MÒDUL 1: Gènere, Comunicació i canvi social
Aquest mòdul ofereix una base teòrica sobre els feminismes i una panoràmica general sobre les relacions entre el concepte de sexe, gènere i comunicació. Una introducció al marc normatiu actual, a les metodologies per a analitzar els mitjans i per a informar des d’una perspectiva feminista en els diferents àmbits i suports comunicatius, així com una mirada transversal i crítica a la representació del cos i la textualitat.CONTINGUTS
- Una mirada crítica a la representació del sistema sexe/gènere en els mitjans de comunicació.
- Per a una metodologia periodística amb perspectiva de gènere.
- Teoria feminista i mitjans de comunicació.
- Les violències socials contra les dones i els mitjans de comunicació.
- Mecanismes de producció dels estereotips de gènere.
- Marc legal, recomanacions i codis ètics per a informar amb perspectiva feminista.
- La representació dels cossos en diferents formats comunicatius.
CALENDARI
S’impartirà del 3 al 31 d’octubre de 2023, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.ASSIGNATURES
Comunicació feminista (2h)
Isabel Muntané
Vivim en una societat diversa en expressions de sexe, de gènere, d’ideologies, de cultures. I els mitjans no reflecteixen aquesta diversitat. La comunicació està travessada per una mirada heterosexual, heteropatriarcal i androcèntrica que a través de diferents recursos lingüístics, visuals i orals transmet i perpetua el sexisme dels discursos dels mitjans. Per a poder construir una nova informació no sexista i inclusiva fa falta que aprenguem a identificar i desconstruir aquests discursos que situen les dones i totes les persones que no s’identifiquen des del subjecte home en la alteritat. Aprendrem i aprofundirem en diferents conceptes com són el sistema sexe gènere que ens marca una mirada binària oblidant la diversitat d’expressions de gener ei de sexualitats, el androcentrisme, el heteropatriarcat, el masclisme i les violències simbòliques, entre altres.Aproximació a la Teoria feminista (14h)
Enrico Mora
En aquestes sessions dedicades a les teories feministes assenyalarem alguns dels eixos conceptuals fonamentals que han caracteritzat les diverses maneres de descriure, explicar i interpretar les desigualtats de sexe, de gènere i de sexualitat. Conceptes com a desigualtat de gènere, opressió de gènere, explotació de gènere, diferència de gènere, opressió i desigualtat performativa de gènere, patriarcat, models de gènere, etc. ens poden ajudar a teixir un mapa provisional per a orientar-nos. Per a això, assenyalarem algunes de les autores que han tingut una especial presència en el nostre context social, intel·lectual i activista. L’objectiu d’aquestes sessions és mostrar la diversitat d’enfocaments i plantejaments, facilitant algunes eines analítiques que permetin a l’alumnat poder aprofundir i endinsar-se en aquest estimulant camp de manera autònoma. Les sessions les durem a terme a través d’aclarir, comentar i problematizar les qüestions sorgides de les lectures obligatòries. D’aquí, la importància de llegir-les amb antelació a les sessions, per a poder ajustar millor l’aprenentatge a les necessitats de cadascuna, de cadascuna de vosaltres.Cos i textualitat (11h)
Sara Torres i Meri Torras
Aquesta assignatura introdueix la idea de cos entès com a espai d’intersecció entre el fet social i l’individual, el material i el simbòlic, les experiències del “intern” i el “extern”. En la primera sessió s’abordarà la Somatofòbia: la por al cos. L’experiència del cos en el context de la raó europea. En la segona sessió es tractarà del cos i desig, les teories del caos i l’ordre i la introducció al concepte de fantasia en la psicoanàlisi. Durant la tercera sessió, examinarem les diverses teories sobre la corporalitat que han anat sorgint en els últims anys dins del context dels estudis feministes, queer, disable i crip. Així, s’analitzarà el cos “comunicable” com a lloc d’encarnació de la cultura canònica però també com a punt de fugida i creació de noves maneres de relació, les representacions del cos en moviment, la dansa i l’experimentació. L’última sessió es dedicarà als otrxs cuerpxs representats, norma i resistències en els vídeos musicals i en les editorials de moda. Analitzarem obres recents: La Pili, Ana Sting, Filip Custic, Alba Ricart i Marcia Lennona.
La representació de les violències sexuals: de víctima a sobrevivent (4h)
Isabel Muntané
Les agressions sexuals són una de les múltiples expressions de les violències sexuals que patim majoritàriament les dones, les adolescents i les nenes i els nens. El tractament del mitjans de comunicació no fan més que revictimizar i culpabilitzar les persones agredides i justificar les persones agressores. Incidirem en el pas de víctima a sobrevivent.
Desmuntarem aquest discurs per situar les agressions sexuals com el problema estructural i polític que és i posarem en valor els processos de recuperació i de resiliència de les persones que pateixen agressions sexuals. Ens introduirem en nous conceptes com el terror sexual, desaparicions forçoses, cultura de la violació i violacions en grup.
Llenguatge inclusiu i no sexista (3h)
Maria Serrano
Comunicar amb perspectiva de gènere requereix entendre com, sovint, els discursos que emetem perpetuen una ideologia hetropatriarcal i androcèntrica. Els diferents llenguatges amb que ens comuniquem (oral, visual, audiovisual, escrit) transmeten violències simbòliques, més o menys explícites, que contribueixen a legitimar la desigualtat que caracteritza la relació entre dones i homes. Hem de construir textos lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes, androcèntrics i LGTBIfòbics de la llengua. No es tracta d’usar solucions concretes d’una manera mecànica, sinó que cal buscar fórmules àgils que permetin dibuixar un equilibri entre la realitat de la qual parlem, el respecte a la diversitat i la claredat en la comunicació.Ser feminista. On estàn els nostres privilegis? (3h)
Isabel Muntané
Més enllà de les etiquetes. En aquest taller treballarem què vol dir ser feministes per cadascuna de nosaltres; des d’on ens situem quan diem que som feministes i quin és el feminisme que traslladem a la nostra pràctica diària. Som feministes o ens diem feministes? Revisar-nos és imprescindible. Quins són els nostres privilegis; Com els exercim? Sobre qui els exercim? Com els afrontem? M’incomoden? Com m ‘incomoden?Canviant la informació sobre violències sexuals (3h)
Isabel Muntané
Els mitjans de comunicació ens presenten les agressions sexuals com a fets puntuals, extraordinaris i excessivament evidents. Aquesta evidència ens fa oblidar l’entramat estructural sobre el que s’erigeixen totes les violències sexuals. Identificarem les violències amagades pels mitjans per identificar-les i desmuntar-les des de l’espai personal i el públic.DOCENTS
Isabel Muntané
Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Facultat de Filosofia. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones.Enrico Mora
Professor Agregat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Doctor en Sociologia i Màster en Psicoanàlisi Bases Teòriques i Clíniques.
Camp de recerca: Anàlisi de les desigualtats socials i del poder segons les relacions de sexe, gènere, sexualitat i classe social en l’àmbit de la salut i del treball (mercantil i domèstic), i el seu impacte en la formació de les corporalitats, les subjectivitats, i les emocions des d’una aproximació sociològica, feminista i psicoanalítica.
Coordinador de Lis – Estudis socials i de gènere sobre la corporalitat, la subjectivitat i el sofriment evitable. Lis és reconegut per la UAB com a Grup de Recerca Singular, i forma part del CORE en Salut Mental de l’Esfera UAB (CEI), Comunitat de Recerca Estratègica de la UAB. Ha estat Secretari de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona.