Autor: admin

Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

“Dones valentes”, un treball de recerca dut a terme durant dos anys per Isabel Muntané, periodista i codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i Violeta García, psicòloga de l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (AADAS), ha culminat en les primeres Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals als mitjans de comunicació.

Aquesta eina s’ha elaborat gràcies al coneixement i l’expertesa de 20 dones que han patit agressions sexuals i que es troben en diferents moments del seu procés de recuperació. Amb elles s’han treballat, de forma individual i en focus grup, els discursos d’informacions sobre diferents tipus d’agressions sexuals apareguts a quatre diaris d’àmbit de Catalunya (El Periódico, el PuntAvui, l’Ara, el País i La Vanguardia). També s’ha fet un treball conjunt amb les dones i 11 periodistes de diferents mitjans catalans. I s’ha comptat amb la col•laboració d’un comitè d’expertes format per Anna Celma, periodista; Montse Pineda, activista; Carla Vall, jurista i Júlia Vega, psicòloga. El treball s’ha realitzat gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i a la col•laboració de les entitats Almena Cooperativa Feminista, AADAS, Fundació Surt i Creación Positiva.

És la primera vegada que dones que han patit agressions sexuals i periodistes treballen juntes per aconseguir un objectiu ambiciós de caràcter social: transformar ells discursos dels mitjans de comunicació per tal d’aconseguir el canvi de l’imaginari social d’aquestes greus violències masclistes. Un periodisme que contribueixi a construir una societat lliure de violències sexuals i els hi atorgui la dimensió social i política que tenen.

Les recomanacions, una eina pràctica que explica què cal fer i com fer-ho, s’organitzen en tres àmbits diferenciats tot i que s’interelacionen i que el canvi de discurs ha d’incidir de forma transversal en tots ells.

  • Com informar sobre les dones.
  • Com informar els agressors i les agressions sexuals.
  • Llenguatge fotogràfic i audiovisual.

 

Decarregar: Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

 

 

 

Un grup d’alumnes del Màster Gènere i Comunicació han estat realitzant l’auditoria de gènere de la revista ‘Alternativas económicas’

Un grup d’alumnes del Màster Gènere i Comunicació, que durant el primer trimestre del curs han estat realitzant l’auditoria de gènere de la revista ‘Alternativas económicas’, van exposar els resultat a la redacció de la publicació.

Les alumnes, Cristina Baulies, Clara Calbet, Flor Coll, Arantxa Hernández, Aida Lechigero i Daniel Díaz, juntament amb Isabel Muntané, codirectora del màster i coordinadora de l’auditoria, van explicar el perquè de la necessitat de fer una auditoria de gènere que acabarà amb la mirada masclista i androcèntrica de les informacions. Una nova mirada que millorarà la qualitat de la publicació aportant diversitat i pluralitat.

 

Veure informe de la Auditoría de Gènere d’Abril 2018

 

Article publicat a la revista Alternativas económicas:

 

 

Oberta la inscripció al Màster i al Postgrau en Gènere i Comunicació pel curs 2018-2019

La UAB amplia l’oferta d’estudis superiors en Gènere i Comunicació pel curs 2018-2019 i ofereix la possibilitat de cursar un Postgrau i un Máster.

El Màster Gènere i Comunicació (GiC),  impulsat pel Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Comunicació de la UAB, obre les inscripcions de la quinta edició pel curs 2018-2019. I aquest curs s’ofereix la primera edició del Postgrau en Gènere y Comunicació. Aquests estudis, únics en la seva especialitat a tot l’Estat, venen a omplir un buit en l’ensenyament superior.

El màster i el postgrau, coordinats per les professores Joana Gallego i Isabel Muntané, estan pensats per a què periodistes, publicistes, graduats en comunicació audiovisual o en altres disciplines afins (sociologia, polítiques, ciències socials o humanes) puguin aprofundir en les qüestions de gènere i tots els àmbits de la comunicació, ja sigui a la premsa escrita, la ràdio, la televisió, els gabinets de premsa, les agències de publicitat o les industries culturals, amb un especial interès en la comunicació a internet. També aborda els contextos socials de la comunicació.

El Màster s’estructura en 8 mòduls, que en el cas de la Diplomatura en són 5, amb diferents assignatures teòriques i pràctiques que van des de una panoràmica general sobre què es informar amb perspectiva de gènere, passant pels nous formats comunicatius i les tècniques més innovadores de la informació i la comunicació amb una visió no androcèntrica. Les persones que cursin la Diplomatura i vulguin accedir, en cursos acadèmics posteriors al Màster, hauran de completar la formació dels 3 mòduls restants i el Treball Final del Màster. Al mateix temps, es continuarà oferint la possibilitat de cursar mòduls independents a aquelles persones que així ho desitgin.

Al llarg del curs s’aborden els aspectes comunicatius en els àmbits  de la política, la economia o la cultura aprofundint en diferents sectors com són els guions de cinema i de sèries de televisió, el còmic o el circ, per posar uns exemples. També es treballen noves maneres de comunicar problemes candents de la societat actual com són la immigració, el tràfic de persones, el fet religiós, les minories ètniques o l’activisme social i sexual. El professorat està format per més de 40 persones, tant de l’àmbit acadèmic com del professional, que garanteix una formació teòrico-pràctica que serveixi a les persones que cursin aquest Màster i/o Diplomatura per a la seva inserció en el mó laboral.

Les sessions teòriques i pràctiques d’aquesta nova edició es duran a terme al Pati Manning (Carrer de Montalegre, 7, de Barcelona) gràcies a un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona. El GiC també té acords amb l’Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC),  l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i la revista Píkara Magazine.

Dones valentes. Per una nova informació sobre les violències sexuals

“Dones valentes. Per una nova informació sobre les violències sexuals” és el treball de recerca dut a terme per Isabel Muntané, codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i Violeta García, psicòloga de l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (AADAS). El treball dóna veu a dones que han patit violències sexuals i que estan en diferents moments del procés de recuperació. Amb elles s’han treballat, de forma individual i en focus grup, els discursos d’informacions sobre diferents tipus de violències sexuals apareguts a quatre diaris d’àmbit de Catalunya (El Periódico, el PuntAvui, l’Ara, el País i La Vanguardia) recollides durant els primeres sis mesos del 2016.

Les dones que han participat en l’estudi han evidenciat com les informacions les victimitzen  i responsabilitzen sense tenir en compte la seva vivència i la seva paraula. A més, el treball ha fet patent com els discursos periodístics influencien els seus processos: incrementen l’estat del malestar, provoquen recaigudes i dificulten la recuperació. Per tot això, les dones que han participat de l’estudi fan una crida a ser escoltades i s’ofereixen a obrir un procés dialogat i participatiu per canviar les construccions socials i l’imaginari que els mitjans transmeten sobre les violències sexuals.

L’estudi ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el suport de la Diputació de Barcelona.

Més informació aquí.

2017_03_22_Dones Valentes a Observatori Noctambul@s_4

2017_03_22_Dones Valentes a Observatori Noctambul@s

 

Estudia periodisme feminista per a uns mitjans igualitaris

T’oferim una eina de transformació per construir una societat no discriminatòria que lluita contra el patriarcat i les violències masclistes.

La pràctica d’aquest periodisme feminista és l’aposta per uns mitjans amb major rigor que no discriminin una gran majoria de la població i que posin en valor altres formes de construir el món més enllà dels mandats culturals de la masculinitat i la feminitat derivats de la construcció del gènere.

Més informació: master.gic@uab.cat

Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans

Segons ACNUR, més del 55% de les persones migrades que arriben a les costes gregues són dones i menors i prop del 30% de sol·licituds d’asil han estat fetes per dones.

L’actual crisi humanitària de les persones refugiades és la primera que es caracteritza perquè la majoria de trasllats són d’unitats familiars i no d’una persona que després demana reagrupament. I en aquesta crisi les dones són protagonistes en els camps europeus perquè són, en paraules de periodistes que hi han estat, les que mantenen la dignitat familiar i les que també participen en actes de resistència i de mobilitzacions actives de queixa contra el tracte que reben en els centres de persones refugiades. Elles són les persones referents que contràriament al que està passant amb alguns homes, no es permeten caure en l’alcoholisme ni en la depressió.

Aleshores, per què els mitjans de comunicació les invisibilitzen? Per què quan apareixen estan marcades pels estereotips sexistes de vulnerabilitat? Per què els mitjans no parlen de les múltiples violències masclistes que pateixen, durant el trajecte i en sòl europeu? Per què sempre les mostren relacionades amb criatures o família?

Aquestes i altres preguntes són les que contestarem a la taula rodona: Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans.

A la taula participaran:

  • Cristina Mas, periodista de la secció d’Internacional de l’ARA
  • Montse Martínez, periodista de la secció d’Internacional de El Periódico
  • Pascale Coissard, responsable d’incidència política i social del CCAR
  • Isabel Muntané, codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB
  • I des d’Idomeni connexió amb Anna Palou, fotoperiodista d’Stop Mare Mortum

Data: dilluns 9 de maig de 2016 a les 18.30h. Col·legi de Periodistes ( Rambla de Catalunya, 10)

Podeu seguir-no per streaming a: https://youtu.be/2WaFtiXLSsw

Oberta la inscripció al Màster Gènere i Comunicació per al curs 2016-2017

S’ha obert el període d’inscripció a la segona edició del Màster Gènere i Comunicació del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB). Després de la bona acollida obtinguda en la primera edició, que finalitzarà el mes de juny, el Màster ofereix una segona edició renovada i ampliada.

L’èxit de la primera edició es pot atribuir tant a l’alumnat que s’hi ha involucrat amb il·lusió i, sobretot, a la dedicació i la implicació del professorat, més de quaranta persones expertes de diverses disciplines que han apostat per construir una societat no sexista a través del periodisme feminista. El professorat, provinent de diferents universitats catalanes i de mitjans de comunicació, han permès abordar multiplicitat de matèries: periodisme de dades, nous formats comunicatius, contextos socials, islamofòbia, immigració o publicitat. D’aquesta manera, el Màster, el primer d’aquestes característiques de tot l’Estat espanyol, ofereix un ampli ventall de temàtiques amb classes teòriques, pràctiques i tallers monogràfics.

Les seves directores, Isabel Muntané i Joana Gallego, fan un balanç molt positiu de l’acollida que el Màster està tenint en els mitjans de comunicació, la societat civil i l’activisme feminista. Entre altres projectes destaquen la campanya de youtube Compte! Podries ser feminista sense saber-ho i l’elaboració d’una auditoria amb perspectiva de gènere del mitjà de comunicació Crític, el primer estudi d’aquestes característiques que es fa a Catalunya dut a terme per les alumnes del màster, sota la coordinació d’Isabel Muntané. I després d’aquesta experiència, altres mitjans han sol·licitat el mateix servei.

El Màster també ha organitzat activitats complementàries, com les xerrades Feminismes als mitjans: sense complexos;  Violència masclista: l’abisme entre la realitat i els mitjans i Postmasclisme, masculinitat i violència als mitjans al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb la presència de Brigitte Vasallo, Rubén Sánchez, June Fernández, Carla Vall, Anna Celma Melero, Nieves Prado, Violeta García, Miguel Lorente, i Octavio Salazar, entre d’altres. Pel pròxim mes de maig serà a la taula Dones refugiades o la invisibilització en els mitjans organitzada per SICOM amb la col·laboració del GiC.

El Màster vol ser un referent en el pensament crític sobre la desigualtat i les múltiples discriminacions que pateixen les dones i totes les altres persones allunyades del refent masculí. El GiC com un eix dinamitzador per al canvi social treballa en col·laboració amb el teixit associatiu i entitats i institucions compromesos amb la igualtat, com Píkara Magazine, l’ICPS, l’ICD, el CAC.  En aquest sentit, Joana Gallego e Isabel Muntané han participar en xerrades, seminaris o trobades com l’Anàlisi del Conflicte del Congo; Reines de què? Dones i mitjans de comunicació; Traíem les urpes al masclisme; Violència masclista i noves tecnologies del Congrés de Sobirania Tecnològica.

El Màster també ha estat present a la reunió de GAMAGEuropa, on Isabel Muntané i Maria Serrano van presentar l’estudi 8 de març: on són les dones refugiades en les comunicacions de la UE?, i a la VI Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere on Isabel Muntané va defensar la comunicació: Periodisme feminista: desmuntant discursos des de l’acadèmia per una informació no sexista.

 

 

8 de març: on són les dones refugiades en la comunicació de la UE?

Maria Serrano i Isabel Muntané presenten un estudi a la reunió de GAMAG-Europa celebrada a Barcelona

Barcelona 15 d’abril de 2016 – L’estudi “8 de març: ¿on són les dones refugiades en la comunicació de la UE?” de Maria Serrano i Isabel Muntané, professora i codirectora del GIC respectivament, que va ser presentat a la reunió de GAMAGEuropa del mes d’abril, denuncia la manca de visibilització de les dones refugiades en les comunicacions oficials de diferents institucions europees.

L’estudi, que analitza les notes de premsa, les declaracions institucionals i els perfils de Facebook i Twitter del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE del dia 8 de març de 2016, reflecteix la falta de sensibilitat d’aquestes institucions per les dones refugiades, especialment de la Comissió Europea i el Consell que pràcticament no apareixen en les seves comunicacions.

La manca d’atenció del Consell de la UE i de la Comissió Europea a les dones refugiades en aquesta jornada no pot ser entesa com un oblit. El context ho fa impossible. Per tant, és atribuïble a una manca de sensibilitat i de responsabilitat d’aquestes institucions. Es pot observar com, fins i tot, aquestes institucions arriben a parlar de la crisi dels refugiats i del Dia Internacional de les Dones sense establir cap connexió entre tots dos fenòmens. Si bé les comunicacions del Parlament Europeu són certament més sensibles a les dones refugiades dedicant-los un portal que intenta visibilitzar la situació que viuen i els principals aspectes que contribueixen a fer-les més vulnerables, la informació és realment millorable. En cap dels documents estudiats, apareix la veu d’aquestes dones i encara que s’intenta visibilitzar el fet de convertir-les en protagonistes passives de la jornada no fa més que victimizar-les i infantilizar-les en lloc de apoderar-les.

Una altra de les conclusions de l’anàlisi feminista del discurs determina com es continuen transmetent tots els estereotips sexistes. Així, les dones refugiades són sovint representades en el seu paper de mares i cuidadores. Hi ha poca informació sobre el dia a dia de les dones refugiades i de la força i valentia que demostren en el seu camí cap a Europa. Es diu que pateixen l’impacte de les violències masclistes i que tenen problemes específics de salut, però en la majoria de les ocasions no s’entra en detall.

En la informació i la comunicació de les principals institucions de la UE, especialment en les del Consell de la UE i de la Comissió Europea, s’observa molt poca autocrítica (en el millor dels casos) pel que fa a la gestió de la crisi de els refugiats i refugiades. En el context en què és aprovada el 8 de març, la resolució del Parlament Europeu sobre la situació de les dones refugiades i sol·licitants d’asil sembla més una declaració de bones intencions que un compromís ferm de millora de la situació dels col·lectius més vulnerables que requereixen protecció internacional.

En el marc de la trobada a Barcelona de GAMAGEuropa (Global Alliance for Media and Gender), s’ha posat de manifest la manca de visibilització de les dones refugiades en les informacions d’aquesta crisi humanitària així com la necessitat de canviar els discursos que promouen la desigualtat i perpetuen la violència masclista. Les reunions del GAMAGEuropa s’han celebrat per primera vegada a Barcelona i com trobades prèvies a la VI Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) que va reunir, entre els dies 14 i 17 d’abril de 2016 a Barcelona, a prop de 100 periodistes de més de 30 països.

Si voleu disposar de l’estudi complet podeu escriure a master.gic@uab.cat

De la realitat als mitjans

El 25 de novembre periodistes, advocades i psicòlogues van debatre a la UAB sobre la representació de les violències masclistes en els mitjans a la taula “Violència masclista: l’abisme entre la realitat i els mitjans” organitzada pel Màster Gènere i Comunicació de la UAB.

Durant el debat es va plantejar com viuen les dones les violències masclistes que pateixen en diferents àmbits de les seves vides i com després aquestes experiències són exposades pels mitjans de comunicació. Quan una dona és agredida sexualment, la creença que tenen sobre elles mateixes és de solitud, d’impotència i d’aïllament, segons explica la psicòloga de l’Associació Assistència Dones Agredides Sexualment (AADAS), Violeta García. I aquestes creences són potenciades pels mitjans, que a l’hora de tractar aquest tema ho fan a partir de tòpics i clixés, buscant aquest tipus de testimoni a l’hora de publicar-ho. L’única cosa que s’aconsegueix és reforçar la idea que les violències masclistes són una cosa íntima i privada, que només afecta a qui la pateix.

Els mitjans de comunicació també no només obvien que les dones no estan soles. També obvien que són capaços de defensar-se, i que en molts casos d’agressió elles han respost. Les victimitzen, les fan febles i passives. Als agressors, psicòpates agressius, que segurament tinguin alguna malaltia que pugui haver-ho portat a fer-ho. Els mitjans reprodueixen els rols de gènere, sense cap qüestionament. Se’ls oblida explicar també que només un 20% de les agressions sexuals són comeses per desconeguts. La resta vénen de l’entorn. Primer mite desmuntat.

A pel segon, les denúncies. Quan es diu que només un 18% de les dones havia denunciat el seu agressor, es la responsabilitza a ella en certa manera de l’agressió i es presenten les denúncies com a mètode “súper efectiu”, explica Violeta García. L’advocada de Dones Juristes, Carla Vall, explica per què és un mite: no es denuncia per por a l’agressor. “Se’ls demana fer d’heroïnes en el moment que corren més perill, que és en el que decideixen trencar amb l’agressor”. De fet, afegeix la periodista i directora de Pikara Magazine, June Fernández, “l’agressió o la mort de la dona ve en molts casos quan aconsegueix apoderar i denunciar o separar-se del seu agressor”. I ho han de fer sense acompanyament professional, gairebé inexistent per la manca de recursos i de perspectiva de gènere entre els que treballen en els jutjats.

El desmuntatge continua. Pensar que les denúncies són ràpides i efectives és ingenu. Les dones que denuncien han de suportar tràmits llargs i que en molts casos acaben sense cap mesura preventiva o resolució. És difícil de creure, ja que des dels mitjans se’ns parla sempre de la denúncia com a eina gairebé única i infal·lible contra la violència masclista. Amb xifres, les coses sempre es veuen diferents. Carla Vall aporta dades: només un 30% de les ordres de protecció són estimades i només un de cada tres judicis acaba en condemna. La resta, en absolució. No perquè els agressors no siguin culpables, si no per falta de proves. Això tampoc es diu en els mitjans.

Comença la crítica i l’autocrítica. June Fernández, directora de Píkara, i la periodista del quinzenal la Directa, Anna Celma, fan un repàs de les males pràctiques en l’ofici. Es cau sempre en la culpabilització de les víctimes i la seva marginalització tractant el cas com un fet aïllat, a més de banalitzar quan s’explica. Aquesta banalització es barreja amb el morbo de reproduir com va ser l’agressió o l’assassinat. És a dir, en els titulars una dona mor en comptes de ser assassinada, però en el cos de la notícia està detallat – de vegades al mil·límetre- com la van matar, ja que només llegint la capçalera semblava que havia caigut sobre del ganivet.

No hi ha dubte que els mitjans, en general, reprodueixen el sistema patriarcal. Només cal veure el llenguatge que utilitzen a l’hora de parlar de violència masclista, que és molt diferent del que s’usa per a escriure quan una dona mata un home, per exemple. “Quan un home assassina a una dona, sembla que hi ha sorpresa”, diu June Fernández. I és que els mitjans reforcen la creença que aquesta violència no és sistèmica sinó aïllada: usen a familiars i veïns com a testimonis o posen fotos de la parella quan expliquen el cas.

“Això és una irresponsabilitat”, apunta Fernández. No van a fonts expertes que expliquin i posen en context al públic. Fins ara, els mitjans i periodistes s’han anat justificant amb el fet que no ho feien de mala fe. Però l’omissió invisibilitza igual, desinforma. “Hi ha una falta d’humanitat”.

També d’empatia, ja sigui entre les i els periodistes que cobreixen aquesta informació amb perspectiva de gènere, ja sigui entre qui explica i qui ha patit violència masclista. Anna Celma explica aquesta manca d’empatia amb un exemple: ningú va qüestionar el minut de silenci pels atemptats a París ni que sortissin a les notícies tots els municipis que ho van fer; amb el minut per les assassinades va ser diferent. “Es veu bé que es mostri un duel públic i la seva socialització per París, però no es tracta igual quan va per les dones assassinades”.

“Qualsevol conflicte necessita estar emmarcat amb un relat”, diu la periodista i codirectora del màster de Gènere i Comunicació (GIC), Joana Gallego. I quan es parla de violència masclista en els mitjans, com va quedar evidenciat durant la taula de debat, no hi ha relat. Es tracten com a casos aïllats, que només ocorren a un tipus de dones i per unes raons molt concretes i se circumscriuen “a l’àmbit privat i així és impossible afrontar les violències masclistes com el problema estructural i polític que en realitat és” afegeix Isabel Muntané, codirectora del GIC. Res més lluny de la realitat. Si no som capaços de definir aquest relat que permeti circumscriure les violències masclistes com a resultat d’una estructura social, política i econòmica -i en el qual els mitjans tenen un paper fonamental-, serà difícil que la situació s’afronti com una qüestió d’Estat.

Desmuntant mites i traient les vergonyes al periodisme, la xerrada arriba al final. Dues hores han estat suficients per visibilitzar els grans problemes dels mitjans a l’hora de transmetre la realitat sobre les violències masclistes. És fàcil analitzar i prendre consciència, el difícil arriba en entrar a la redacció i afrontar aquestes dinàmiques de manera individual. Però d’aquí van sortir professionals tèrmits: persones que, una a una, van a anar obrint forats en el sistema mediàtic. I a poc a poc, desgastant i foradant, el sistema caurà.

Alumnes del GIC