MÒDUL 2: Nous formats digitals. Eines per a la transformació social

Aquest mòdul reflexiona sobre les noves formes de comunicació en l’entorn digital, els nous formats comunicatius i les possibilitats que ofereix la xarxa per dur a terme un periodisme actiu que aposti per la transformació social, tant des d’una perspectiva col·lectiva com individual.

CONTINGUTS

  • Informar en nous formats digitals amb perspectiva de gènere.
  • Internet, plataforma per a la nova expressió i la promoció personal des del feminisme.
  • Apoderament, gènere i Community manager.
  • Gènere i Identitat a la xarxa. Lesbofòbia i homofòbia.
  • Feminisme a la xarxa. Per una nova interpretació dels moviments socials.
  • La xarxa com espai d’autodefensa feminista
  • Nous formats de representació i visibilitat lèsbica: Youtube, TikTok, Twitter
  • Incorporar la fotografía digital i el video del minut a la comunicación en xarxa.

CALENDARI

S’impartirà del 3 al 26 de novembre de 2020, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Fotografia digital (4h)

Sònia Calvó

En les dues sessions de l’assignatura de fotografia digital aprendrem com explicar històries amb imatges a través de l’llenguatge fotogràfic i les nocions bàsiques de la tècnica fotogràfica. Intentarem respondre a la pregunta, com explicar, amb una imatge, el que volem transmetre? ¿On no arriba la paraula, arriba la imatge? On són els límits ètics de la fotografia? Analitzarem treballs d’autores de fotografia actuals de diferents mitjans i veurem quin estil i recursos utilitzen.

Farem una pràctica fora de l’aula per plasmar que s’ha après.

Taller, pràctica i eines de l’ADN comunicatiu (6h)

Anna Sala

Quina imatge defineix el teu projecte? Quines són les paraules i eines més adequades per a mostrar-te en el món? Com et dirigeixes al públic? Coneixerem, combinarem i  transformarem diferents llenguatges per trobar l’ADN comunicatiu del teu projecte. Estudiarem algunes eines perquè t’apropiïs del projecte. Així, tant si inicies un projecte i no saps com comunicar-lo, com si estàs en el moment de repensar la comunicació, compartirem el coneixement per a continuar aprenent juntes.

Gènere i Identitat a la xarxa. Xarxes socials, una eina de lluita feminista (6h)

Núria Vergés

Les sessions de xarxes socials estan pensades per a ser pràctiques i engegar un projecte de comunicació on-line feminista. Ens mirarem internet i les xarxes socials de forma crítica i feminista i repassarem algunes accions i iniciatives feministes a la xarxa que ja s’han dut a terme. Tot això per, sobretot, engegar i desenvolupar nous projectes feministes a les xarxes de forma acompanyada.

Autodefensa Feminista On-line (4h)

Rosa Grangel i Dolça Moreno

Els masclistes s’han anat actualitzant i han esdevingut molt actius a internet i les xarxes socials. Una de les seues principals expressions són les violències de gènere on-line. Aquestes violències tenen les seues especificitats respecte les violències off-line i són diverses. Identificarem i coneixerem doncs les principals violències de gènere on-line, veurem recomanacions per a gestionar les nostres identitats i de cuidar-nos a la xarxa, així com formes per a fer front i poder contrarestar aquestes violències.

El fenomen fan lèsbic. Creació d’universos propis i transmèdia (2h)

Marina Freixa Roca

És sabut que per a les comunitats LGTBI ha estat una necessitat històrica la representació en les ficcions i en els mitjans de comunicació. Mancant aquesta, o veient el que ha passat amb els personatges i trames LGTBI en sèries i pel·lícules (finals tràgics, estigma, clixé), la comunitat ha generat els seus propis continguts en forma d’expansió de l’univers transmèdia: Fanficciones, Fanart, Fancams, Ships. És a dir, la creació d’històries, il·lustracions, relats i idelizaciones/fantasies vinculades a històries reals o ficcionadas (sèries, reality xous) que “homosexualizan” els personatges o espanden la idea dels seus vincles romàntics amb altres personatges. Aquest fet posa en valor com Internet i les xarxes socials han estat un espai de refugi i comunitat per a moltes lesbianes que no tenien una xarxa en la seva vida real, que no havien “sortit de l’armari” o que no podien compartir els seus gustos culturals amb persones del seu entorn majoritàriament cisheterosexual. Són múltiples els exemples de com això ha impregnat en la subcultura lèsbica, gairebé sempre tenint Internet com un espai d’anonimat i de masses. El cas Clexa en la sèrie The 100, el fenomen Blumettra en Gran Hermano o el fenomen Albalia Operación Triunfo (2018).

Nous formats de representació i visibilitat Youtube, TikTok, Twitter (2h)

Marina Freixa Roca

És interessant explorar com, venint del fenomen fan i dels codis propis LGTB en les xarxes, en el 2020 s’han creat tendències i nous formats que ho recullen i converteixen el que fins ara era una subcultura en una cultura de masses. Canals de YouTube com “Contrapoints” o els diferents “reptos” i “memes” de Twitter i Tik Tok barregen la idea de visibilitat, l’humor i la creació d’un pensament filosòfic, d’autorepresentació i humorístic propi per a les lesbianes, cis i trans.

Homofobia: gay dating apps (2h)

Gerard Casas

Analitzarem el sorgiment de les aplicacions de contactes virtuals. Patrons relacionals entre els usuaris de les aplicacions. El paper de la homofòbia interioritzada en relació amb les aplicacions de contactes. Discriminacions interseccionals (relatives a la raça, el cos, els rols sexuals, expressions de gènere…) dins de les aplicacions: Grindr com a exemple. Aplicacions de contactes per a homes gais: espai per a la (de)construcció de masculinitats? Possible espai per a l’activisme?

Videoclips i youtubers (2h)

Gerard Casas

Videoclips

Anàlisi de videoclips des de la perspectiva de gènere interseccional: rols de gènere i representacions, sexualització i violència, gènere i raça, relacions sexoafectives, masculinitat i identitats/expressions de gènere no normatives. De les superproduccions d’MTV a l’indie espanyol. Pràctiques transformadores.

Youtube

Youtube: canal de comunicació contemporani i cultura participativa. Democràcia i violència al ciberespai. Youtubers activistes i usos transformadors. Ciberviolència en contra del ciberactivisme feminista a Youtube. Violència al carrer, violència a les xarxes: la mateixa violència? Com mesurar-la?

Amor romàntic, a un pas del feminicidi (4h)

Isabel Muntané

Vivim en un amor romàntic que justifica els feminicidis. Amor, totes parlem d’amor, volem i deixem de voler. Però, què és l’amor? Com podem definir un concepte on conviuen aspectes emocionals, ideològics, socials, culturals, econòmics i afectius. Podríem dir que existeixen tantes definicions com persones i tipus d’amor.  Però la societat occidental ens ha imposat, i els mitjans perpetuen, un únic amor: l’amor romàntic. Aprofundirem en les diferents expressions d’aquest amor romàntic i com senta les bases de les múltiples violències masclistes que sofrim les dones: des de la violència psicològica al feminicidi. Treballarem amb noves expressions d’amor no additives ni possessives i que promouen l’amor cap a una mateixa.

El vídeo del minut (9h)

Sònia Calvó

Cada dia són més els mitjans de comunicació que aposten pel periodisme del minut, que barregi immediatesa i qualitat. Com podem arribar al públic, explicar què passa, i que no desconnectin mentre miren el vídeo al metro? A través de diferents exemples veurem les diferències, amb els seus pros i contra, que ens aporta cada audiovisual segons el seu temps de durada, des del documental fins al vídeo del minut. L’audiovisual ens permet comunicar de manera més àgil i directe que altres formats més tradicionals de premsa escrita o radiofònica. Durant les tres sessions del curs reflexionarem, a través de teoria i de pràctica, sobre com elaborar una notícia o reportatge multimèdia, analitzarem alguns exemples i veurem com elaborar-ne un. Aprofundirem en els diferents tipus de vídeos que podem gravar amb el mòbil i practicarem les tècniques i recursos que se’n deriven, comuns a altres formats de més llarga durada, com ara entrevistes, testimonis, recursos, etc. Tot pensat per aprendre com comunicar més amb menys.

DOCENTS

Sònia Calvó

De formació periodista i amb un màster sobre Comunicació de Conflictes i Moviments Socials, ha treballat a les redaccions de La Directa, eldiario.es, Catalunya Plural i Barcelona Televisió. Ha col·laborat amb l’Anuari de Silencis Mediàtics de Mèdia.cat en el reportatge Aïllament: opacitat i impunitat. Ha codirigit els documentals del 30 Minuts de TV3 “Plegar la Manta”, emès el desembre de 2017, sobre venda ambulant i ‘Aïllament: la presó dins la presó’, emes l’abril de 2019 a TV3. També va guanyar la beca DevReporter, coproduint l’especial ‘Vida Mantera’ i ‘Fugir per estimar i ser’, guanyador del premi Clic Audiovisual.

Anna Sala

Graduada en disseny gràfic per l’Escola Massana de Barcelona i graduada en Multimèdia per l’Escola d’Art ESRA de París. Va estudiar el Postgrau en direcció d’art a l’Escola Elisava a Barcelona. Ha treballat en diversos estudis i agències de publicitat a ciutats com Barcelona, París, Wrexam, Istanbul i Nova York. Ha estat guardonada amb diverses beques de disseny i ha rebut el premi per la producció de projectes de Caja Madrid Generació 2007 amb el projecte Istanbul Map que va ser exposat a la Fira Arco 2008. Des de l’any 2005, és sòcia de l’Apòstrof dedicada a les àrees de disseny, comunicació i direcció d’art. També és membre del col·lectiu Donestech de dones i noves tecnologies i l’associació Alia de dones per la recerca i l’acció.

Núria Vergés

Actualment sóc professora lectora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Formo part del Grup de recerca consolidat COPOLIS, del grup d’innovació docent consolidat CEFOCID-COPOLIS, així com de l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere (IIEDG). També sóc membre del col·lectiu DONESTECH de dones i noves tecnologies, l’associació ALIA de dones per la recerca i l’acció i del SIMREF. Sóc Doctora en Societat de la informació i del coneixement, Màster en polítiques públiques i socials i llicenciada en ciències polítiques.

Rosa Grangel

Activista dels drets humans a diferents camps, tant a internet com als carrers. Va començar amb la utilització del programari lliure per ètica al 2000, ja que creu què el coneixement deu ser a l’abast de tota la humanitat, passant a ser una usuària avançada, per acabar estudiant, ensenyant i treballant amb programació, sistemes operatius, privacitat i seguretat, entre d’altres. Curiosa per naturalesa, ha participat en projectes tan diversos com horts urbans, centres socials okupats i autogestionats o grups de autoformació i activisme del programari lliure. Avui en dia precària, com la majoria que no ha volgut vendre el seu talent a una multinacional en el camp de la informàtica. Amant de l’anonimat i de la privadesa. Feminista en la vida quotidiana i col·laborant amb Donestech amb qui aprenc constantment.

Dolça Moreno

Estic en la meva versió 4.0 i el meu nick és dulzet. No tinc estudis informàtics reglats però he après molt dels hacklabs, amigues i les xarxes a internet. La meva mare em va iniciar en la informàtica lliure i tinc un projecte de desenvolupament d’un framework de generació d’aplicacions web amb ella i una altra noia. He après i practicat diferents àmbits tecnològics, programació, administració i sistemes, disseny i web, etc. No sóc experta en cap d’ells però tinc visió àmplia. Alhora procuro tenir altres mons comunitaris actius. M’he des-radicalitzat, però sóc més aviat de programari lliure o barbàrie. M’atrauen les possibilitats de la tecnologia per a programar el món que volem. Dins les batalles perdudes, els reptes i les dificultats d’aquest món tech, hi ha el factor humà que les màquines no tenen, i el ciberfeminisme que inspira per seguir endavant.

Marina Freixa Roca

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, nascuda i residint a Barcelona. Per la meva formació i interès personal, els meus àmbits són la realització audiovisual, específicament el cinema de no-ficció, la teoria dels mitjans i cinematogràfica i la comunicació amb perspectiva feminista. Des de l’any 2015 i fins a mitjans 2018, sóc sòcia de la cooperativa audiovisual METROMUSTER, especialitzada en cinema de no-ficció de caire social i polític. Amb l’equip de Metromuster col·laboro en nombroses campanyes de difusió política, així com en la ideació i producció de llargmetratges documentals com “Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud“, “12 d’Octubre” o “Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol“. Paral·lelament a la meva tasca a Metromuster, des de 2016 co-dirigeixo el programa televisiu documental Follo Ergo Sum, que explora les sexualitats dissidents a partir de la filosofia i el pensament. S’emet a Betevé i actualment compta amb tres episodis.

Gerard Casas

Llicenciat en Traducció i Interpretació, format en edició periodística i màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat per la Universitat Pompeu Fabra. Agitador cultural interessat en la intersecció entre l’art, el gènere i la interculturalitat. S’especialitza en comunicació per al sector creatiu i associatiu. Ha treballat per a agències de publicitat i productores audiovisuals com CANADA o TBWA, organitzacions sense ànim de lucre i col·lectius artivistes en matèria de gènere tant dins de com fora del territori espanyol i ha format part de l’equip editorial de publicacions digitals com a Ràdio Africa Magazine (Barcelona) o Q-zine (Queer Youth African Network, Burkina Faso). És responsable de comunicació i premsa del festival d’arts escèniques de l’Àfrica contemporània Àfrica Moment i col·laborador habitual com a periodista musical a l’emissora de ràdio Betevé, entre altres. Ha treballat en diverses campanyes de comunicació per a l’Àrea de Drets i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, actualment treballa en el departament de comunicació del Programa Barcelona Interculturalitat.

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Facultat de Filosofia. També codirigeix el Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones.