MÒDUL 1: Gènere, Comunicació i canvi social

Aquest mòdul ofereix una panoràmica general sobre les relacions entre el concepte de gènere i la comunicació. Una introducció al marc normatiu actual, a les metodologies per analitzar els mitjans i per informar des d’una perspectiva de gènere en els diferents àmbits i suports comunicatius, així com com la representació del cos i la textualitat.

CONTINGUTS

  • Representació i gènere en els mitjans de comunicació.
  • Per a una metodologia periodística amb perspectiva de gènere.
  • Teoria feminista i mitjans de comunicació.
  • Les violències socials contra les dones i els mitjans de comunicació.
  • Mecanismes de producció dels estereotips de gènere.
  • Marc legal, recomanacions i codis ètics per a informar amb perspectiva de gènere.
  • La representació dels cossos en diferents formats comunicatius.

CALENDARI

S’impartirà del 8 al 31 d’octubre de 2019, els dimarts, dimecres i dijous de 16:00 a 20:15h.

ASSIGNATURES

Sistema sexe/gènere (2h)

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i codirectora del Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i impulsora del col·lectiu OnSónLesDones.

Descripció de l’assignatura

Vivim en una societat diversa en expressions de sexe, de gènere, d’ideologies, de cultures. I els mitjans no reflecteixen aquesta diversitat. La comunicació està travessada per una mirada heterosexual, heteropatriarcal i androcèntrica que a través de diferents recursos lingüístics, visuals i orals transmet i perpetua el sexisme dels discursos dels mitjans.

Per a poder construir una nova informació no sexista i inclusiva fa falta que aprenguem a identificar i deconstruir aquests discursos que situen les dones i totes les persones que no s’identifiquen des del subjecte home en l’alteralitat.

Aprendrem i aprofundirem en diferents conceptes com són el sistema sexe gènere, l’androcentrisme, l’heteropatriarcat, el masclisme i les violències simbòliques, entre d’altres.

Quin és el subjecte del feminisme? Aproximacions a la teoria feminista de la vindicació als transfeminismes (4h)

Maria Teresa Vera

María Teresa Vera Rojas és Professora Associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Lleida. Investigadora de ADHUC‒Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona. Doctora en Estudis Culturals i de Gènere per la Universitat de Barcelona i PhD in Hispanic Studies per la University of Houston. S’especialitza en l’estudi de la literatura i la cultura contemporànies del Carib hispà i Veneçuela, així com en la recuperació i anàlisi del feminisme, la literatura i la producció cultural dels llatins/es als Estats Units, tot això en el marc dels estudis de gènere i sexualitat, la teoria queer i el feminisme postcolonial. És editora del volum Noves Subjectivitats/Sexualitats Literàries (Egales, 2012) i compta amb diferents publicacions en revistes especialitzades, volums col•lectius i enciclopèdies. És autora de “‘Es coneix que vostè és ‘Moderna’”. Lectures de la dona moderna en la colònia hispana de Nova York (1920-1940) (Iberoamericana-Vervuert, 2018).

Descripció de l’assignatura

Aquesta assignatura explora els significats i les problematizacions del subjecte del feminisme des dels orígens il·lustrats de la vindicació fins a les formes de resistència que defineixen a les lluites transfeministes en l’actualitat. A més de reflexionar entorn de les definicions, les lluites i les cerques que caracteritzen als diferents feminismes, partirem de la teoria feminista per a estudiar els conceptes que han donat forma tant a les reflexions com a l’activisme en diferents contextos històrics, socials, polítics i econòmics. En aquest sentit, emfatitzarem les transformacions que es van produir en el feminisme a partir del moviment pels drets civils als Estats Units, perquè el reconeixement de les diferències racials, sexuals, de gènere, de classe social… que determinen les formes d’opressió de les dones transformarà la comprensió del subjecte del feminisme, així com les orientacions que adquiriran la teoria i els moviments feministes al llarg de les últimes dècades.

Marc Legal (4h)

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i codirectora del Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i impulsora del col·lectiu OnSónLesDones.

Descripció de l’assignatura

Introducció al marc legal i teòric, general i periodístic, en l’àmbit del gènere i la comunicació. Cal conéixer aquest marc legal per a enfortir-nos i reconéixer que no fem res més que demanar que es complisca la legislació.

Aprofundirem en els ODS amb perspectiva feminista; la Convenció Interamericana per a previndre, sancionar i eradicar la violència contra la dona; el Protocol sobre els Drets de la Dona a Àfrica de la Unió Africana; la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; la Llei 34/1988, d’11 de novembre, General de Publicitat; Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Treballarem les diverses recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació; les recomanacions per al tractament de la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual als mitjans de comunicació, entre altres.

Perspectiva de gènere en el l’ofici periodístic (7h)

Susana García Medrano

Vaig estudiar una llicenciatura en Sociologia Rural. Vaig cursar les Especialitats en Psicoteràpia Gestalt i Psicoteràpia Corporal Biodinàmica. Vaig fer un master en Dansa Moviment Teràpia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sóc educadora feminista i facilitadora grupal. M’he especialitzat en el disseny, implementació i avaluació de programes educatius com a tallers, diplomats, cursos i classes amb molt diverses poblacions com a estudiants universitaris i de postgrau; joves i dones capdavanteres en contextos rurals, urbans i indígenes; professionals d’institucions de salut, educatiu, de justícia i exèrcit i activistes d’organitzacions civils. M’he especialitzat en la prevenció i tractament de la violència contra les dones, especialment violència sexual. Un altre dels meus temes d’especialitat és la promoció de la cura i la prevenció de la síndrome de desgast amb eines de la pedagogia constructivista, l’aprenentatge significatiu, la dansa moviment teràpia i la psicoteràpia Gestalt. Des de fa any i mig treball amb població migrant a Glasgow, la ciutat en la qual actualment radico.

Descripció de l’assignatura

Triar la perspectiva de gènere com a eix en la vida professional obeeix a raons personals i col·lectives. La història familiar, les experiències de vida, la influència política i el compromís amb el desenvolupament social són sol algunes de les facetes que defineixen el fet que algunes persones vulguin dedicar la seva vida a visibilitzar, disminuir o rescabalar els danys que la inequitat de gènere genera. Les motivacions individuals tenen una influència directa en la definició d’agendes personals i professionals. Tenir consciència de les pròpies agendes és necessari per a aclarir aquells aspectes que se solen ometre.

Durant les tres sessions es promourà la reflexió sobre les motivacions personals i la seva influència en el treball. També es posarà en pràctica la identificació dels subjectes de gènere i les categories de possible exclusió. En l’última sessió s’abordarà el tema de la cura com a aposta ètica i com a requisit per a l’exercici d’un periodisme que reprengui el personal com a polític.

Génere i representació informativa (4h)

Joana Gallego

Juana Gallego és professora titular de la UAB, experta en Gènere i Comunicació i autora dels següents llibres (entre uns altres).

  • De reines a ciutadanes. Mitjans de comunicació, motor o rèmora per a la igualtat? (2013).
  • Periodisme Social (amb Maria Luengo) (2014).
  • Eva retorna la costella. El nou estat de consciència de les dones (2009).
  • In the Wake of Ana Orantes. For an Ethical Representacion of Violence Against Womenin Gender an Violence in Spanish Culture (2017).

Descripció de l’assignatura

En aquesta assignatura de reflexionarà sobre la representació d’homes i dones en els mitjans de comunicació, fonamentalment en la informació, la assimetria en la representació i les causes que l’originen. També es contemplaran les noves tendències que s’albiren, així com la manera de introduir la perspectiva de gènere en la informació.

Cos i textualitat (4h)

Sara Torres

Sara Torres treballa com a professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la universitat Queen Mary de Londres. Estudia metodologies crítiques feministes i queer, així com teories sobre desig, text i corporalitat recolzada per una beca de recerca de QMUL. El seu projecte doctoral porta per títol: “The Lesbian Text: Fetish, Fantasy and Queer Becomings”. Amb el llibre L’altra genealogia (Madrid: Torremozas) va guanyar el Premi Nacional de Poesia Gloria Fuertes. Conjurs i Cantos es publica en 2016 editat per Kriller 71. Al 2016 va obtenir una beca de residència a la Fundació Antonio Gala durant la qual va escriure la novel·la Vida Mínima (esment especial BFAG). El seu últim llibre, Phantasmagoria, editat per la Bella Varsòvia, apareix vinculat a un projecte estètic en desenvolupament al costat de l’artista Marta Velasco Velasco.

Descripció de l’assignatura

Aquesta assignatura introdueix la idea de cos entès com a espai d’intersecció entre el social i l’individual, el material i el simbòlic, les experiències del “intern” i el “extern”.

Durant la nostra primera sessió, examinarem les diverses teories sobre la corporalitat que han anat sorgint en els últims anys dins del context dels estudis feministes, queer, disable i crip. Així s’analitzarà el cos “comunicable” com a lloc d’encarnació de la cultura canònica però també com a punt de fugida i creació de noves maneres de relació.

En la sessió segona analitzarem els efectes de la trobada entre desig, cos i representació, així com els processos d’abjecció i de fetitxismació dels cossos a través dels media. S’estudiarà la forma en la qual les corporalitats s’introdueixen i es “expulsen” de l’espai del desitjable-representable. Comentarem exemples d’acte-representació des de diverses subcultures i l’assimilació de tals representacions pel mercat.

Violències sexuals i dones valentes. Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals (4h)

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i codirectora del Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i impulsora del col·lectiu OnSónLesDones.

Descripció de l’assignatura

Les agressions sexuals són una de les múltiples expressions de les violències sexuals que patim majoritàriament les dones, les adolescents i les nenes i les nens. El tractament del mitjans de comunicació no fan més que revictimizar i culpabilitzar les persones agredides i justificar les persones agressores.

Desmuntarem aquest discurs per situar les agressions sexuals com el problema estructural i polític que és i posarem en valor els processos de recuperació i de resiliència de les persones que pateixen agressions sexuals.

Llenguatge no sexista (4h)

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i codirectora del Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i impulsora del col·lectiu OnSónLesDones.

Descripció de l’assignatura

Comunicar amb perspectiva de gènere requereix entendre com, sovint, els discursos que emetem perpetuen una ideologia hetropatriarcal i androcèntrica. Els diferents llenguatges amb que ens comuniquem (oral, visual, audiovisual, escrit) transmeten violències simbòliques, més o menys explícites, que contribueixen a legitimar la desigualtat que caracteritza la relació entre dones i homes.

Hem de construir textos lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. No es tracta d’usar solucions concretes d’una manera mecànica, sinó que cal buscar fórmules àgils que permetin dibuixar un equilibri entre genuitat, respecte i claredat en la comunicació.

Taller de redacció periodística (9h)

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i codirectora del Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i impulsora del col·lectiu OnSónLesDones.

Descripció de l’assignatura

Aprendrem a deconstruir els discursos masclistes dels mitjans amb la pràctica periodística traslladant la teoria a la feina quotidiana com a professionals del periodisme.

Treballarem en diferents gèneres periodístics per posar a prova la nostra capacitat de construir un periodisme feminista.