MÒDUL 1: Gènere, Comunicació i canvi social

Aquest mòdul ofereix una base teòrica sobre els feminismes i  una panoràmica general sobre les relacions entre el concepte de sexe,  gènere i comunicació. Una introducció al marc normatiu actual, a les metodologies per a analitzar els mitjans i per a informar des d’una perspectiva feminista en els diferents àmbits i suports comunicatius, així com una mirada transversal i crítica a  la representació del cos i la textualitat.

CONTINGUTS

  • Una mirada crítica a la representació del sistema sexe/gènere en els mitjans de comunicació.
  • Per a una metodologia periodística amb perspectiva de gènere.
  • Teoria feminista i mitjans de comunicació.
  • Les violències socials contra les dones i els mitjans de comunicació.
  • Mecanismes de producció dels estereotips de gènere.
  • Marc legal, recomanacions i codis ètics per a informar amb perspectiva feminista.
  • La representació dels cossos en diferents formats comunicatius.

CALENDARI

S’impartirà del 6 al 29 d’octubre de 2020, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Periodisme feminista (2h)

Isabel Muntané

Vivim en una societat diversa en expressions de sexe, de gènere, d’ideologies, de cultures. I els mitjans no reflecteixen aquesta diversitat. La comunicació està travessada per una mirada heterosexual, heteropatriarcal i androcèntrica que a través de diferents recursos lingüístics, visuals i orals transmet i perpetua el sexisme dels discursos dels mitjans. Per a poder construir una nova informació no sexista i inclusiva fa falta que aprenguem a identificar i desconstruir aquests discursos que situen les dones i totes les persones que no s’identifiquen des del subjecte home en la alteritat. Aprendrem i aprofundirem en diferents conceptes com són el sistema sexe gènere que ens marca una mirada binària oblidant la diversitat d’expressions de gener ei de sexualitats, el androcentrisme, el heteropatriarcat, el masclisme i les violències simbòliques, entre altres.

Aproximació a la Teoria feminista (6h)

Enrico Mora

En aquestes sessions dedicades a les teories feministes assenyalarem alguns dels eixos conceptuals fonamentals que han caracteritzat les diverses maneres de descriure, explicar i interpretar les desigualtats de sexe, de gènere i de sexualitat. Conceptes com a desigualtat de gènere, opressió de gènere, explotació de gènere, diferència de gènere, opressió i desigualtat performativa de gènere, patriarcat, models de gènere, etc. ens poden ajudar a teixir un mapa provisional per a orientar-nos. Per a això, assenyalarem algunes de les autores que han tingut una especial presència en el nostre context social, intel·lectual i activista. L’objectiu d’aquestes sessions és mostrar la diversitat d’enfocaments i plantejaments, facilitant algunes eines analítiques que permetin a l’alumnat poder aprofundir i endinsar-se en aquest estimulant camp de manera autònoma. Les sessions les durem a terme a través d’aclarir, comentar i problematizar les qüestions sorgides de les lectures obligatòries. D’aquí, la importància de llegir-les amb antelació a les sessions, per a poder ajustar millor l’aprenentatge a les necessitats de cadascuna, de cadascuna de vosaltres.

Marc Legal per un periodisme feminista (2h)

Isabel Muntané

Introducció al marc legal i teòric, general i periodístic, en l’àmbit del gènere i la comunicació. Cal conèixer aquest marc legal per a enfortir-nos i reconèixer que no fem res més que demanar que es compleixi la legislació. Aprofundirem en els ODS amb perspectiva feminista; la Convenció Interamericana per a prevenir, sancionar i erradicar la violència contra la dona; el Protocol sobre els Drets de la Dona a Àfrica de la Unió Africana; la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; la Llei 34/1988, d’11 de novembre, General de Publicitat; Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgéneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Treballarem les diverses recomanacions sobre el tractament de la violència masclista i les recomanacions per al tractament de la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual als mitjans de comunicació, entre altres.

Perspectiva de gènere en l’ofici periodístic (5h)

Susana García Medrano

Triar la perspectiva de gènere com a eix en la vida professional obeeix a raons personals i col·lectives. La història familiar, les experiències de vida, la influència política i el compromís amb el desenvolupament social són només algunes de les facetes que defineixen el fet que algunes persones vulguin dedicar la seva vida a visibilitzar, disminuir o rescabalar els danys que la inequitat de gènere genera. Les motivacions individuals tenen una influència directa en la definició d’agendes personals i professionals. Tenir consciència de les pròpies agendes és necessari per a aclarir aquells aspectes que se solen ometre. Durant les tres sessions es promourà la reflexió sobre les motivacions personals i la seva influència en el treball. També es posarà en pràctica la identificació dels subjectes de gènere i les categories de possible exclusió. En l’última sessió s’abordarà el tema de l’autocura com a aposta ètica i com a requisit per a l’exercici d’un periodisme que reprengui el personal com a polític.

Cos i textualitat (8h)

Sara Torres i Meri Torras

Aquesta assignatura introdueix la idea de cos entès com a espai d’intersecció entre el fet social i l’individual, el material i el simbòlic, les experiències del “intern” i el “extern”. En la primera sessió s’abordarà la Somatofòbia: la por al cos. L’experiència del cos en el context de la raó europea. En la segona sessió es tractarà del cos i desig, les teories del caos i l’ordre i la introducció al concepte de fantasia en la psicoanàlisi. Durant la tercera sessió, examinarem les diverses teories sobre la corporalitat que han anat sorgint en els últims anys dins del context dels estudis feministes, queer, disable i crip. Així, s’analitzarà el cos “comunicable” com a lloc d’encarnació de la cultura canònica però també com a punt de fugida i creació de noves maneres de relació, les representacions del cos en moviment, la dansa i l’experimentació. L’última sessió es dedicarà als otrxs cuerpxs representats, norma i resistències en els vídeos musicals i en les editorials de moda. Analitzarem obres recents: La Pili, Ana Sting, Filip Custic, Alba Ricart i Marcia Lennona.

La representació de les violències sexuals: de víctima a sobrevivent (4h)

Isabel Muntané

Les agressions sexuals són una de les múltiples expressions de les violències sexuals que patim majoritàriament les dones, les adolescents i les nenes i els nens. El tractament del mitjans de comunicació no fan més que revictimizar i culpabilitzar les persones agredides i justificar les persones agressores. Incidirem en el pas de víctima a sobrevivent.

Desmuntarem aquest discurs per situar les agressions sexuals com el problema estructural i polític que és i posarem en valor els processos de recuperació i de resiliència de les persones que pateixen agressions sexuals. Ens introduirem en nous conceptes com el terror sexual, desaparicions forçoses, cultura de la violació i violacions en grup.

Llenguatge inclusiu i no sexista (4h)

Isabel Muntané

Comunicar amb perspectiva de gènere requereix entendre com, sovint, els discursos que emetem perpetuen una ideologia hetropatriarcal i androcèntrica. Els diferents llenguatges amb que ens comuniquem (oral, visual, audiovisual, escrit) transmeten violències simbòliques, més o menys explícites, que contribueixen a legitimar la desigualtat que caracteritza la relació entre dones i homes. Hem de construir textos lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes, androcèntrics i LGTBIfòbics  de la llengua. No es tracta d’usar solucions concretes d’una manera mecànica, sinó que cal buscar fórmules àgils que permetin dibuixar un equilibri entre la realitat de la qual parlem, el respecte a la diversitat i la claredat en la comunicació.

Violències masclistes en els mitjans i recomanacions per a un periodisme feminista (2h)

Isabel Muntané

Les violències masclistes es transmeten de manera implícita i explícita a través de múltiples mecanismes informatius que configuren un engranatge imprescindible per a sostenir el sistema patriarcal i capitalista. Des de la invisibilització de les dones i de tota aquella persona que no s’adequa al subjecte imposat pel patriarcat; la discriminació de tota aquella persona considerada diferent o la perpetuació de rols i estereotips. En aquesta assignatura de reflexionarà sobre la societat que els mitjans continuen transmetent resistint-se als canvis que ja s’imposen com a imprescindibles.

Taller de redacció periodística (9h)

Isabel Muntané

Aprendrem a deconstruir els discursos masclistes dels mitjans amb la pràctica periodística traslladant la teoria a la feina quotidiana com a professionals del periodisme.

Treballarem en diferents gèneres periodístics per posar a prova la nostra capacitat de construir un periodisme feminista.

DOCENTS

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Facultat de Filosofia. També codirigeix el Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones.

Enrico Mora

Professor Agregat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Doctor en Sociologia i Màster en Psicoanàlisi Bases Teòriques i Clíniques.

Camp de recerca: Anàlisi de les desigualtats socials i del poder segons les relacions de sexe, gènere, sexualitat i classe social en l’àmbit de la salut i del treball (mercantil i domèstic), i el seu impacte en la formació de les corporalitats, les subjectivitats, i les emocions des d’una aproximació sociològica, feminista i psicoanalítica.

Coordinador de Lis – Estudis socials i de gènere sobre la corporalitat, la subjectivitat i el sofriment evitable. Lis és reconegut per la UAB com a Grup de Recerca Singular, i forma part del CORE en Salut Mental de l’Esfera UAB (CEI), Comunitat de Recerca Estratègica de la UAB. Ha estat Secretari de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona

Susana García Medrano

Sóc psicoterapeuta, educadora feminista, facilitadora grupal i sociòloga. Compto amb una àmplia experiència en el disseny, coordinació, impartició i avaluació de programes educatius en sectors diversos com a universitats, organitzacions civils i institucions de govern. He coordinat equips de treball multidisciplinaris per al desenvolupament de projectes locals i nacionals. M’he especialitzat en el tractament de la violència sexual i la promoció de l’autocura. En els últims deu anys he col·laborat com a consultora per a organitzacions civils a Mèxic. Sóc docent convidada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de febrer de 2017 he treballat en la promoció de la salut integral de migrants a Glasgow, Escòcia, on actualment radico.

Sara Torres

Treballa com a professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Queen Mary de Londres. Estudia metodologies crítiques feministes i queer, així com teories sobre desig, text i corporalitat recolzada per una beca de recerca de QMUL. El seu projecte doctoral porta per títol: «The Lesbian Text: Fetish, Fantasy and Queer Becomings». Amb el llibre La otra genealogía (Madrid: Torremozas) va guanyar el Premi Nacional de Poesia Gloria Fuertes. Conjuros y Cantos es publica en 2016 editat per Kriller 71. Al 2016 va obtenir una beca de residència a la Fundació Antonio Gala durant la qual va escriure la novel·la Vida Mínima (esment especial BFAG). El seu últim llibre, Phantasmagoria, editat per la Bella Varsòvia, apareix vinculat a un projecte estètic en desenvolupament al costat de l’artista Marta Velasco Velasco.

Meri Torras

És professora titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la UAB i docent en el Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere des dels seus inicis (2008). Actualment coordina el minor en Literatura Comparada i el Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. És igualment la directora del MOOC “Representacions culturals de les sexualitats”, actiu actualment en la plataforma Coursera, i del congrés internacional periòdic Els textos del cos, així com dels seminaris anuals Corpografías, a més d’altres esdeveniments i jornades. Directora, fundadora i investigadora principal (IP) del grup de recerca reconegut per la AGAUR Cos i textualitat (UAB, 2005SGR-1013, 2009SGR-651, 2014 SGR-1316), així com investigadora membre de la Xarxa temàtica d’estudis transdisciplinarios del cos i les corporalitats, un grup que suma institucions com CONACYT, la Benemèrita Universitat Autònoma de Pobla (Mèxic), Universitat Benemèrita de Querétaro (Mèxic), Universitat Autònoma Metropolitana-X (Mèxic) i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves principals línies de recerca destaquen els estudis sobre cos, feminismes, estudis culturals, o les teories cuir, així com els estudis autogràfics, les teories de la (acte)representació i el gènere epistolar, tot des d’una perspectiva comparatista que dialoga amb altres àmbits i disciplines a l’hora de desenvolupar l’anàlisi dels textos literaris, el seu focus de treball principal.