From Notícies

Oberta la inscripció al Màster i al Postgrau en Gènere i Comunicació pel curs 2017-2018

La UAB amplia l’oferta d’estudis superiors en Gènere i Comunicació pel curs 2017-2018 i ofereix la possibilitat de cursar un Postgrau i un Máster.

El Màster Gènere i Comunicació (GiC),  impulsat pel Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Comunicació de la UAB, obre les inscripcions de la quarta edició pel curs 2017-2018. I aquest curs s’ofereix la primera edició del Postgrau en Gènere y Comunicació. Aquests estudis, únics en la seva especialitat a tot l’Estat, venen a omplir un buit en l’ensenyament superior.

El màster i el postgrau, coordinats per les professores Joana Gallego i Isabel Muntané, estan pensats per a què periodistes, publicistes, graduats en comunicació audiovisual o en altres disciplines afins (sociologia, polítiques, ciències socials o humanes) puguin aprofundir en les qüestions de gènere i tots els àmbits de la comunicació, ja sigui a la premsa escrita, la ràdio, la televisió, els gabinets de premsa, les agències de publicitat o les industries culturals, amb un especial interès en la comunicació a internet. També aborda els contextos socials de la comunicació.

El Màster s’estructura en 8 mòduls, que en el cas de la Diplomatura en són 5, amb diferents assignatures teòriques i pràctiques que van des de una panoràmica general sobre què es informar amb perspectiva de gènere, passant pels nous formats comunicatius i les tècniques més innovadores de la informació i la comunicació amb una visió no androcèntrica. Les persones que cursin la Diplomatura i vulguin accedir, en cursos acadèmics posteriors al Màster, hauran de completar la formació dels 3 mòduls restants i el Treball Final del Màster. Al mateix temps, es continuarà oferint la possibilitat de cursar mòduls independents a aquelles persones que així ho desitgin.

Al llarg del curs s’aborden els aspectes comunicatius en els àmbits  de la política, la economia o la cultura aprofundint en diferents sectors com són els guions de cinema i de sèries de televisió, el còmic o el circ, per posar uns exemples. També es treballen noves maneres de comunicar problemes candents de la societat actual com són la immigració, el tràfic de persones, el fet religiós, les minories ètniques o l’activisme social i sexual. El professorat està format per més de 40 persones, tant de l’àmbit acadèmic com del professional, que garanteix una formació teòrico-pràctica que serveixi a les persones que cursin aquest Màster i/o Diplomatura per a la seva inserció en el mó laboral.

Les sessions teòriques i pràctiques d’aquesta nova edició es duran a terme a l’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7, de Barcelona) gràcies a un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona. El GiC també té acords amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC),  l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i la revista Píkara Magazine.

Estudia periodisme feminista per a uns mitjans igualitaris

Tres noies-retoc-800T’oferim una eina de transformació per construir una societat no discriminatòria que lluita contra el patriarcat i les violències masclistes.

La pràctica d’aquest periodisme feminista és l’aposta per uns mitjans amb major rigor que no discriminin una gran majoria de la població i que posin en valor altres formes de construir el món més enllà dels mandats culturals de la masculinitat i la feminitat derivats de la construcció del gènere.

Més informació: master.gic@uab.cat

Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans

Segons ACNUR, més del 55% de les persones migrades que arriben a les costes gregues són dones i menors i prop del 30% de sol·licituds d’asil han estat fetes per dones.

L’actual crisi humanitària de les persones refugiades és la primera que es caracteritza perquè la majoria de trasllats són d’unitats familiars i no d’una persona que després demana reagrupament. I en aquesta crisi les dones són protagonistes en els camps europeus perquè són, en paraules de periodistes que hi han estat, les que mantenen la dignitat familiar i les que també participen en actes de resistència i de mobilitzacions actives de queixa contra el tracte que reben en els centres de persones refugiades. Elles són les persones referents que contràriament al que està passant amb alguns homes, no es permeten caure en l’alcoholisme ni en la depressió.

Aleshores, per què els mitjans de comunicació les invisibilitzen? Per què quan apareixen estan marcades pels estereotips sexistes de vulnerabilitat? Per què els mitjans no parlen de les múltiples violències masclistes que pateixen, durant el trajecte i en sòl europeu? Per què sempre les mostren relacionades amb criatures o família?

Aquestes i altres preguntes són les que contestarem a la taula rodona: Dones refugiades: invisibilitzades pels mitjans.

A la taula participaran:

Cristina Mas, periodista de la secció d’Internacional de l’ARA

Montse Martínez, periodista de la secció d’Internacional de El Periódico

Pascale Coissard, responsable d’incidència política i social del CCAR

Isabel Muntané, codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB

I des d’Idomeni connexió amb Anna Palou, fotoperiodista d’Stop Mare Mortum

Data: dilluns 9 de maig de 2016 a les 18.30h. Col·legi de Periodistes ( Rambla de Catalunya, 10)

Podeu seguir-no per streaming a: https://youtu.be/2WaFtiXLSsw

Oberta la inscripció al Màster Gènere i Comunicació per al curs 2016-2017

S’ha obert el període d’inscripció a la segona edició del Màster Gènere i Comunicació del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB). Després de la bona acollida obtinguda en la primera edició, que finalitzarà el mes de juny, el Màster ofereix una segona edició renovada i ampliada.

L’èxit de la primera edició es pot atribuir tant a l’alumnat que s’hi ha involucrat amb il·lusió i, sobretot, a la dedicació i la implicació del professorat, més de quaranta persones expertes de diverses disciplines que han apostat per construir una societat no sexista a través del periodisme feminista. El professorat, provinent de diferents universitats catalanes i de mitjans de comunicació, han permès abordar multiplicitat de matèries: periodisme de dades, nous formats comunicatius, contextos socials, islamofòbia, immigració o publicitat. D’aquesta manera, el Màster, el primer d’aquestes característiques de tot l’Estat espanyol, ofereix un ampli ventall de temàtiques amb classes teòriques, pràctiques i tallers monogràfics.

Les seves directores, Isabel Muntané i Joana Gallego, fan un balanç molt positiu de l’acollida que el Màster està tenint en els mitjans de comunicació, la societat civil i l’activisme feminista. Entre altres projectes destaquen la campanya de youtube Compte! Podries ser feminista sense saber-ho i l’elaboració d’una auditoria amb perspectiva de gènere del mitjà de comunicació Crític, el primer estudi d’aquestes característiques que es fa a Catalunya dut a terme per les alumnes del màster, sota la coordinació d’Isabel Muntané. I després d’aquesta experiència, altres mitjans han sol·licitat el mateix servei.

El Màster també ha organitzat activitats complementàries, com les xerrades Feminismes als mitjans: sense complexos;  Violència masclista: l’abisme entre la realitat i els mitjans i Postmasclisme, masculinitat i violència als mitjans al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb la presència de Brigitte Vasallo, Rubén Sánchez, June Fernández, Carla Vall, Anna Celma Melero, Nieves Prado, Violeta García, Miguel Lorente, i Octavio Salazar, entre d’altres. Pel pròxim mes de maig serà a la taula Dones refugiades o la invisibilització en els mitjans organitzada per SICOM amb la col·laboració del GiC.

El Màster vol ser un referent en el pensament crític sobre la desigualtat i les múltiples discriminacions que pateixen les dones i totes les altres persones allunyades del refent masculí. El GiC com un eix dinamitzador per al canvi social treballa en col·laboració amb el teixit associatiu i entitats i institucions compromesos amb la igualtat, com Píkara Magazine, l’ICPS, l’ICD, el CAC.  En aquest sentit, Joana Gallego e Isabel Muntané han participar en xerrades, seminaris o trobades com l’Anàlisi del Conflicte del Congo; Reines de què? Dones i mitjans de comunicació; Traíem les urpes al masclisme; Violència masclista i noves tecnologies del Congrés de Sobirania Tecnològica.

El Màster també ha estat present a la reunió de GAMAGEuropa, on Isabel Muntané i Maria Serrano van presentar l’estudi 8 de març: on són les dones refugiades en les comunicacions de la UE?, i a la VI Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere on Isabel Muntané va defensar la comunicació: Periodisme feminista: desmuntant discursos des de l’acadèmia per una informació no sexista.

 

 

De la realitat als mitjans

Castellano

El 25 de novembre periodistes, advocades i psicòlogues van debatre a la UAB sobre la representació de les violències masclistes en els mitjans a la taula “Violència masclista: l’abisme entre la realitat i els mitjans” organitzada pel Màster Gènere i Comunicació de la UAB.

Durant el debat es va plantejar com viuen les dones les violències masclistes que pateixen en diferents àmbits de les seves vides i com després aquestes experiències són exposades pels mitjans de comunicació. Quan una dona és agredida sexualment, la creença que tenen sobre elles mateixes és de solitud, d’impotència i d’aïllament, segons explica la psicòloga de l’Associació Assistència Dones Agredides Sexualment (AADAS), Violeta García. I aquestes creences són potenciades pels mitjans, que a l’hora de tractar aquest tema ho fan a partir de tòpics i clixés, buscant aquest tipus de testimoni a l’hora de publicar-ho. L’única cosa que s’aconsegueix és reforçar la idea que les violències masclistes són una cosa íntima i privada, que només afecta a qui la pateix.

Autora: Laia Marqués
Manifestació 25N a Barcelona / Autora: Laia Marqués

Els mitjans de comunicació també no només obvien que les dones no estan soles. També obvien que són capaços de defensar-se, i que en molts casos d’agressió elles han respost. Les victimitzen, les fan febles i passives. Als agressors, psicòpates agressius, que segurament tinguin alguna malaltia que pugui haver-ho portat a fer-ho. Els mitjans reprodueixen els rols de gènere, sense cap qüestionament. Se’ls oblida explicar també que només un 20% de les agressions sexuals són comeses per desconeguts. La resta vénen de l’entorn. Primer mite desmuntat.

A pel segon, les denúncies. Quan es diu que només un 18% de les dones havia denunciat el seu agressor, es la responsabilitza a ella en certa manera de l’agressió i es presenten les denúncies com a mètode “súper efectiu”, explica Violeta García. L’advocada de Dones Juristes, Carla Vall, explica per què és un mite: no es denuncia per por a l’agressor. “Se’ls demana fer d’heroïnes en el moment que corren més perill, que és en el que decideixen trencar amb l’agressor”. De fet, afegeix la periodista i directora de Pikara Magazine, June Fernández, “l’agressió o la mort de la dona ve en molts casos quan aconsegueix apoderar i denunciar o separar-se del seu agressor”. I ho han de fer sense acompanyament professional, gairebé inexistent per la manca de recursos i de perspectiva de gènere entre els que treballen en els jutjats.

El desmuntatge continua. Pensar que les denúncies són ràpides i efectives és ingenu. Les dones que denuncien han de suportar tràmits llargs i que en molts casos acaben sense cap mesura preventiva o resolució. És difícil de creure, ja que des dels mitjans se’ns parla sempre de la denúncia com a eina gairebé única i infal·lible contra la violència masclista. Amb xifres, les coses sempre es veuen diferents. Carla Vall aporta dades: només un 30% de les ordres de protecció són estimades i només un de cada tres judicis acaba en condemna. La resta, en absolució. No perquè els agressors no siguin culpables, si no per falta de proves. Això tampoc es diu en els mitjans.

Comença la crítica i l’autocrítica. June Fernández, directora de Píkara, i la periodista del quinzenal la Directa, Anna Celma, fan un repàs de les males pràctiques en l’ofici. Es cau sempre en la culpabilització de les víctimes i la seva marginalització tractant el cas com un fet aïllat, a més de banalitzar quan s’explica. Aquesta banalització es barreja amb el morbo de reproduir com va ser l’agressió o l’assassinat. És a dir, en els titulars una dona mor en comptes de ser assassinada, però en el cos de la notícia està detallat – de vegades al mil·límetre- com la van matar, ja que només llegint la capçalera semblava que havia caigut sobre del ganivet.

No hi ha dubte que els mitjans, en general, reprodueixen el sistema patriarcal. Només cal veure el llenguatge que utilitzen a l’hora de parlar de violència masclista, que és molt diferent del que s’usa per a escriure quan una dona mata un home, per exemple. “Quan un home assassina a una dona, sembla que hi ha sorpresa”, diu June Fernández. I és que els mitjans reforcen la creença que aquesta violència no és sistèmica sinó aïllada: usen a familiars i veïns com a testimonis o posen fotos de la parella quan expliquen el cas.

“Això és una irresponsabilitat”, apunta Fernández. No van a fonts expertes que expliquin i posen en context al públic. Fins ara, els mitjans i periodistes s’han anat justificant amb el fet que no ho feien de mala fe. Però l’omissió invisibilitza igual, desinforma. “Hi ha una falta d’humanitat”.

També d’empatia, ja sigui entre les i els periodistes que cobreixen aquesta informació amb perspectiva de gènere, ja sigui entre qui explica i qui ha patit violència masclista. Anna Celma explica aquesta manca d’empatia amb un exemple: ningú va qüestionar el minut de silenci pels atemptats a París ni que sortissin a les notícies tots els municipis que ho van fer; amb el minut per les assassinades va ser diferent. “Es veu bé que es mostri un duel públic i la seva socialització per París, però no es tracta igual quan va per les dones assassinades”.

“Qualsevol conflicte necessita estar emmarcat amb un relat”, diu la periodista i codirectora del màster de Gènere i Comunicació (GIC), Joana Gallego. I quan es parla de violència masclista en els mitjans, com va quedar evidenciat durant la taula de debat, no hi ha relat. Es tracten com a casos aïllats, que només ocorren a un tipus de dones i per unes raons molt concretes i se circumscriuen “a l’àmbit privat i així és impossible afrontar les violències masclistes com el problema estructural i polític que en realitat és” afegeix Isabel Muntané, codirectora del GIC. Res més lluny de la realitat. Si no som capaços de definir aquest relat que permeti circumscriure les violències masclistes com a resultat d’una estructura social, política i econòmica -i en el qual els mitjans tenen un paper fonamental-, serà difícil que la situació s’afronti com una qüestió d’Estat.

Desmuntant mites i traient les vergonyes al periodisme, la xerrada arriba al final. Dues hores han estat suficients per visibilitzar els grans problemes dels mitjans a l’hora de transmetre la realitat sobre les violències masclistes. És fàcil analitzar i prendre consciència, el difícil arriba en entrar a la redacció i afrontar aquestes dinàmiques de manera individual. Però d’aquí van sortir professionals tèrmits: persones que, una a una, van a anar obrint forats en el sistema mediàtic. I a poc a poc, desgastant i foradant, el sistema caurà.

Alumnes del GIC

L’ICPS i el GiC impulsen un acord de col·laboració

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i el Màster Gènere i Comunicació (GIC)  han arribat un acord de col·laboració pel qual la institució catalana dóna suport aquests nous estudis superiors.

Entre altres accions que duran a terme l’ICPS i el GIC per promomure el màster i els estudis dels mitjans amb mirada feminista serà l’organització d’una jornada temàtica sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació i la seva Influència en la transmissió i el reforç dels estereotips sexistes.

L’ICPS va ser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona sota la forma jurídica de consorci. L’ICPS és formalment un institut adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un dels propòsits de l’ICPS és fomentar la recerca en Ciència Política i, en general en les ciències socials a Catalunya, i en el marc d’aquest objectiu s’establiran diferents accions amb el GIC per promoure uns mitjans que no discriminin les dones.

Més informació a ICPS

Feminismes als mitjans. Sense complexos

Els mitjans són eines clau per construir una societat més justa i per avançar cap a un nou model d’igualtat que ja trobem en els moviments socials i feministes. Cal, doncs, ser transmissores dels canvis que ja experimenta la societat i impulsar-los. Informar des de la igualtat, sense discriminar les dones ni victimitzar-les o infantilitzar-les és un dels objectius del nou Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Aquest és el tema central que s’abordarà en el debat Feminismes als mitjans. Sense complexos que se celebrarà el proper dimarts, dia 8 de setembre, a les 18.30 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

La sessió està organitzada pel Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i serà conduïda per Isabel Muntané, periodista i una de les responsable del Màster, i comptarà amb la participació de Joana Gallego, professora de la UAB i experta en gènere i comunicació; June Fernández, periodista i directora de la revista Píkara Magazine, Rubén Sánchez, psicòleg especialitzat en temes de violència i fundador del col·lectiu Aliats del feminisme y Brigitte Vasallo, escriptora i mediadora intercultural especilitzada en islamofòbia.

Obrirem un debat sobre la falta de perspectiva de gènere que s’observa actualment en els mitjans de comunicació a l’hora de tractar les diferents informacions, ja siguin de política, d’economia, de religió, d’esport o de violència contra les dones, desigualtat i altres aspectes d’interès social. Al mateix temps també reflexionarem sobre les possibilitats de canvi que ofereixen els nous formats comunicatius propiciats per internet.

 

 

ICDBONA

L’ICD dóna suport al Màster

Castellà

L’Institut Català de les Dones (ICD) de la Generalitat de Catalunya i el Màster Gènere i Comunicació han arribat a un acord de col·laboració pel qual la institució catalana dóna suport a aquests nous estudis superiors.

Entre altres accions que durà a terme l’ICD per tal de promoure el màster, atorgarà un premi al millor treball final amb el compromís d’editar-lo i difondre’l a través dels diferents canals de la institució.

Amb aquest acord l’ICD vol fer un pas més en la seva política de suport a les inciatives pioneres en favor de la igualtat i  la representació de les dones en la comunicació per tal d’ assolir l’equitat de gènere en aquest camp i a tota la societat.

Més informació a la notícia del web de l’ICD.

Dona foto

Nou Màster en Gènere i Comunicació

Castellà

L’oferta de postgrau, que omple un buit en l’ensenyament universitari en una aposta pel canvi social, està Impulsat pel Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Comunicació de la UAB, començarà les classes el proper més d’octubre, i està coordinat per les professores Joana Gallego i Isabel Muntané.

El nou màster ve a omplir un buit en els estudis sobre gènere i comunicació en l’ensenyament superior. Tot i que ja s’imparteixen alguns postgraus o cursos d’ensenyament superior generalistes, no hi ha cap màster específic centrat en un dels assumptes cabdals per entendre la societat actual: la comunicació i el seu impacte per perpetuar, reproduir o canviar els rols i estereotips de gènere.

El màster està pensat per a què periodistes, publicistes, graduats en comunicació audiovisual o en altres disciplines afins (sociologia, polítiques, ciències socials o humanes) puguin aprofundir en les qüestions de gènere i tots els vessants de la comunicació, ja sigui a la premsa escrita, la ràdio, la televisió, els gabinets de premsa, les agències de publicitat o les industries culturals, amb un especial interès en la comunicació a internet.

El màster consta de 8 mòduls amb diferents assignatures teòriques i pràctiques que van des de una panoràmica general sobre què es informar amb perspectiva de gènere, passant pels nous formats comunicatius i les tècniques més innovadores de la informació i la comunicació amb una visió no androcèntrica. Al llarg del curs s’abordaran els aspectes comunicatius de la política, la economia o la cultura, així com els problemes més candents de la societat actual: la immigració, el tràfic de persones, el fet religiós, les minories ètniques o l’activisme social i sexual.

Joana Gallego és professora titular amb una llarga trajectòria investigadora en el tema de gènere i comunicació, i entre les seves principals publicacions es troben els llibres De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación, ¿motor o rémora para la igualdad?Periodismo Social o  Putas de película. Cien años de prostitución en el cine . Va rebre el Premi sobre Comunicació de Masses del Consell Audiovisual de Catalunya (2001) amb un treball que es publicà amb el títol de La prensa por dentro.

Isabel Muntané és professora associada, Postgrau de Transversalitat de Gènere i de les Dones a les Polítiques Públiques. Ha treballat com a periodista en diferents mitjans de comunicació i gabinets de premsa. Autora de diferents publicacions, va rebre el II Premi de Gabinets de Comunicació en la categoria Innovació i Creativitat del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2010).

Podeu seguir el Màster a Facebook i Twitter o accedir a la pàgina web oficial de Postgrau de la UAB.


Fotografia Isabel Muntané.