00 a 20:15h.

1. Gènere, comunicació i canvi social |  Assignatures

2. Nous formats digitals. Eines per a la transformació social | Assignatures

3. Comunicació social, econòmica i perspectiva de gènere | Assignatures

4. Comunicació política  des d’una perspectiva de gènere | Assignatures

5. Gènere i discurs radiofònic i audiovisual | Assignatures

6. Representació de gènere a la publicitat i altres discursos gràfics | Assignatures

7. Mitjans, informació i construcció social | Assignatures

8. Contextos socials, gènere i mitjans de comunicació | Assignatures

MODUL 1: GÈNERE, COMUNICACIÓ I CANVI SOCIAL

Aquest mòdul ofereix una panoràmica general sobre les relacions entre el concepte de gènere i la comunicació. Una introducció al marc normatiu actual, a les metodologies per analitzar els mitjans i per informar des d’una perspectiva de gènere en els diferents àmbits i suports comunicatius.

S’impartirà entre el 13 d’octubre i l’1 de desembre de 2015, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1.  Gènere i representació als mitjans de comunicació | Joana Gallego (4h) Elvira Altés (2h)

La importància de les representacions socials, dels models de dona i d’home que transmeten els mitjans de comunicació.  Asimetries de gènere a la informació.  Anàlisi actualitzat de diferents els estudis realitzats a l’Estat espanyol i d’àmbit internacional. Who Makes the News? (1995-2015).

2. Marc legal i recomanacions per informar amb perspectiva de gènere | Isabel Muntané  (4h)

Introducció al marc legal i teòric, general i periodístic, en l’àmbit del gènere i la comunicació. Conèixer per saber informar amb visió crítica. Especial rellevància als codis deontològics i a les recomanacions de la professió per incorporar la perspectiva de gènere a la informació.

Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; la Llei 34/1988, de 11 de novembre, General de Publicitat;  Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista;  Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació; Recomanacions per al tractament de la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual als mitjans de comunicació, entre d’altres.

3. Aproximació a la teoria feminista: de les pioneres als feminismes del segle XXI | Sònia Herrera (4h)

De què parlem quan parlem de feminisme? On situem el seu origen? Feminisme o feminismes? Tot recollint els principals conceptes de la teoria feminista i desentranyant les arrels culturals de la desigualtat de gènere, en aquesta assignatura farem un recorregut que ens durà des de la querelle des femmes a la postmodernitat; del sufragisme a la teoria queer, l’ecofeminisme i els feminismes postcolonials i comunitaris; de la Revolució Francesa i el feminisme catòlic del segle XIX al ciberfeminisme; d’Olympe de Gouges i Simone de Beauvoir a Judith Butler, Gloria Anzaldúa, Sayak Valenci, Mujeres Creando…

I després d’aquest viatge en el temps que ens portarà des de l’Edat mitjana a l’actualitat i més enllà, ens interrogarem sobre la relació que té el feminisme amb els mitjans de comunicació i ens acostarem a algunes figures i organitzacions essencials que han treballat (i treballen) pels drets de les dones des de diferents sectors comunicatius.

4.  Metodologies per analitzar els mitjans des de la perspectiva de gènere | Jaume Soriano (6h)

Diferents sistemes per analitzar els mitjans de comunicació amb perspectiva de gènere. Metodologies quantitatives i qualitatives. Pros i contres de cadascuna d’elles. De l’enquesta a l’observació participant, passant per l’entrevista en profunditat.

5. La perspectiva de gènere en l’ofici periodístic | Susana Garcia Medrano (6h)

En l’observació del fet periodístic hi ha una interpretació de la realitat. Tot i que es faci una interpretació fenomenològica d’allò observat, el text que s’elabora és el resultat d’un punt de vista particular que inclou i exclou aspectes tot i no ser-ne conscients. Les desigualtats de gènere acostumen a ometre’s  amb massa freqüència. Si no és té perspectiva de gènere no és pot ser conscient que un fet afecta de forma diferent a dones i homes. Aquesta assignatura vol ensenyar a incloure la perspectiva de gènere en el treball periodístic i a identificar els subjectes de gènere amb l’objectiu de contribuir a la construcció d’un periodisme crític en relació als rols i les desigualtats de gènere.

6. Violència masclista als mitjans de comunicació | Isabel Muntané (4h)

Les informacions sobre la violència masclista als mitjans és una de les grans fonts de desigualtat de gènere i de perpetuació dels estereotips masclistes. Homes bones persones i dones doblement victimitzades. Aprendre a informar amb perspectiva de gènere sobre les violències masclistes no és només una qüestió de justícia i de legalitat, també aporta qualitat a la informació.  Es treballaran els conceptes teòrics de les violències masclistes i es visualitzaran en la pràctica. Aprendre a identificar informacions esbiaixades per la visió patriarcal per no reproduir-les.


MODUL 2: NOUS FORMATS DIGITALS: EINES PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Aquest mòdul reflexiona sobre les noves formes de comunicació en l’entorn digital,  els nous formats comunicatius i les possibilitats que ofereix la xarxa  per dur a terme un periodisme actiu que aposti per la transformació social, tant des d’una perspectiva col·lectiva com individual.

S’impartirà entre el 13 d’octubre i l’1 de desembre de 2015, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1. Processos de creació de la identitat digital. | Anna Clúa (4h)

L’assignatura s’orientarà a l’anàlisi del paper de la comunicació en l’organització dels moviments de dones. Concretament, se centrarà en l’anàlisi de l’empoderament de les xarxes de dones a partir de l’ús d’eines com ara Facebook i Twitter. A les sessions es presentaran casos concrets i dispars com poden ser els grups de mares lactants o els moviments a favor de la regulació de la prostitució. L’objectiu és, d’una banda, aportar elements per a una reflexió crítica sobre l’accés de les dones a l’esfera pública en l’era digital. I de l’altra banda, es proposarà l’anàlisi d’estratègies determinades de creació d’identitats contraposades als estereotips de gènere a través de les xarxes socials.

2. Comunicació empresarial on-line | Marta Aguilar (4h)

Les empreses són una font important d’informació. Cal vetllar perquè la seva presència a la xarxa aporti valors en perspectiva de gènere. Quin valors aportem les professionals  a l’empresa. Aspectes claus: l’olfacte, coneixements  i ofici periodístic. Conèixer l’empresa. Què no funciona i què cal millorar? Treball amb altres departaments o responsables de l’empresa (màrqueting i vendes). Pla de comunicació. Identitat corporativa i identitat digital, eines de comunicació, xarxes socials i eines de monitorització per avaluar i rectificar rumb, si cal.

3. Narrativa periodística multimèdia online | Anna Giralt (4h)

Els continguts multimèdia cada vegada tenen més pes dins els mitjans digitals. Les narratives audiovisuals online es van adaptant a les noves necessitats i es van transformant, en l’àmbit tècnic i el narratiu, segons el mitjà i el dispositiu: mòbils, tauletes, ordinadors, etc.

En aquest mòdul analitzarem amb perspectiva de gènere les transformacions que està experimentant aquesta narrativa des d’un punt de vista formal. Examinarem el contingut, qui produeix les peces, els rols implícits i les desigualats que se’n deriven.

4. Informar en nous mitjans digitals: twitter, diaris digitals, etc.  | Susanna Silva (4h)

Origen i evolució de la figura de Community Manager. Informar en el nou context digital amb perspectiva de gènere. Nous mitjans a la xarxa, una oportunitat per oferir informació amb perspectiva de gènere. . Gestionar la informació en la xarxa d’organismes, empreses i institucions i persones.

5. Periodisme de dades | Karma Peiró (6h)

L’assignatura és una introducció pràctica al periodisme de dades. Començant per entendre els conceptes bàsics de la transparència informativa i conèixer les noves fonts de dades que es poden trobar en obert a Internet. També s’exploraran les eines més comunes de visualització d’informació, des de mapes interactius a gràfics de barres o infografies. Les alumnes sabran localitzar dades online, analitzar-les i visualitzar-les per complementar treballs periodístics dedicats a informacions de gènere i dona. 

6. Moviments socials i lluita feminista a la xarxa | Rubén García  Sánchez (4h)

Identificació de la violència masclista 3.0. De les conductes d’assetjament i d’abús dins les xarxes com a armes de control i difamació dins l’àmbit de la parella, a la difusió i l’apologia de la violència, les campanyes de boicot i alerta. La reproducció de models dins l’exosistema dels comportaments i prejudicis masclistes. Neomasclisme organitzat a la xarxa i violència.

Moviments socials i lluita feminista, LGTBI, transfeminisme i postfeminisme a les xarxes socials i les web 3.0. Noves formes de donar a conèixer i interactuar. Contradiscurs i contrapoder, de la contrainformació i el periodisme crític respecte els mitjans. El contingut polític de les lluites com element transformador de la informació a la xarxa.


MÒDUL 3: COMUNICACIÓ SOCIAL, ECONÒMICA i CULTURAL 

Aquest mòdul aborda els grans reptes socials, econòmics i culturals que la societat actual ha d’afrontar. Una oportunitat per informar des d’una perspectiva on el gènere com a element vertebrador del discurs i eina per lluitar contra una informació que transmet les desigualtats socials sense visió crítica.

S’impartirà entre el 3 de desembre de 2015 i el 12 de febrer de 2016, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1.  Els grans reptes econòmics i socials del món actual | Carlos Zeller (6h)

Panorama general dels grans problemes econòmics i socials que afronta avui el món. La globalització: des de la deslocalització fins al gran problema del tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual.

La informació econòmica amb una perspectiva de gènere.  Informar dels diferents problemes econòmics i laborals. Importància d’una informació econòmica amb perspectiva de gènere.  Els mitjans i el desconeixement de la perspectiva de gènere.

2. Dona i economia. Panorama internacional i domèstic Ariadna Trillas (2h)

Presència de la dona a l’economia. Mancances de l’organització socioeconòmica. Panorama internacional i domèstic (sectors econòmics, tipologia d’empreses, responsabilitats més freqüents). La realitat de la dona al mercat de treball; modalitats de contractació; retribucions; pensions; llocs de poder econòmic, institucions econòmiques, sindicals i empresarials; decisions de consum;  emprenedoria; treball com a autònoma; sistema fiscal; gestió i lideratge; noves tecnologies i impacte de la crisi.

3. Gènere i informació econòmica | Ariadna Trillas (2h)

Tipologia de dona que apareix a la premsa econòmica. La dona com a font d’informació. La dona i la consideració de l’èxit professional (laboral i empresarial). -Tractament de la dona que apareix als mitjans (perfils, entrevistes, guerres de poder). Informació considerada específica sobre la dona. Conciliació i informació econòmica.

4. Les dones en el mercat  laboral | Teresa Torns (2h)

Les dones en el món laboral. Presència femenina en els diferents sectors productius. Revaloritzar en els mitjans de comunicació el paper de la dona en el món laboral i les seves aportacions.

5. Informació cultural i gènere M. Àngels Cabré (4h)

La informació cultural encara respon a una clara mirada hegemònica masculina, que actua com si en les darrere dècades el món de la cultura no hagués canviat en matèria de gèneres. Així, mentre en la vida real els diversos sectors de la cultura són espais clarament compartits entre homes i dones, la imatge que la premsa escrita, la ràdio i la televisió ens ofereix tergiversa aquesta realitat infrarepresentant a part de les seves agents. A través del periodisme de dades farem una radiografia d’aquesta situació enquistada i analitzarem quin són els mecanismes que determinen la tendència androcèntrica. Plantejarem eines capaces de garantir una mirada no esbiaixada de la informació cultural, instruments que no només afavoreixin que homes i dones contribueixin en igual mida a dinamitzar els diversos sectors de la cultura, sinó que siguin capaços de generar dinàmiques de suport a la incorporació plena de les dones a la cultura en sectors on aquesta encara és deficitària.

6. Les dones en el món musical | Sara Nieto (4h)

La música es converteix en una tècnica, un discurs, una tecnologia al servei de la representació/construcció de gènere, afavorint la concepció cultural d’allò masculí i allò femení com dues categories complementaries encara que mútuament excloents. Hi ha dones que fan música? On són? Com se les valora en la informació especialitzada? Treballar la informació musical com a eina per a visibilitzar la presència femenina en els diferents àmbits del sector.

7. Eines per transformar la informació artística | Mercè Ibarz (2h)

Com visibilitzar les dones en les informacions del món artístic. Protagonistes a l’ombra. Eines per elaborar una informació que doni valor al paper de les dones artistes.

8. Representació i rols de gènere en el circ |  Elena Zanzu (2h)

Presència, representació i rols de gènere en els espectacles de circ. Literatura i cinema de circ.
Feminisme i queer en el circ. Més enllà de la dicotomia pròpia del sistema sexe-gènere, en trobem una altra que
se’n deriva: perfecció vs monstruositat. On són les dones en les informacions? Espais informatius sobre circ, una oportunitat per visibilitzar les dones en les informacions.

9. Eines per una informació esportiva no androcèntrica | Natàlia Arroyo (2h)

En l’esport i, de retruc, en la informació esportiva encara s’està lluny de l’equitat de gènere, malgrat que en les últimes dues dècades ha crescut considerablement el nombre de dones que practiquen esport de manera més o menys competitiva. Però la falta de visibilitat, el desequilibri informatiu entre els èxits femenins i masculins, o l’actitud amb què els mitjans de comunicació sovint s’apropen a l’esport femení (desinformació, masclisme, discontinuïtat, paternalisme) són alguns factors que mereixen una revisió.

També reclama una reflexió l’anàlisi del paper de la dona en la gestió de la informació, darrere o davant de la càmera o el micròfon. A partir d’exemples de bones i males praxis periodístiques, s’intentaran detectar els instruments periodístics evitables i els que poden reforçar el tractament natural i professional de les informacions sobre esport i esport femení.


MÒDUL 4. COMUNICACIÓ POLÍTICA, DESENVOLUPAMENT SOCIAL I PERSPECTIVA DE GÈNERE

Aquest mòdul posa l’accent en la informació política des d’una perspectiva de gènere. Es treballarà la presència de la dona en els escenaris globals, a la Unió Europea, a l’Estat espanyol i a Catalunya. El mòdul aprofundirà en les informacions sobre les noves iniciatives crítiques que s’estan gestant en diferents àmbits com són els processos de desenvolupament dels països del Sud i les entitats del Tercer sector.

S’impartirà entre el 3 de desembre de 2015 i el 12 de febrer de 2016, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1. Informació política i gènere | Isabel Muntané (4h)

Revisió històrica de la lluita política amb mirada feminista. La presència i no presència de les dones a la política. Panorama general de la informació política internacional i el paper de les dones en els sistemes parlamentaris i dels partits. Quin protagonisme i valor se’ns hi dóna. Les múltiples violències contra les dones que ocupen càrrecs als governs i als partits. Cal feminitzar la política? Calen les quotes? Calen les llistes cremallera?

2. Informació Política a Catalunya Marta Corcoy (4h)

És sexista la informació política catalana? Recull la realitat de la presència d eles dones a la política, al Govern i al Parlament? Anàlisi de la informació amb perspectiva de gènere i eines per al canvi comunicatiu.

3. La dona a Europa: Unió Europea, perspectiva de gènere i comunicació | Maria Serrano (4h)

En quina situació es troba la dona a Europa? Què fa la Unió Europea per millorar-la? Quin és el posicionament de la UE respecte a les qüestions de gènere? Com es comunica la UE amb la ciutadania? I com ho fa, quan es tracta de promoure la igualtat d’oportunitats?

L’assignatura aborda aquestes i altres qüestions. Pretén oferir una visió general sobre quin és el marc institucional i jurídic des del qual la UE impulsa mesures per a equilibrar les relacions de poder vinculades al gènere. A més, revisa quina ha estat l’aposta de la UE en matèria d’informació i comunicació, i com s’han desenvolupat les estratègies comunicatives destinades a millorar la situació de la dona a Europa.

4.  Informació sobre els homes coresponsables | Bernat Escudero (2h)

Les asimetries de gènere i la representació del poder masculí en els mitjans. Construcció de la figura masculina del líder. Homes coresponsables, on són en les informacions?

5. Conflictes bèl·lics: El paper de les dones a la guerra i la seva representació mediàtica | Xavier Giró (4h)

Conflictes bèl·lics i la seva representació mediàtica. El paper de les dones en els conflictes: subjectes actius o passius dels conflictes. Altres tipus de conflictes armats i informació.

6. Dones i desenvolupament | Olga del Rio (4h)

La participació política de les dones en els moviments per al desenvolupament a Amèrica del Sud. Un protagonisme a l’ombra de les institucions i del poder mediàtic.

8.  El Tercer Sector i gènere als mitjans | Sònia Pau (4h)

Les dones són majoritàries en les entitats del Tercer sector i són el major col·lectiu atès per aquestes entitats. És fidel la informació a aquesta representació? Eines per oferir una informació del tercer sector amb perspectiva de gènere.


5.  GÈNERE I DISCURS RADIOFÒNIC I AUDIOVISUAL

Aquest mòdul analitza els diferents discursos narratius, tant audiovisuals com radiofònics, molt especialment en relació a les dinàmiques de gènere que es produeixen en els documentals, les ficcions cinematogràfiques o les sèries de televisió i més recentment els webdocs.

S’impartirà entre el 17 de febrer  i el 9 d’abril de 2016, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1. Narrativa audiovisual |  Marta Selva (4h)

Introducció i reflexió sobre la narrativa audiovisual. Eines per focalitzar l’atenció en l’anàlisi dels recursos  fílmics que provoquen una mirada cinematogràfica masculina hegemònica. Necessitat de canvis en el anomenat “contracte espectatorial”.

2. Documentals amb perspectiva de gènere |  Rosa María Palencia (4h)

Aproximació al documental i introducció de la perspectiva de gènere. Evolució de la modalitat  documental. Tendències i representants actuals del gènere. Possibilitats del documental per a apropar-se a la realitat de les dones.

3. Cinema documental, violència masclista i feminicidi: eina de denuncia i de memòria |  Sònia Herrera (4h)

El cinema documental que aborda la violència masclista i el feminicidi són un interessant instrument de manteniment de la memòria, de denúncia, de sensibilització i d’apoderament davant les extremes conseqüències de la violència contra les dones com a fenomen global. Les imatges aparegudes en els documentals, però, poden exercir una nova violència simbòlica sobre les dones assassinades i les seves famílies, revictimizant-les, si el tractament de la imatge no parteix d’una perspectiva de gènere.

En aquesta classe ens acostarem al cinema documental com a eina de transformació social i analitzarem críticament algunes obres de diferents països que s’han apropat a diferents tipus de violències masclistes.

4.  Sèries de televisió. Entre l’estereotip i la perspectiva de gènere|  Anna Tous (4h)

Aproximació i anàlisi dels models de dones en les sèries de televisió. Possibilitats i límits de les sèries. Evolució dels estereotips femenins en sèries antigues i modernes. Perspectives de futur.

7. Les dones als guions de sèries de televisió. Una eina per al canvi de rols Carme Fernández (4h)

La matèria primera de les sèries de televisió (les històries que expliquen) modela, preserva o revoluciona els estereotips de gènere. La responsabilitat dels guionistes i el seu compromís en la transmissió dels rols sexuals que es reflecteixen en les seves històries és enorme. Els estereotips de mare-mestressa de casa-prostituta-secretària-infermera-bruixota-princesa… continuen sent els que predominen a l’hora de dotar la ficció de diferents models de dona? Aquests models, creen heroïnes poderoses equiparables als herois masculins? Quins són els nous rols femenins i quin és la relació que mantenen amb els homes? Posseeixen les dones el poder en llocs destacats de la societat o les seves accions segueixen reduïdes a l’àmbit de la llar?

En el primer bloc s’exposarà la teoria, amb referències a sèries actuals, posant el focus en la construcció de personatges i de trames des de la perspectiva dels rols. En el segon bloc es realitzarà l’anàlisi d’algunes d’aquestes sèries emblemàtiques. Es tracta de dotar als alumnes dels instruments per observar, amb ull crític, quina mena de rols de gènere projecten les sèries de televisió.

5. Webdocs: el nou llenguatge documental | Clàudia Prat (6h) 

L’assignatura permetrà analitzar a l’aula com la tecnologia reformula el llenguatge audiovisual i escrit. Si fins fa uns anys la el cinema, la televisió i el documental eren camps diferents a “la premsa” (la premsa com a institució), avui la disrupció tecnològica ha canviat les formes com fem i consumim la informació. El webdocumental, el documental d’immersió o el documental connectat són nous formats que diaris i publicacions d’arreu del món ja estan implementant. Aprendrem com utilitzar en la pràctica algunes eines per mesclar vídeo, text i web, com treballar en equips multidisciplinars i “àgils” – i també reflexionarem sobre què aporta l’ús de la tecnologia al periodisme i als nostres projectes.

6. Documental in progress | Xapo Ortega (2h)

A partir d’un documental que es troba en fase de filmació i muntatge es treballarà el doc in progress, un nou tipus de documental que busca aprofundir l’experiència i la comprensió del públic pel documental com una forma d’art que possibilita el canvi social.


6.  REPRESENTACIÓ DE GÈNERE ALS DISCURSOS GRÀFICS  I  LA PUBLICITAT

Aquest mòdul analitza el discurs publicitari i la diferent representació de gènere que se’n deriva,  examina la tasca de les agències de publicitat a la vegada que s’apropa a altres discursos gràfics com són les publicacions sectorials per dones i homes, la literatura, l’humor i el còmic.

S’impartirà entre el 17 de febrer  i el 9 d’abril de 2016, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1. Cos i textualitat Meri Torras (4h)

El cos com a text significatiu. Introducció a la narrativa del cos. El cos és el lloc per a la identitat entesa sobretot com l’articulació de gènere, raça, classe i identitat sexual, el text que resulta de la inscripció i reinscripció dels discursos culturals. Com llegim i com podem llegir el cos en les informacions periodístiques.

2. Videoclip com a gènere i producte audiovisual| Gerard Casas (3h)

.Anàlisi de videoclips des de la perspectiva de gènere: rols de gènere i representacions, sexualització de les dones, violència sexual, gènere i raça, relacions sexoafectives, masculinitat i identitats/expressions de gènere no normatives. Els casos d’MTV, l’indie español, la new wave i altres estils al llarg de la història. Pràctiques transformadores.

3. Estudi de campanyes de sensibilització en matèria de diversitat de gènere | Gerard Casas (2h)

Estudi de campanyes de sensibilització en matèria de diversitat de gènere: de la institució al sector associatiu  Tipus de campanyes: per qui, per a qui, com. Heteronormativitat, capitalisme rosa, pinkwashing i homonacionalisme a campanyes comercials i promocionals d’esdeveniments relacionats amb la diversitat sexual: dels creuers gay-friendly a les macrofestes. Exemples inclusius. Introducció a les estratègies de comunicació de guerrilla.

4. Publicitat exterior i dones Joana Gallego (2h)

La publicitat exterior és la que trobem en qualsevol tanca, cartell, pasquí, comerç, vitrina, túnel de metro o autobús. No la podem obviar perquè es dirigeix a tots i a ningú en concret. Està allà, estàtica, proposant-nosa models impossibles d’assolir. En aquesta assignatura analitzarem l’abast i impacte que té la publicitat així com el perquè resulta tan desapercebuda.

5. Les agències de publicitat i la seva responsabilitat social David Roca (4h)

Creativitat publicitària i gènere. Anàlisis de l’estructura de les agències de publicitat. Possibilitats i dificultats de canvi en les agències de publicitat. La presència femenina i el seu poder publicitari. Evolució del sector.

6.   Premsa sectorial femenina Marta Orsini (4h)

En les dues sessions previstes, tractarem dels orígens, l’evolució i els aspectes més fonamentals de la premsa femenina, un segment que posseeix una enorme rellevància dins de la premsa en general, però que no sol gaudir d’un gran prestigi, fins i tot al àmbit acadèmic.

7. Revistes sectorials masculines  Joana Gallego (2h)

Construcció de la masculinitat en les revistes per a homes. Origen i evolució d’aquest tipus de publicacions. similitud i diferències entre les revistes femenines i masculines. ¿Poden les revistes per a homes canviar els esteretips masculins?

8. La representació de ‘l’altre’ als mitjans de comunicació Pol Galofré (4h)

Les pel·lícules, sèries i mitjans audiovisuals acostumen agenerar realitats, difondre idees i modelar l’imaginari col·lectiu. Poden ser una eina important per guanyar visibilitat per a les minories, però en la majoria dels casos juguen a la contra. Si ens parem a pensar, les vegades que es representen altres sexualitats, identitats o orientacions són tan escasses que sovint faríem una festa només pel fet de ser nombrades. Però a quin preu?

Per aprofundir i entrenar la mirada es visionaran i comentaran fragments de pel·lícules i sèries de televisió fent un petit recorregut des dels inicis del cinema per veure com s’ha representat a “l’altre” en aquest procés. Un exercici de revisió crítica per veure com representem nosaltres allò que ens és aliè o com moltes vegades prenem per certes aquelles coses que veiem en pantalla sense adonar-nos que poden ser una part molt petita de la realitat.

9. Noves masculinitats i mitjans de comunicació Arnau Roig (4h)

El model de masculinitat hegemònic, la MMHH. Que defineix la masculinitat? L’aprenentatge dels rols i la importància dels agents de socialització en la masculinitat tradicional. Noves formes de ser home: homes igualitaris i la paternitat activa. Els mitjans com a constructors de nous models d’identitat: les masculinitats alternatives.

10.  La presència de les dones a la literatura,  l’humor i el còmic Isabel Franc (4h)

Introducció a la literatura humorística escrita per dones. Humor i gènere. La manca de tradició femenina en el gènere humorístic i el còmic. Possibilitats de l’humor com a acte subversiu.

11. Infografia interactiva: una oportunitat de representació de les dones Elisa Vivas (2h)

Introducció la infografia interactiva com a nova eina de comunicació amb perspectiva de gènere. Límits i possibilitats d’aquest format.


7. MITJANS, INFORMACIÓ I CONSTRUCCIÓ SOCIAL

Aquest mòdul reflexiona sobre diferents aspectes  normatius que han conformat la base de la nostra societat i establert l’asimetria de gènere com la divisió de l’espai social entre públic i privat, el paper de l’educació, la religió, la salut o la sexualitat. També s’inclou en aquest Mòdul una reflexió sobre el fet migratori i la multiculturalitat. 

S’impartirà entre el 14 d’abril i el 2 de juny de 2016, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1. Els àmbits públic/privat  i rols de gènere   Pilar Carrasquer (4h)

La divisió de l’espai social. Esferes Pública i Privada i rols de gènere.  La maternitat com a definidora básica del  rol femení.

2. Gènere i multiculturalitat |  Iolanda Tortajada (4h)

Al llarg d’aquestes dues sessions, explorarem les interseccions entre les identitats sexual i de gènere, la cultura i les identitats culturals i la comunicació. La nostra reflexió se centrarà, principalment, en el àmbit de la representació entesa com a camp de batalla en el qual les identitats es construeixen i es subverteixen.

3. Víctimes, mares, esposes, objectes bells i exòtics| Joana Garcia-Grezner (2h)

construcció de rols i estereotips andro i etnocèntrics en la representació de les dones migrades i del sud. Anàlisi de notícies i estudis de referència.

4. El masclisme ve de fora? | Joana Garcia-Grezner (2h)

Abordatge informatiu de les violències masclistes  que afecten a les dones migrades i del Sud.  Identificació de les tendències de representació amb exemples concrets.  Propostes, protocols informatius i recomanacions existents per elaborar informació amb perspectiva de gènere, classe i ètnia i per una representació equilibrada i no discriminatòria de les dones migrades als mitjans. Repàs i genealogia de les xarxes de comunicadores amb visió de gènere, classe i ètnia del Sud i el Nord.

5.  Dones àrabs i noves tecnologies: trencant el silenci |  Lali Sandiumenge (2h)

Les noves tecnologies han permès a les dones àrabs expressar-se i parlar per elles mateixes sense intermediaris. De l’explosió dels blogs personals a la xarxes socials i del paper que juguen en les lluita per les llibertats i contra el patriarcat. Les dones àrabs són víctimes que cal rescatar o són heroïnes que cal premiar. Quins són els temes que les converteixen en notícia? Per quins motius?  Quins són els interessos que condicionen la imatge que en donen els mitjans?

6. Bruixes, Descartes i fet religiós a Europa.  | Brigitte Vasallo (2h)

Com es configura la idea que tenim a Europa del concepte “religió”? Apliquem, des dels mitjans de comunicació, una idea cristianocèntrica i institucionalitzada del fet religiós? Donem prou espai de legitimitat als discurs contrahegemònics, com els feminismes cristians i islàmics, o l’islam queer?

7. Islamofòbia i islamofòbia de gènere als mitjans de comunicació| Brigitte Vasallo (2h)

La islamofòbia és una forma de racisme contemporani amb conseqüències directes tant en la vida local com en la política internacional. Quins són els seus mecanismes històrics i les seves confluències contemporànies? Què és la islamofòbia de gènere i per què genera tant de rebuig, fins i tot a dins de la lluita contra la islamofòbia? Com operen les aliances entre el masclisme, el racisme i el classisme?

8. Gènere, salut  i comunicació |  Irina Pejó (4h)

Des dels inicis de la medecina i la farmacologia, el gènere ha estat determinant discriminant les dones i medicalitzant-nos. A partir d’aquí s’ha construït uns cossos i una psicologia marcada per la malaltia. Processos naturals dels cossos de les dones es converteixen en ‘problemes’ que el sistema decideix amagar o eliminar. Les informacions i la publicitat són un reflex d’aquest sistema sanitari i polític. Treballarem com transformar el discurs dominant, a través d’exemples reeixits que han sortit en publicacions amb més o menys difusió dins i fora de l’Estat espanyol.

9. El sector educatiu i la segmentació per gènere Carol Biosca (2h)

El sector educatiu és un àmbit tradicionalment molt feminitzat, amb una presència majoritària de dones que contrasta amb el baix pes del col·lectiu en l’ocupació de càrrecs de responsabilitat i de gestió. L’escassa presència d’homes en les etapes baixes del sistema educatiu (l’educació infantil com a paradigma).

10. El paper dels mitjans en la transformació de la realitat educativa. Carol Biosca (2h).

Anàlisi sobre el tractament de la informació educativa. La dificultat de trencar els estereotips. Una visió que tendeix a reproduir la realitat i que té poca capacitat per incidir en la modificació de rols: és molt més fàcil buscar una fotografia d’una dona en una aula d’infantil i d’uns estudiants de cicles formatius en un taller de mecànica.

Quin marge real tenen els mitjans per modificar aquesta situació en el context actual? Hi ha inconsciència o impotència per part dels periodistes?  El factor temps i la manca de recursos, elements clau per entendre el tractament de les informacions sobre educació.

11. Polítiques afectives i mitjans de comunicació: homonacionalisme, gaixample i polinormativitat | Brigitte Vasallo (2h)

Les dissidències sexe-afectives són el darrer objecte de captura per part de la normativitat i els sistemes repressius i excloents. L’ells i el nosaltres s’articula al voltant de la llibertat de les minories sexuals i afectives. Però, quines llibertats? Quines minories? A quin preu?

12. El pensament monògama: a l’amor com a la guerra | Brigitte Vasallo (2h)

La monogàmia s’entén com la unió de dues persones a causa de la mirada colonial i patriarcal de l’antropologia del segle XIX. La monogàmia no és qüestió de números, sino de dinàmiques. I les dinàmiques monògames van molt més enllà de les vides privades: són una forma de mirar i construir el món.

13. Gènere, sexualitat i diversitat funcional  | Antonio Centeno (2h)

Per canviar de manera substancial les polítiques vinculades a la diversitat funcional cal visibilitzar aquesta realitat, problematitzar-la,desnaturalitzar-la i polititzar-la. Un procés anàleg al viscut en altres lluites contra l’opressió que legitima la desigualtat social a partir de patologitzar i estigmatitzar diferències biològiques, de gènere, d’ètnia, d’identitat, d’orientació sexual…

Resulta imprescindible trencar el cercle viciós dependència-infantilització: si són naturalment dependents són com nen@s, i al revés,si les veiem com nen@s és natural que siguin dependents. Explorarem tres experiències que apunten cap al canvi de paradigma de la diversitat funcional: Yes, we fuck!, un documental sobre sexualitat i diversitat funcional, Assex, un grup d’autogestió d’assistènciasexual, i Nexes, un curt de post-porno queer-crip.


8. CONTEXTOS SOCIALS I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Aquest mòdul analitza els diferents contextos socials  i la percepció que la societat té dels problemes i els fenòmens mitjançant la seva representació mediàtica. S’aborden problemàtiques tan actuals com la prostitució, els delictes i el sistema penal, els diferents tipus de violència contra les dones, les minories ètniques o els diferents moviments socials i la seva relació amb les qüestions de gènere.

S’impartirà entre el 14 d’abril i el 2 de juny de 2016, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

1. Informació que psicopatologitza la dona  | Irina Pejó (2h)

Aproximació a la psicopatologització que els mitjans de comunicació fan de les dones, dels seus processos biològics i del fet de ser dona.  La representació informativa de les psicopatologies i la percepció social d’aquesta problemàtica. Malalties o discurs del poder? Fins on pot arribar la intervenció dels mitjans per trencar aquests rols?

2. Informació que psicopatologitza les persones LGTBI | Soraya Vega (2h)

Assignatura que reflexiona sobre la psicopatologització de les persones per la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere més enllà del binarisme i de l’heterosexualitat. Com apareixen als mitjans? Cal una redefinició dels conceptes?

3.  Sistema penal i asimetria de gènere  | Encarna Bodelón (4h)

El sistema penal i el sexisme. Gènere i delicte. Raons de la configuració sexista del sistema penal i la seva incidència en la vida de les dones. Les dones davant la justícia i la seva representació als mitjans. Les grans oblidades?

4. Retratant els homes agressors  | Arnau Roig Mora (2h)

Els homes agressors apareixen als mitjans amb visió masculina, cosa que els posiciona de manera diferent a les seves víctimes. Quines particularitats tenen aquestes representacions? Quins discursos es generen al seu voltant i com ens pot ajudar la perspectiva de gènere a visibilitzar la ideologia que s’hi amaga darrere?

Per a analitzar-ho utilitzarem diferents tractaments del maltractador als mitjans: premsa escrita, telenotícies, campanyes contra el maltractament, cinema de ficció i documental.

5. Aproximació al fenomen de la prostitució  | Paula Arce (4h)

Aquesta assignatura pretén dotar d’eines als professionals de la comunicació per abordar el fenomen social de la prostitució des d’una perspectiva de gènere i de respecte dels drets humans. Per tal d’aconseguir-ho s’aprofundirà en els conceptes essencials  per comprendre la complexa realitat del treball sexual, el seu marc legal i les formes i condicions en que s’exerceix.

Es treballarà la comprensió conceptual per tal de distingir clarament entre diferents realitats com son l’exercici voluntari de la prostitució, la “trata”i el tràfic  d’éssers humans. També s’analitzaran de forma crítica notícies publicades als mitjans de comunicació en les quals s’aborden esdeveniments relacionats amb la prostitució i es desenvoluparan propostes de bones pràctiques professionals que evitin l’estigmatització i la criminalització tant de l’activitat com de les persones que la porten a terme.

6. Minories ètniques, els seus problemes i qüestions de gènere  | Carmen Méndez (2h)

Les minories ètniques ,a Espanya. El col·lectiu gitano, els seus problemes globals, les  dones i la desigualtat. Les dones gitanes i les seves lluites pel reconeixement social. La seva presència al mitjans, una minoria entre les minories.

7. Las refugiadas y el silencio en los medios | Laia Fernández (4h)

Las mujeres refugiadas sufren doblemente en su huida de la guerra. Esta asignatura repasa los diferentes modos de violencia que viven las refugiadas tanto a lo largo de su éxodo como al llegar a suelo europeo. Se pretende destacar el modo en que los medios de comunicación y las autoridades enfocan las discriminaciones específicas que sufren, con la finalidad de dar voz a un problema silenciado.

8. Gènere i moviments socials | Lali Sandiumenge (2h)

Aproximació als diferents moviments socials des d’una perspectiva de gènere. En aquesta assignatura s’analitza la presència de les dones en diferents sectors  i moviments com l’ecologisme, el pacifisme, el sindicalisme o el nacionalisme.

9. Les violències  contra les dones com a fenomen estructural Isabel Muntané (4h)

La violència contra les dones és un fenomen internacional amb múltiples expressions que els discursos periodístics transmeten sense visió crítica. L’assignatura oferirà eines pràctiques per aprendre a detectar les violències (econòmica,, social, cultural, sexual, política…) i poder informar des de la igualtat.

11. Cloenda

Mirant cap al futur: Un món menys desigual | Isabel Muntané (2h)

Gènere, comunicació i canvi social  | Joana Gallego (2h)