Gènere i identitat a la xarxa. Xarxes socials, una eina de lluita feminista (4h)

Núria Vergés i Anna Sala

Les sessions de xarxes socials estan pensades per a ser pràctiques i engegar un projecte de comunicació on-line feminista. Ens mirarem internet i les xarxes socials de forma crítica i feminista i repassarem algunes accions i iniciatives feministes a la xarxa que ja s’han dut a terme. Tot això per, sobretot, engegar i desenvolupar nous projectes feministes a les xarxes de forma acompanyada.

Funcionament tècnic i creatiu de la fotografia digital i Postfotografía  (6h)

Marina Freixa

La primera sessió, a mode d’introducció, servirà per apropar l’alumnat al funcionament tècnic i creatiu de la fotografia digital. A partir de la pràctica i de l’ús de les càmeres a l’aula, s’expliquen els conceptes bàsics de fotografia digital, que s’apliquen amb càmeres DSLR però també amb Mirrorless o amb el propi mòbil. Es proposa un exercici de fotografia documental / fotoperiodisme. A partir d’exemples de grans fotògrafes com Joana Biarnés, Isabel Azkarate o Pilar Aymerich (o internacionals com Nan Goldin o Vivian Maier), reflexionem entorn la mirada d’una fotoperiodista, l’ètica, la contradicció i la presència d’una mateixa en les fotografies. En sub-grups (de 4 aprox) reben l’encàrrec de fer un petit exercici de fotografies al voltant d’algun espai, personatge, esdeveniment d’interès, i s’exposa una selecció d’imatges a la següent sessió. La premissa és lliure, dins el camp documental (no fer ús de plató, actors, il·luminació), però és important generar una reflexió al voltant de la mirada de la fotògrafa, del subjecte fotografiat (sigui una persona, un grup o un espai) i de les decisions tècniques: Perquè fer-ho amb una càmera o amb una altra, amb el mòbil, amb X distància focal, de dia o de nit, amb trípode o sense…) A la segona sessió es farà un visionat de la selecció fotogràfica de cada grup per a l’exercici anterior, el grup exposa el tema, les decisions tècniques i creatives, dubtes i aprenentatges. Es comenten col·lectivament. Havent vist el funcionament bàsic de la fotografia digital i la seva aplicació, breument, en el fotoperiodisme, ens preguntem si encara fan falta les imatges fotogràfiques. Què tan tenen de cert? Com es manipula la imatge? Veient tantes imatges com veiem avui en dia, som capaces de retenirles? D’analitzar-les? Es pot fer fotografia sense una càmera de fotos? Ens acostem aleshores als postulats de la postfotografia (ex.lectura Joan Fontcuberta).  https://youtu.be/d_PRSTdSbzc Veiem exercicis creatius que s’han fet a partir de l’ús reciclat d’imatges, de la recerca a Internet, l’ús de googlegramas, el collage, el retoc digital i fotomuntatge…

Mentides i difamacions: enverinant el debat públic (2h)

João França

Abordarem la preocupació actual sobre la desinformació, pensant especialment en el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de la nostra realitat. Per què ens hauria de preocupar tenir accés a una informació de qualitat? Quins impactes pot tenir la desinformació en la vida social? Quines dinàmiques pròpies de les indústries periodístiques poden estar fomentant una mala qualitat informativa? Posarem l’accent en els discursos que ataquen les idees i les figures públiques LGTBIQ+ i feministes.

Autodefensa Feminista On-line (4h)

Rosa Grangel i Dolça Moreno

Els masclistes s’han anat actualitzant i han esdevingut molt actius a internet i les xarxes socials. Una de les seues principals expressions són les violències de gènere on-line. Aquestes violències tenen les seues especificitats respecte les violències off-line i són diverses. Identificarem i coneixerem doncs les principals violències de gènere on-line, veurem recomanacions per a gestionar les nostres identitats i de cuidar-nos a la xarxa, així com formes per a fer front i poder contrarestar aquestes violències.

Genealogies LGTBI al cinema (2h)

Marina Freixa i LA CALUMNIA (Isa Luengo i Sofia Esteve)

Què implica ubicar una història d’amor LGTBI a un lloc aïllat? Pot un gir de guió reproduir violències sistèmiques entorn del gènere? Quina pot ser la relació entre la linealitat temporal d’una pel·lícula i la construcció d’un ideal de vida normativa? Com a autorxs transmaribibollo, per què col·locar-se davant i rere de la càmera? En aquesta sessió -i completem amb la següent- detectarem i analitzarem la manera en què algunes estratègies narratives i formals pròpies del cinema, aparentment innòcues, generen discursos polítics sobre les comunitats i les persones LGTBI. Construirem la nostra petita genealogia de la representació transmaribibollo al cinema, descobrint, qüestionant i recuperant referents. A través de dinàmiques pràctiques i participatives, així com del visionament de fragments, generarem un espai de debat i reflexió col·lectiva, creativa i curiosa.

Pensar la desinformació més enllà de les ‘fake news’ (2h)

João França

Des de l’any 2016 el terme ‘fake news’ ha passat a formar part del nostre vocabulari quotidià, i és indicatiu de la consciència i la preocupació per la desinformació. L’objectiu d’aquesta sessió és anar més enllà del terme per poder abordar la desinformació amb una mirada més complexa i, sobretot, que ens ajudi a pensar estratègies per fer-hi front.

Feminisme, activisme i moviments socials (4h)

Joana G. Grezner

La investigació «Fils feministes: seguint els fils del moviment feminista a Catalunya»,  impulsada per l’Eva Cruells, la Joana García Grenzner, el Diego Marchante i la María Zafra, és una recerca transmèdia sobre la història del moviment feminista a Catalunya durant els darrers 40 anys que aplega 15 entrevistes a dones, lesbianes i trans activistes de les generacions dels anys 70 i 80 i diversos grups de discussió amb prop de 30 activistes de diferents edats. L’Arxiva FF reuneix prop 300 esdeveniments i fites assolides pel moviment des dels 70 al 2018, descrits i relacionats amb documents gràfics, audiovisuals, escrits i fonts documentals i amb la què es poden traçar genealogies a partir de les diferents línies d’acció, intervenció, col·lectius, espais… Fils Feministes és una investigació activista i situada, que incorpora la mirada de l’epistemologia feminista, en el sentit que “intenta situar en el centre de la reflexió els problemes socials i polítics de la vida de les dones, lesbianes i trans*”. És un procés de diàleg, relació i complicitats amb altres experiències i espais que treballen sobre la memòria, la història, l’art, la comunicació i les genealogies feministes Les dues sessions que dedicarem al Màster es plantejaran com un espai obert de creació, treball i reflexió col·lectiva, on compartir i nodrir la recerca, de forma que les estudiants puguin aportar les seves propostes per seguir estirant dels fils dels feminismes, per exemple, a partir de documentar i recollir noves fites dels feminismes a partir de l’any 2018, o incorporar noves històries de vida de dones, lesbianes i trans de les generacions posteriors als anys 80.

(In)visibilitats lesbianes i autonomia representativa (2h)

Marina Freixa i LA CALUMNIA (Isa Luengo i Sofia Esteve)

És sabut que per les comunitats LGTB ha sigut una necessitat històrica la representació en les ficcions i als mitjans de comunicació. A falta d’aquesta, o veient el que ha passat amb els personatges i trames LGTB en sèries i pel·lícules (finals tràgics, estigma, cliché), la comunitat ha generat els seus propis continguts en forma d’expansió de l’univers transmèdia: Fanfictions, Fanart, Fancams, Ships. És a dir, la creació d’històries, il·lustracions, relats i idealitzacions/fantasies vinculades a històries reals o ficcionades (Sèries, reality shows) que “homosexualitzen” als personatges o expandeixen la idea dels seus vincles romàntics amb altres personatges. Aquest fet, alhora, posa en valor com Internet i les xarxes socials han sigut un espai de refugi i comunitat per moltes lesbianes que no tenien una xarxa a la seva vida real, que no havien “sortit de l’armari” o que no podien compartir els seus gustos culturals amb persones de l’entor majoritàriament cisheterosexual. Són múltiples els exemples de com això ha aterrat a la sub-cultura lèsbica, quasi sempre tenint Internet com a espai d’anonimat i de masses. El cas Clexa a la sèrie The 100, el fenòmen Blumettra a Gran Hermano o el fenòmen Albalia a Operación Triunfo 2018. En aquesta sessió reprenem el fil de genealogia que hem teixit en l’anterior sessió per aprofundir més concretament en les (in)visibilitats lesbianes al cinema i als mitjans en general, les cultural tropes i fenònems associats a la representació LGTBI als mass media (queercoding, queerbaiting, bury your gays, LTGB fans deserve better….)

Nous formats de representació i visibilitat – Youtube, TikTok, Twitter, Instagram (2h)

Marina Freixa i LA CALUMNIA (Isa Luengo i Sofia Esteve)

És interessant explorar com, venint del fenòmen fan i dels codis propis LGTB a xarxes, a 2020 s’han anat creant tendències i nous formats que recullen això i converteixen el que fins ara era una sub-cultura en una cultura de masses.

Canals a YouTube com “Contrapoints” o els diferents reptes i “memes” de Twitter i TikTok barregen la idea de visiblitat, l’humor i la creació d’un pensament filosòfic, d’auto-representació i humorístic propi per a les lesbianes, cis i trans.

Polítiques de la identitat | Exercici LA FEMINISTA QUE (NO) SOMOS | Modes de fer: Internet i la creació feminista amateur,

Plot twist: homonacionalisme, pink+purplewashing (9h)

Brigitte Vasallo

Treballarem diferents discursos de poder analitzant l’homonacionalismo com una aliança entre el racisme inherent a la nació bèl·lica colonial i l’homofòbia / transfòbia, un paràmetre imprescindible que s’està perdent en el discurs i que, de fet, també és inherent a la nació bèl·lica. La homonormatividad parteix d’un biaix d’acceptació: et deixem pertànyer, t’atorguem la possibilitat d’existència, però a canvi, seràs bo, seràs “normal”. I seràs el nostre. També aprofundirem en alguns dels trucs contra el feminisme que consisteixen bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l’excusa que és necessària per a l’alliberament com el purple washing.