Categoria: Notícies

Ni callarem ni permetrem que se’ns faci callar

Taula rodona que sota el títol «Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent»

Aquesta tarda, les dones periodistes hem dit prou. Ja n’hi ha prou de ser atacades, assetjades i violentades en silenci. Som moltes i estem convençudes que el que fem és el que cal fer i no ens callaran. Estem fent xarxa per a què cap companya quedi sola. Aquest no és un atac individual, és col·lectiu i col·lectiva serà també la nostra resposta. Ni callarem ni permetrem que se’ns faci callar.

A proposta de l’Associació de Periodistes Parlamentaris – Col·lectiu Ciutadella s’ha organitzat una taula rodona que sota el títol «Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent» ha denunciat les violències que rebem les periodistes pel simple fet d’opinar. El ciberassetjament és una de les formes de violència que més ha crescut en els darrers anys contra les dones periodistes. Segons la Unesco, el 73% de les professionals l’han patit quan les informacions publicades han resultat incòmodes per a qui té poder o se les ha represaliat pel fet d’ocupar espais de projecció que el masclisme els nega perquè considera que no els correspon arribar-hi.

El ciberassetjament es manifesta de múltiples maneres, en forma d’insults, de comentaris masclistes, misògins i discriminatoris, de cosificació, de menyspreu laboral, de qüestionar la professionalitat, entre altres. I en alguns casos, massa casos, es manifesta  amb amenaces de violació i de mort. Una violència que ha anat integrant-se en el dia a dia de les periodistes com un risc inherent en l’exercici de l’ofici.

No podem normalitzar aquesta violència i cal visibilitzar que l’assetjament, també en la seva versió digital, té un impacte psicològic en les professionals. Cal registrar els casos perquè no siguin ni banalitzats ni oblidats, posar noms i cognoms a l’assetjament i assenyalar els objectius que perseguia, deixar constància que aquest tipus de conductes poden constituir infraccions deontològiques, infraccions administratives o fins i tot delictes. Cal també  activar mecanismes d’alerta urgent quan es produeixen, així com mecanismes per evitar-ho.

En acabar l’acte s’ha llegit el manifest “Contra el ciberassetjament a les dones periodistes” signat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya; l’Associació de Periodistes Parlamentaris – Col·lectiu Ciutadella; el Sindicat de Periodistes de Catalunya; el Grup de Periodistes Ramon Barnils; #OnsónlesDones; l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i el Màster Gènere i Comunicació de la UAB.

Contra l’assetjament a les xarxes, més periodisme.

#ProuAssetjamentPeriodistes

Parlament de Catalunya

23 de gener de 2023

Curs en Pràctiques de Comunicació Feminista i LGBTI+

Aquest curs d’especialització ve a complementar els estudis que s’imparteixen en el marc del Màster i el diploma de Postgrau de Gènere i Comunicació del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura.

El curs respon a una necessitat expressada al llarg de les set edicions del màster en què les alumnes heu  sol·licitat poder portar a la pràctica la teoria apresa. Al mateix temps, hem rebut al llarg d’aquests anys demandes de diferents entitats feministes i LGBTI+ i institucions que ens demanaven la possibilitat de tenir persones en pràctiques que tinguessin una formació en comunicació feminista i LGBTI.

Es tracta d’un curs d’especialització de la Universitat Autònoma de Barcelona de 10 crèdits universitaris i  250 hores. La majoria d’hores, 220, seran de pràctica a l’entitat i/o institució escollida i la resta es dedicaran a tutories, seguiment personalitzat i un treball final d’avaluació. Les pràctiques es realitzaran en l’horari acordat amb l’entitat amb una jornada aproximada de 20 hores setmanals.

Més informació: https://www.uab.cat/web/postgrau/curs-en-practiques-de-comunicacio-feminista-i-lgbti-/informacio-general-1201094877538.html/param1-4576_ca/

Guia per informar sobre les agressions sexuals

Guia per informar sobre les agressions sexuals

Aquesta “Guia per informar sobre les agressions sexuals” forma part del treball “Dones valentes: per una nova informació sobre les violències sexuals” dut a terme entre els anys 2016 i 2018.

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de moltes dones que han patit agressions sexuals; d’expertes feministes; de professionals del periodisme i de les entitats AADAS i Almena Cooperativa Feminista. També ha estat imprescindible el suport rebut per institucions com l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català de les Dones, que han confiat en aquest projecte i l’han fet possible.

El document que us presentem pretén ser un instrument pràctic per a professionals del periodisme i una eina útil per construir informacions de qualitat que canviïn els imaginaris sexistes sobre les agressions sexuals. Volem oferir una nova mirada que deixi de culpabilitzar les dones i desresponsabilitzar els agressors i que emmarqui aquestes greus violències dins l’estructura social masclista on el poder es distribueix de manera desigual entre dones i homes.

Les informacions han de deixar de donar suport a la funció que realment tenen les agressions sexuals, que és atemorir i mantenir les dones com a subordinades i no permetre l’exercici de la nostra llibertat.

Descarregar Guia per informar sobre les agressions sexuals

Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

Aquestes recomanacions són una eina de treball periodístic per informar sobre les agressions sexuals des d’una perspectiva feminista que canviï els imaginaris sexistes d’aquestes greus violències sexuals.

Les recomanacions han estat elaborades a partir del treball conjunt entre dones que han patit agressions sexuals i professionals del periodisme, amb un objectiu ambiciós: transformar els discursos dels mitjans de comunicació per aconseguir un canvi de l’imaginari social sexista que continua responsabilitzant les dones.

La veu i el coneixement de les dones que han patit agressions sexuals són el fonament d’aquestes recomanacions. Per això atorguem al resultat tota la legitimitat perquè pugui ser aplicat al tractament de qualsevol informació relacionada amb les agressions sexuals, independentment de la persona que les hagi patit.

Descarregar Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

Descarregar Díptic de recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

“Dones valentes”, un treball de recerca dut a terme durant dos anys per Isabel Muntané, periodista i codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i Violeta García, psicòloga de l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (AADAS), ha culminat en les primeres Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals als mitjans de comunicació.

Aquesta eina s’ha elaborat gràcies al coneixement i l’expertesa de 20 dones que han patit agressions sexuals i que es troben en diferents moments del seu procés de recuperació. Amb elles s’han treballat, de forma individual i en focus grup, els discursos d’informacions sobre diferents tipus d’agressions sexuals apareguts a quatre diaris d’àmbit de Catalunya (El Periódico, el PuntAvui, l’Ara, el País i La Vanguardia). També s’ha fet un treball conjunt amb les dones i 11 periodistes de diferents mitjans catalans. I s’ha comptat amb la col•laboració d’un comitè d’expertes format per Anna Celma, periodista; Montse Pineda, activista; Carla Vall, jurista i Júlia Vega, psicòloga. El treball s’ha realitzat gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i a la col•laboració de les entitats Almena Cooperativa Feminista, AADAS, Fundació Surt i Creación Positiva.

És la primera vegada que dones que han patit agressions sexuals i periodistes treballen juntes per aconseguir un objectiu ambiciós de caràcter social: transformar ells discursos dels mitjans de comunicació per tal d’aconseguir el canvi de l’imaginari social d’aquestes greus violències masclistes. Un periodisme que contribueixi a construir una societat lliure de violències sexuals i els hi atorgui la dimensió social i política que tenen.

Les recomanacions, una eina pràctica que explica què cal fer i com fer-ho, s’organitzen en tres àmbits diferenciats tot i que s’interelacionen i que el canvi de discurs ha d’incidir de forma transversal en tots ells.

  • Com informar sobre les dones.
  • Com informar els agressors i les agressions sexuals.
  • Llenguatge fotogràfic i audiovisual.

 

Decarregar: Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals

 

 

 

Un grup d’alumnes del Màster Gènere i Comunicació han estat realitzant l’auditoria de gènere de la revista ‘Alternativas económicas’

Un grup d’alumnes del Màster Gènere i Comunicació, que durant el primer trimestre del curs han estat realitzant l’auditoria de gènere de la revista ‘Alternativas económicas’, van exposar els resultat a la redacció de la publicació.

Les alumnes, Cristina Baulies, Clara Calbet, Flor Coll, Arantxa Hernández, Aida Lechigero i Daniel Díaz, juntament amb Isabel Muntané, codirectora del màster i coordinadora de l’auditoria, van explicar el perquè de la necessitat de fer una auditoria de gènere que acabarà amb la mirada masclista i androcèntrica de les informacions. Una nova mirada que millorarà la qualitat de la publicació aportant diversitat i pluralitat.

 

Veure informe de la Auditoría de Gènere d’Abril 2018

 

Article publicat a la revista Alternativas económicas:

 

 

Oberta la inscripció al Màster i al Postgrau en Gènere i Comunicació pel curs 2018-2019

La UAB amplia l’oferta d’estudis superiors en Gènere i Comunicació pel curs 2018-2019 i ofereix la possibilitat de cursar un Postgrau i un Máster.

El Màster Gènere i Comunicació (GiC),  impulsat pel Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Comunicació de la UAB, obre les inscripcions de la quinta edició pel curs 2018-2019. I aquest curs s’ofereix la primera edició del Postgrau en Gènere y Comunicació. Aquests estudis, únics en la seva especialitat a tot l’Estat, venen a omplir un buit en l’ensenyament superior.

El màster i el postgrau, coordinats per les professores Joana Gallego i Isabel Muntané, estan pensats per a què periodistes, publicistes, graduats en comunicació audiovisual o en altres disciplines afins (sociologia, polítiques, ciències socials o humanes) puguin aprofundir en les qüestions de gènere i tots els àmbits de la comunicació, ja sigui a la premsa escrita, la ràdio, la televisió, els gabinets de premsa, les agències de publicitat o les industries culturals, amb un especial interès en la comunicació a internet. També aborda els contextos socials de la comunicació.

El Màster s’estructura en 8 mòduls, que en el cas de la Diplomatura en són 5, amb diferents assignatures teòriques i pràctiques que van des de una panoràmica general sobre què es informar amb perspectiva de gènere, passant pels nous formats comunicatius i les tècniques més innovadores de la informació i la comunicació amb una visió no androcèntrica. Les persones que cursin la Diplomatura i vulguin accedir, en cursos acadèmics posteriors al Màster, hauran de completar la formació dels 3 mòduls restants i el Treball Final del Màster. Al mateix temps, es continuarà oferint la possibilitat de cursar mòduls independents a aquelles persones que així ho desitgin.

Al llarg del curs s’aborden els aspectes comunicatius en els àmbits  de la política, la economia o la cultura aprofundint en diferents sectors com són els guions de cinema i de sèries de televisió, el còmic o el circ, per posar uns exemples. També es treballen noves maneres de comunicar problemes candents de la societat actual com són la immigració, el tràfic de persones, el fet religiós, les minories ètniques o l’activisme social i sexual. El professorat està format per més de 40 persones, tant de l’àmbit acadèmic com del professional, que garanteix una formació teòrico-pràctica que serveixi a les persones que cursin aquest Màster i/o Diplomatura per a la seva inserció en el mó laboral.

Les sessions teòriques i pràctiques d’aquesta nova edició es duran a terme al Pati Manning (Carrer de Montalegre, 7, de Barcelona) gràcies a un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona. El GiC també té acords amb l’Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC),  l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i la revista Píkara Magazine.

Estudia periodisme feminista per a uns mitjans igualitaris

T’oferim una eina de transformació per construir una societat no discriminatòria que lluita contra el patriarcat i les violències masclistes.

La pràctica d’aquest periodisme feminista és l’aposta per uns mitjans amb major rigor que no discriminin una gran majoria de la població i que posin en valor altres formes de construir el món més enllà dels mandats culturals de la masculinitat i la feminitat derivats de la construcció del gènere.

Més informació: master.gic@uab.cat

Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans

Segons ACNUR, més del 55% de les persones migrades que arriben a les costes gregues són dones i menors i prop del 30% de sol·licituds d’asil han estat fetes per dones.

L’actual crisi humanitària de les persones refugiades és la primera que es caracteritza perquè la majoria de trasllats són d’unitats familiars i no d’una persona que després demana reagrupament. I en aquesta crisi les dones són protagonistes en els camps europeus perquè són, en paraules de periodistes que hi han estat, les que mantenen la dignitat familiar i les que també participen en actes de resistència i de mobilitzacions actives de queixa contra el tracte que reben en els centres de persones refugiades. Elles són les persones referents que contràriament al que està passant amb alguns homes, no es permeten caure en l’alcoholisme ni en la depressió.

Aleshores, per què els mitjans de comunicació les invisibilitzen? Per què quan apareixen estan marcades pels estereotips sexistes de vulnerabilitat? Per què els mitjans no parlen de les múltiples violències masclistes que pateixen, durant el trajecte i en sòl europeu? Per què sempre les mostren relacionades amb criatures o família?

Aquestes i altres preguntes són les que contestarem a la taula rodona: Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans.

A la taula participaran:

  • Cristina Mas, periodista de la secció d’Internacional de l’ARA
  • Montse Martínez, periodista de la secció d’Internacional de El Periódico
  • Pascale Coissard, responsable d’incidència política i social del CCAR
  • Isabel Muntané, codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB
  • I des d’Idomeni connexió amb Anna Palou, fotoperiodista d’Stop Mare Mortum

Data: dilluns 9 de maig de 2016 a les 18.30h. Col·legi de Periodistes ( Rambla de Catalunya, 10)

Podeu seguir-no per streaming a: https://youtu.be/2WaFtiXLSsw