MÒDUL 5: Nous formats digitals. Eines per a la transformació social

Aquest mòdul reflexiona sobre les noves formes de comunicació en l’entorn digital, els nous formats comunicatius i les possibilitats que ofereix la xarxa per dur a terme un periodisme actiu que aposti per la transformació social, tant des d’una perspectiva col·lectiva com individual.

CONTINGUTS

  • Informar en nous formats digitals amb perspectiva de gènere.
  • Internet, plataforma per a la nova expressió i la promoció personal des del feminisme.
  • Apoderament, gènere i Community manager.
  • Gènere i Identitat a la xarxa. Lesbofòbia i homofòbia.
  • Feminisme a la xarxa. Per una nova interpretació dels moviments socials.
  • La xarxa com espai d’autodefensa feminista
  • Nous formats de representació i visibilitat lèsbica: Youtube, TikTok, Twitter
  • Incorporar la fotografía digital i el video del minut a la comunicación en xarxa.

CALENDARI

S’impartirà del 2 al 23 de febrer de 2023, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Gènere i identitat a la xarxa. Xarxes socials, una eina de lluita feminista (4h)

Núria Vergés i Anna Sala

Les sessions de xarxes socials estan pensades per a ser pràctiques i engegar un projecte de comunicació on-line feminista. Ens mirarem internet i les xarxes socials de forma crítica i feminista i repassarem algunes accions i iniciatives feministes a la xarxa que ja s’han dut a terme. Tot això per, sobretot, engegar i desenvolupar nous projectes feministes a les xarxes de forma acompanyada.

Funcionament tècnic i creatiu de la fotografia digital i Postfotografía  (6h)

Marina Freixa

La primera sessió, a mode d’introducció, servirà per apropar l’alumnat al funcionament tècnic i creatiu de la fotografia digital. A partir de la pràctica i de l’ús de les càmeres a l’aula, s’expliquen els conceptes bàsics de fotografia digital, que s’apliquen amb càmeres DSLR però també amb Mirrorless o amb el propi mòbil. Es proposa un exercici de fotografia documental / fotoperiodisme. A partir d’exemples de grans fotògrafes com Joana Biarnés, Isabel Azkarate o Pilar Aymerich (o internacionals com Nan Goldin o Vivian Maier), reflexionem entorn la mirada d’una fotoperiodista, l’ètica, la contradicció i la presència d’una mateixa en les fotografies. En sub-grups (de 4 aprox) reben l’encàrrec de fer un petit exercici de fotografies al voltant d’algun espai, personatge, esdeveniment d’interès, i s’exposa una selecció d’imatges a la següent sessió. La premissa és lliure, dins el camp documental (no fer ús de plató, actors, il·luminació), però és important generar una reflexió al voltant de la mirada de la fotògrafa, del subjecte fotografiat (sigui una persona, un grup o un espai) i de les decisions tècniques: Perquè fer-ho amb una càmera o amb una altra, amb el mòbil, amb X distància focal, de dia o de nit, amb trípode o sense…) A la segona sessió es farà un visionat de la selecció fotogràfica de cada grup per a l’exercici anterior, el grup exposa el tema, les decisions tècniques i creatives, dubtes i aprenentatges. Es comenten col·lectivament. Havent vist el funcionament bàsic de la fotografia digital i la seva aplicació, breument, en el fotoperiodisme, ens preguntem si encara fan falta les imatges fotogràfiques. Què tan tenen de cert? Com es manipula la imatge? Veient tantes imatges com veiem avui en dia, som capaces de retenirles? D’analitzar-les? Es pot fer fotografia sense una càmera de fotos? Ens acostem aleshores als postulats de la postfotografia (ex.lectura Joan Fontcuberta).  https://youtu.be/d_PRSTdSbzc Veiem exercicis creatius que s’han fet a partir de l’ús reciclat d’imatges, de la recerca a Internet, l’ús de googlegramas, el collage, el retoc digital i fotomuntatge…

Mentides i difamacions: enverinant el debat públic (2h)

João França

Abordarem la preocupació actual sobre la desinformació, pensant especialment en el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de la nostra realitat. Per què ens hauria de preocupar tenir accés a una informació de qualitat? Quins impactes pot tenir la desinformació en la vida social? Quines dinàmiques pròpies de les indústries periodístiques poden estar fomentant una mala qualitat informativa? Posarem l’accent en els discursos que ataquen les idees i les figures públiques LGTBIQ+ i feministes.

Autodefensa Feminista On-line (4h)

Rosa Grangel i Dolça Moreno

Els masclistes s’han anat actualitzant i han esdevingut molt actius a internet i les xarxes socials. Una de les seues principals expressions són les violències de gènere on-line. Aquestes violències tenen les seues especificitats respecte les violències off-line i són diverses. Identificarem i coneixerem doncs les principals violències de gènere on-line, veurem recomanacions per a gestionar les nostres identitats i de cuidar-nos a la xarxa, així com formes per a fer front i poder contrarestar aquestes violències.

Genealogies LGTBI al cinema (2h)

Marina Freixa i LA CALUMNIA (Isa Luengo i Sofia Esteve)

Què implica ubicar una història d’amor LGTBI a un lloc aïllat? Pot un gir de guió reproduir violències sistèmiques entorn del gènere? Quina pot ser la relació entre la linealitat temporal d’una pel·lícula i la construcció d’un ideal de vida normativa? Com a autorxs transmaribibollo, per què col·locar-se davant i rere de la càmera? En aquesta sessió -i completem amb la següent- detectarem i analitzarem la manera en què algunes estratègies narratives i formals pròpies del cinema, aparentment innòcues, generen discursos polítics sobre les comunitats i les persones LGTBI. Construirem la nostra petita genealogia de la representació transmaribibollo al cinema, descobrint, qüestionant i recuperant referents. A través de dinàmiques pràctiques i participatives, així com del visionament de fragments, generarem un espai de debat i reflexió col·lectiva, creativa i curiosa.

Pensar la desinformació més enllà de les ‘fake news’ (2h)

João França

Des de l’any 2016 el terme ‘fake news’ ha passat a formar part del nostre vocabulari quotidià, i és indicatiu de la consciència i la preocupació per la desinformació. L’objectiu d’aquesta sessió és anar més enllà del terme per poder abordar la desinformació amb una mirada més complexa i, sobretot, que ens ajudi a pensar estratègies per fer-hi front.

Feminisme, activisme i moviments socials (4h)

Joana G. Grezner

La investigació «Fils feministes: seguint els fils del moviment feminista a Catalunya»,  impulsada per l’Eva Cruells, la Joana García Grenzner, el Diego Marchante i la María Zafra, és una recerca transmèdia sobre la història del moviment feminista a Catalunya durant els darrers 40 anys que aplega 15 entrevistes a dones, lesbianes i trans activistes de les generacions dels anys 70 i 80 i diversos grups de discussió amb prop de 30 activistes de diferents edats. L’Arxiva FF reuneix prop 300 esdeveniments i fites assolides pel moviment des dels 70 al 2018, descrits i relacionats amb documents gràfics, audiovisuals, escrits i fonts documentals i amb la què es poden traçar genealogies a partir de les diferents línies d’acció, intervenció, col·lectius, espais… Fils Feministes és una investigació activista i situada, que incorpora la mirada de l’epistemologia feminista, en el sentit que “intenta situar en el centre de la reflexió els problemes socials i polítics de la vida de les dones, lesbianes i trans*”. És un procés de diàleg, relació i complicitats amb altres experiències i espais que treballen sobre la memòria, la història, l’art, la comunicació i les genealogies feministes Les dues sessions que dedicarem al Màster es plantejaran com un espai obert de creació, treball i reflexió col·lectiva, on compartir i nodrir la recerca, de forma que les estudiants puguin aportar les seves propostes per seguir estirant dels fils dels feminismes, per exemple, a partir de documentar i recollir noves fites dels feminismes a partir de l’any 2018, o incorporar noves històries de vida de dones, lesbianes i trans de les generacions posteriors als anys 80.

(In)visibilitats lesbianes i autonomia representativa (2h)

Marina Freixa i LA CALUMNIA (Isa Luengo i Sofia Esteve)

És sabut que per les comunitats LGTB ha sigut una necessitat històrica la representació en les ficcions i als mitjans de comunicació. A falta d’aquesta, o veient el que ha passat amb els personatges i trames LGTB en sèries i pel·lícules (finals tràgics, estigma, cliché), la comunitat ha generat els seus propis continguts en forma d’expansió de l’univers transmèdia: Fanfictions, Fanart, Fancams, Ships. És a dir, la creació d’històries, il·lustracions, relats i idealitzacions/fantasies vinculades a històries reals o ficcionades (Sèries, reality shows) que “homosexualitzen” als personatges o expandeixen la idea dels seus vincles romàntics amb altres personatges. Aquest fet, alhora, posa en valor com Internet i les xarxes socials han sigut un espai de refugi i comunitat per moltes lesbianes que no tenien una xarxa a la seva vida real, que no havien “sortit de l’armari” o que no podien compartir els seus gustos culturals amb persones de l’entor majoritàriament cisheterosexual. Són múltiples els exemples de com això ha aterrat a la sub-cultura lèsbica, quasi sempre tenint Internet com a espai d’anonimat i de masses. El cas Clexa a la sèrie The 100, el fenòmen Blumettra a Gran Hermano o el fenòmen Albalia a Operación Triunfo 2018. En aquesta sessió reprenem el fil de genealogia que hem teixit en l’anterior sessió per aprofundir més concretament en les (in)visibilitats lesbianes al cinema i als mitjans en general, les cultural tropes i fenònems associats a la representació LGTBI als mass media (queercoding, queerbaiting, bury your gays, LTGB fans deserve better….)

Nous formats de representació i visibilitat – Youtube, TikTok, Twitter, Instagram (2h)

Marina Freixa i LA CALUMNIA (Isa Luengo i Sofia Esteve)

És interessant explorar com, venint del fenòmen fan i dels codis propis LGTB a xarxes, a 2020 s’han anat creant tendències i nous formats que recullen això i converteixen el que fins ara era una sub-cultura en una cultura de masses.

Canals a YouTube com “Contrapoints” o els diferents reptes i “memes” de Twitter i TikTok barregen la idea de visiblitat, l’humor i la creació d’un pensament filosòfic, d’auto-representació i humorístic propi per a les lesbianes, cis i trans.

Polítiques de la identitat | Exercici LA FEMINISTA QUE (NO) SOMOS | Modes de fer: Internet i la creació feminista amateur,

Plot twist: homonacionalisme, pink+purplewashing (9h)

Brigitte Vasallo

Treballarem diferents discursos de poder analitzant l’homonacionalismo com una aliança entre el racisme inherent a la nació bèl·lica colonial i l’homofòbia / transfòbia, un paràmetre imprescindible que s’està perdent en el discurs i que, de fet, també és inherent a la nació bèl·lica. La homonormatividad parteix d’un biaix d’acceptació: et deixem pertànyer, tatorguem la possibilitat d’existència, però a canvi, seràs bo, seràs “normal”. I seràs el nostre. També aprofundirem en alguns dels trucs contra el feminisme que consisteixen bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l’excusa que és necessària per a l’alliberament com el purple washing.

DOCENTS

Núria Vergés

Actualment sóc professora lectora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Formo part del Grup de recerca consolidat COPOLIS, del grup d’innovació docent consolidat CEFOCID-COPOLIS, així com de l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere (IIEDG). També sóc membre del col·lectiu DONESTECH de dones i noves tecnologies, l’associació ALIA de dones per la recerca i l’acció i del SIMREF. Sóc Doctora en Societat de la informació i del coneixement, Màster en polítiques públiques i socials i llicenciada en ciències polítiques.

Anna Sala

Graduada en disseny gràfic per l’Escola Massana de Barcelona i graduada en Multimèdia per l’Escola d’Art ESRA de París. Va estudiar el Postgrau en direcció d’art a l’Escola Elisava a Barcelona. Ha treballat en diversos estudis i agències de publicitat a ciutats com Barcelona, París, Wrexam, Istanbul i Nova York. Ha estat guardonada amb diverses beques de disseny i ha rebut el premi per la producció de projectes de Caja Madrid Generació 2007 amb el projecte Istanbul Map que va ser exposat a la Fira Arco 2008. Des de l’any 2005, és sòcia de l’Apòstrof dedicada a les àrees de disseny, comunicació i direcció d’art. També és membre del col·lectiu Donestech de dones i noves tecnologies i l’associació Alia de dones per la recerca i l’acció.

Marina Freixa Roca

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, nascuda i residint a Barcelona. Per la meva formació i interès personal, els meus àmbits són la realització audiovisual, específicament el cinema de no-ficció, la teoria dels mitjans i cinematogràfica i la comunicació amb perspectiva feminista. Des de l’any 2015 i fins a mitjans 2018, sóc sòcia de la cooperativa audiovisual METROMUSTER, especialitzada en cinema de no-ficció de caire social i polític. Amb l’equip de Metromuster col·laboro en nombroses campanyes de difusió política, així com en la ideació i producció de llargmetratges documentals com “Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud“, “12 d’Octubre” o “Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol“. Paral·lelament a la meva tasca a Metromuster, des de 2016 co-dirigeixo el programa televisiu documental Follo Ergo Sum, que explora les sexualitats dissidents a partir de la filosofia i el pensament. S’emet a Betevé i actualment compta amb tres episodis.

LA CALUMNIA

Isa Luengo i Sofia Esteve comencen un projecte audiovisual conjunt el 2019, amb una doble via creativa i d’investigació. Isa és graduada en Belles Arts (UCM) i Màster en Documental Creatiu (UAB), i ha codirigit el curtmetratge documental “La ciutat interior” (IDFA, Festival de Málaga, Mostra de films de dones, Shortcat 2018…). A l’àmbit educatiu, ha estat professora de pintura, il·lustració i arts visuals al Estudio Artes Plásticas Isabel Gómez. Sofia és graduada en Comunicació Audiovisual (UPF) i codirectora del nou format televisiu “Follo ergo sum” (betevé, 2016-2019). A l’àmbit educatiu, ha estat professora de Cultura Audiovisual a l’Escola Súnion (2018-2019). Juntes han escrit i dirigit el curtmetratge de ficció “Perpetua Felicidad” (en postproducció) amb Aquí y allí films (“Magical Girl”, “La vida y nada más”, entre d’altres) i desenvolupen la minisèrie documental “Desplumando el cine” amb la productora Fractal 7 (Classe valenta, L’estrany). Amb @la_calumnia, investiguen i imparteixen cursos entorn de la representació LGTBI al cinema.

João França

Periodista, graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. Treballa explicant històries de gent que s’organitza per construir un món més vivible. Fins el 2017 va coordinar la redacció de la Fundació Periodisme Plural, que edita diferents mitjans enfocats a la defensa dels drets socials. Ha escrit Habitar la trinxera, sobre els moviments pel dret a l’habitatge a Barcelona, Retrats de la Barcelona comunitària, sobre l’organització col·lectiva a la ciutat, i La PAH: Manual de uso, un volum que recull els aprenentatges de la lluita de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca. També ha dirigit el documental El Fil Rosa, sobre la història dels moviments LGTB a Barcelona, i ha acompanyat el comitè de joves que assessorava la creació de la sèrie Oh My Goig de Betevé. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i imparteix una assignatura sobre desinformació al programa BaPIS de la UPF.

Joana García Grezner

La majoria de mitjans de comunicació expliquen el món amb una mirada androcèntrica i per tant, sexista, classista i racista, la qual cosa explica que les dones i les persones amb opcions sexuals i identitats de gènere no hegemòniques apareguem poc, i quan ho fem, és amb rols poc diversos, menys valorats que els que exerceixen els homes arquetípics i per tant, representades de forma estereotipada. Si som migrades, racialitzades o formem part de sectors de població en situació de vulneració de drets, la discriminació i estereotipació és encara major. Analitzarem exemples d’aquestes tendències de representació, coneixerem propostes de representació alternatives que han impulsat les persones i grups invisibilitzats i estereotipats i debatrem sobre quines narratives i formes de representació transformadores podem i volem construir per a generar nous imaginaris informatius.

Brigitte Vasallo

És escriptora i investigadora, centrada en els processos d’alterització, les polítiques afectives i el capitalisme cognitiu. Ha escrit la novel·la PornoBurka, prologada per Juan Goytisolo, i l’assaig Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (La Oveja Roja, 2018), una investigació sobre la centralitat de la monogàmia en les nostres construccions amoroses i sobre com s’ha imposat aquest sistema. També ha participat en nombrosos llibres col·lectius, com Un esforç més (Bellaterra, 2013), coordinat per Espai en Blanc, (H)amor (Continta me tienes, 2016) i Relatos marranos (Pol·len Edicions, 2014) entre d’altres. Com a produtora cultural, ha dirigit el 1er Festival de Cultura Txarnega de Barcelona i forma part de la companyia Biguette Ballasco d’arts escèniques. També col·labora amb mitjans com el diari ARA o Pikara Magazine, on escriu articles d’opinió, i coordina una secció al programa “Vostè primer” de RAC1.