MÒDUL 5: Nous formats digitals. Eines per a la transformació social

Aquest mòdul reflexiona sobre les noves formes de comunicació en l’entorn digital, els nous formats comunicatius i les possibilitats que ofereix la xarxa per dur a terme un periodisme actiu que aposti per la transformació social, tant des d’una perspectiva col·lectiva com individual.

CONTINGUTS

  • Informar en nous formats digitals amb perspectiva de gènere.
  • Internet, plataforma per a la nova expressió i la promoció personal des del feminisme.
  • Apoderament, gènere i Community manager.
  • Gènere i Identitat a la xarxa. Lesbofòbia i homofòbia.
  • Feminisme a la xarxa. Per una nova interpretació dels moviments socials.
  • La xarxa com espai d’autodefensa feminista
  • Nous formats de representació i visibilitat lèsbica: Youtube, TikTok, Twitter
  • Incorporar la fotografía digital i el video del minut a la comunicación en xarxa.

CALENDARI

S’impartirà del 3 al 24 de febrer de 2022, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Gènere i identitat a la xarxa. Xarxes socials, una eina de lluita feminista (6h)

Núria Vergés y Anna Sala

Les sessions de xarxes socials estan pensades per a ser pràctiques i engegar un projecte de comunicació on-line feminista. Ens mirarem internet i les xarxes socials de forma crítica i feminista i repassarem algunes accions i iniciatives feministes a la xarxa que ja s’han dut a terme. Tot això per, sobretot, engegar i desenvolupar nous projectes feministes a les xarxes de forma acompanyada.

Fotografia digital (6h)

Marina Freixa

La primera sessió, a mode d’introducció, servirà per apropar l’alumnat al funcionament tècnic i creatiu de la fotografia digital. A partir de la pràctica i de l’ús de les càmeres a l’aula, s’expliquen els conceptes bàsics de fotografia digital, que s’apliquen amb càmeres DSLR però també amb Mirrorless o amb el propi mòbil. Es proposa un exercici de fotografia documental / fotoperiodisme. A partir d’exemples de grans fotògrafes com Joana Biarnés, Isabel Azkarate o Pilar Aymerich (o internacionals com Nan Goldin o Vivian Maier), reflexionem entorn la mirada d’una fotoperiodista, l’ètica, la contradicció i la presència d’una mateixa en les fotografies. En sub-grups (de 4 aprox) reben l’encàrrec de fer un petit exercici de fotografies al voltant d’algun espai, personatge, esdeveniment d’interès, i s’exposa una selecció d’imatges a la següent sessió. La premissa és lliure, dins el camp documental (no fer ús de plató, actors, il·luminació), però és important generar una reflexió al voltant de la mirada de la fotògrafa, del subjecte fotografiat (sigui una persona, un grup o un espai) i de les decisions tècniques: Perquè fer-ho amb una càmera o amb una altra, amb el mòbil, amb X distància focal, de dia o de nit, amb trípode o sense…) A la segona sessió es farà un visionat de la selecció fotogràfica de cada grup per a l’exercici anterior, el grup exposa el tema, les decisions tècniques i creatives, dubtes i aprenentatges. Es comenten col·lectivament. Havent vist el funcionament bàsic de la fotografia digital i la seva aplicació, breument, en el fotoperiodisme, ens preguntem si encara fan falta les imatges fotogràfiques. Què tan tenen de cert? Com es manipula la imatge? Veient tantes imatges com veiem avui en dia, som capaces de retenirles? D’analitzar-les? Es pot fer fotografia sense una càmera de fotos? Ens acostem aleshores als postulats de la postfotografia (ex.lectura Joan Fontcuberta).  https://youtu.be/d_PRSTdSbzc Veiem exercicis creatius que s’han fet a partir de l’ús reciclat d’imatges, de la recerca a Internet, l’ús de googlegramas, el collage, el retoc digital i fotomuntatge…

Videoclips i youtubers (2h)

Gerard Casas

Videoclips

Anàlisi de videoclips des de la perspectiva de gènere interseccional: rols de gènere i representacions, sexualització i violència, gènere i raça, relacions sexoafectives, masculinitat i identitats/expressions de gènere no normatives. De les superproduccions d’MTV a l’indie espanyol. Pràctiques transformadores.

Youtube

Youtube: canal de comunicació contemporani i cultura participativa. Democràcia i violència al ciberespai. Youtubers activistes i usos transformadors. Ciberviolència en contra del ciberactivisme feminista a Youtube. Violència al carrer, violència a les xarxes: la mateixa violència? Com mesurar-la?

Autodefensa Feminista On-line (4h)

Rosa Grangel i Dolça Moreno

Els masclistes s’han anat actualitzant i han esdevingut molt actius a internet i les xarxes socials. Una de les seues principals expressions són les violències de gènere on-line. Aquestes violències tenen les seues especificitats respecte les violències off-line i són diverses. Identificarem i coneixerem doncs les principals violències de gènere on-line, veurem recomanacions per a gestionar les nostres identitats i de cuidar-nos a la xarxa, així com formes per a fer front i poder contrarestar aquestes violències. Genealogies L

Genealogies LGTBI al cinema (2h)

Marina Freixa i Sofia Esteve

Què implica ubicar una història d’amor LGTBI a un lloc aïllat? Pot un gir de guió reproduir violències sistèmiques entorn del gènere? Quina pot ser la relació entre la linealitat temporal d’una pel·lícula i la construcció d’un ideal de vida normativa? Com a autorxs transmaribibollo, per què col·locar-se davant i rere de la càmera? En aquesta sessió -i completem amb la següent- detectarem i analitzarem la manera en què algunes estratègies narratives i formals pròpies del cinema, aparentment innòcues, generen discursos polítics sobre les comunitats i les persones LGTBI. Construirem la nostra petita genealogia de la representació transmaribibollo al cinema, descobrint, qüestionant i recuperant referents. A través de dinàmiques pràctiques i participatives, així com del visionament de fragments, generarem un espai de debat i reflexió col·lectiva, creativa i curiosa.

Homofobia: gay dating apps (2h)

Gerard Casas

Analitzarem el sorgiment de les aplicacions de contactes virtuals. Patrons relacionals entre els usuaris de les aplicacions. El paper de la homofòbia interioritzada en relació amb les aplicacions de contactes. Discriminacions interseccionals (relatives a la raça, el cos, els rols sexuals, expressions de gènere…) dins de les aplicacions: Grindr com a exemple. Aplicacions de contactes per a homes gais: espai per a la (de)construcció de masculinitats? Possible espai per a l’activisme?

(In)visibilitats lesbianes i autonomia representativa

Marina Freixa i Sofia Esteve

És sabut que per les comunitats LGTB ha sigut una necessitat històrica la representació en les ficcions i als mitjans de comunicació. A falta d’aquesta, o veient el que ha passat amb els personatges i trames LGTB en sèries i pel·lícules (finals tràgics, estigma, cliché), la comunitat ha generat els seus propis continguts en forma d’expansió de l’univers transmèdia: Fanfictions, Fanart, Fancams, Ships. És a dir, la creació d’històries, il·lustracions, relats i idealitzacions/fantasies vinculades a històries reals o ficcionades (Sèries, reality shows) que “homosexualitzen” als personatges o expandeixen la idea dels seus vincles romàntics amb altres personatges. Aquest fet, alhora, posa en valor com Internet i les xarxes socials han sigut un espai de refugi i comunitat per moltes lesbianes que no tenien una xarxa a la seva vida real, que no havien “sortit de l’armari” o que no podien compartir els seus gustos culturals amb persones de l’entor majoritàriament cisheterosexual. Són múltiples els exemples de com això ha aterrat a la sub-cultura lèsbica, quasi sempre tenint Internet com a espai d’anonimat i de masses. El cas Clexa a la sèrie The 100, el fenòmen Blumettra a Gran Hermano o el fenòmen Albalia a Operación Triunfo 2018. En aquesta sessió reprenem el fil de genealogia que hem teixit en l’anterior sessió per aprofundir més concretament en les (in)visibilitats lesbianes al cinema i als mitjans en general, les cultural tropes i fenònems associats a la representació LGTBI als mass media (queercoding, queerbaiting, bury your gays, LTGB fans deserve better….

Nous formats de representació i visibilitat Youtube, TikTok, Twitter, Instagram (2h)

Marina Freixa Roca

És interessant explorar com, venint del fenòmen fan i dels codis propis LGTB a xarxes, a 2020 s’han anat creant tendències i nous formats que recullen això i converteixen el que fins ara era una sub-cultura en una cultura de masses.

Canals a YouTube com “Contrapoints” o els diferents reptes i “memes” de Twitter i TikTok barregen la idea de visiblitat, l’humor i la creació d’un pensament filosòfic, d’auto-representació i humorístic propi per a les lesbianes, cis i trans.

Polítiques de la identitat | Exercici LA FEMINISTA QUE (NO) SOMOS | Modes de fer: Internet i la creació feminista amateur,

Taller, pràctica i eines de l’ADN comunicatiu (6h)

Anna Sala

Quina imatge defineix el teu projecte? Quines són les paraules i eines més adequades per a mostrar-te en el món? Com et dirigeixes al públic? Coneixerem, combinarem i  transformarem diferents llenguatges per trobar l’ADN comunicatiu del teu projecte. Estudiarem algunes eines perquè t’apropiïs del projecte. Així, tant si inicies un projecte i no saps com comunicar-lo, com si estàs en el moment de repensar la comunicació, compartirem el coneixement per a continuar aprenent juntes.

Plot twist: homonacionalisme, pink+purplewashing (6h)

Brigitte Vasallo

Treballarem diferents discursos de poder analitzant l’homonacionalismo com una aliança entre el racisme inherent a la nació bèl·lica colonial i l’homofòbia / transfòbia, un paràmetre imprescindible que s’està perdent en el discurs i que, de fet, també és inherent a la nació bèl·lica. La homonormatividad parteix d’un biaix d’acceptació: et deixem pertànyer, tatorguem la possibilitat d’existència, però a canvi, seràs bo, seràs “normal”. I seràs el nostre. També aprofundirem en alguns dels trucs contra el feminisme que consisteixen bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l’excusa que és necessària per a l’alliberament com el purple washing.

DOCENTS

Núria Vergés

Actualment sóc professora lectora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Formo part del Grup de recerca consolidat COPOLIS, del grup d’innovació docent consolidat CEFOCID-COPOLIS, així com de l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere (IIEDG). També sóc membre del col·lectiu DONESTECH de dones i noves tecnologies, l’associació ALIA de dones per la recerca i l’acció i del SIMREF. Sóc Doctora en Societat de la informació i del coneixement, Màster en polítiques públiques i socials i llicenciada en ciències polítiques.

Marina Freixa Roca

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, nascuda i residint a Barcelona. Per la meva formació i interès personal, els meus àmbits són la realització audiovisual, específicament el cinema de no-ficció, la teoria dels mitjans i cinematogràfica i la comunicació amb perspectiva feminista. Des de l’any 2015 i fins a mitjans 2018, sóc sòcia de la cooperativa audiovisual METROMUSTER, especialitzada en cinema de no-ficció de caire social i polític. Amb l’equip de Metromuster col·laboro en nombroses campanyes de difusió política, així com en la ideació i producció de llargmetratges documentals com “Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud“, “12 d’Octubre” o “Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol“. Paral·lelament a la meva tasca a Metromuster, des de 2016 co-dirigeixo el programa televisiu documental Follo Ergo Sum, que explora les sexualitats dissidents a partir de la filosofia i el pensament. S’emet a Betevé i actualment compta amb tres episodis.

Anna Sala

Graduada en disseny gràfic per l’Escola Massana de Barcelona i graduada en Multimèdia per l’Escola d’Art ESRA de París. Va estudiar el Postgrau en direcció d’art a l’Escola Elisava a Barcelona. Ha treballat en diversos estudis i agències de publicitat a ciutats com Barcelona, París, Wrexam, Istanbul i Nova York. Ha estat guardonada amb diverses beques de disseny i ha rebut el premi per la producció de projectes de Caja Madrid Generació 2007 amb el projecte Istanbul Map que va ser exposat a la Fira Arco 2008. Des de l’any 2005, és sòcia de l’Apòstrof dedicada a les àrees de disseny, comunicació i direcció d’art. També és membre del col·lectiu Donestech de dones i noves tecnologies i l’associació Alia de dones per la recerca i l’acció.

Gerard Casas

Llicenciat en Traducció i Interpretació, format en edició periodística i màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat per la Universitat Pompeu Fabra. Agitador cultural interessat en la intersecció entre l’art, el gènere i la interculturalitat. S’especialitza en comunicació per al sector creatiu i associatiu. Ha treballat per a agències de publicitat i productores audiovisuals com CANADA o TBWA, organitzacions sense ànim de lucre i col·lectius artivistes en matèria de gènere tant dins de com fora del territori espanyol i ha format part de l’equip editorial de publicacions digitals com a Ràdio Africa Magazine (Barcelona) o Q-zine (Queer Youth African Network, Burkina Faso). És responsable de comunicació i premsa del festival d’arts escèniques de l’Àfrica contemporània Àfrica Moment i col·laborador habitual com a periodista musical a l’emissora de ràdio Betevé, entre altres. Ha treballat en diverses campanyes de comunicació per a l’Àrea de Drets i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, actualment treballa en el departament de comunicació del Programa Barcelona Interculturalitat.

Rosa Grangel

Activista dels drets humans a diferents camps, tant a internet com als carrers. Va començar amb la utilització del programari lliure per ètica al 2000, ja que creu què el coneixement deu ser a l’abast de tota la humanitat, passant a ser una usuària avançada, per acabar estudiant, ensenyant i treballant amb programació, sistemes operatius, privacitat i seguretat, entre d’altres. Curiosa per naturalesa, ha participat en projectes tan diversos com horts urbans, centres socials okupats i autogestionats o grups de autoformació i activisme del programari lliure. Avui en dia precària, com la majoria que no ha volgut vendre el seu talent a una multinacional en el camp de la informàtica. Amant de l’anonimat i de la privadesa. Feminista en la vida quotidiana i col·laborant amb Donestech amb qui aprenc constantment.

Dolça Moreno

Estic en la meva versió 4.0 i el meu nick és dulzet. No tinc estudis informàtics reglats però he après molt dels hacklabs, amigues i les xarxes a internet. La meva mare em va iniciar en la informàtica lliure i tinc un projecte de desenvolupament d’un framework de generació d’aplicacions web amb ella i una altra noia. He après i practicat diferents àmbits tecnològics, programació, administració i sistemes, disseny i web, etc. No sóc experta en cap d’ells però tinc visió àmplia. Alhora procuro tenir altres mons comunitaris actius. M’he des-radicalitzat, però sóc més aviat de programari lliure o barbàrie. M’atrauen les possibilitats de la tecnologia per a programar el món que volem. Dins les batalles perdudes, els reptes i les dificultats d’aquest món tech, hi ha el factor humà que les màquines no tenen, i el ciberfeminisme que inspira per seguir endavant.

Joana García Grezner

La majoria de mitjans de comunicació expliquen el món amb una mirada androcèntrica i per tant, sexista, classista i racista, la qual cosa explica que les dones i les persones amb opcions sexuals i identitats de gènere no hegemòniques apareguem poc, i quan ho fem, és amb rols poc diversos, menys valorats que els que exerceixen els homes arquetípics i per tant, representades de forma estereotipada. Si som migrades, racialitzades o formem part de sectors de població en situació de vulneració de drets, la discriminació i estereotipació és encara major. Analitzarem exemples d’aquestes tendències de representació, coneixerem propostes de representació alternatives que han impulsat les persones i grups invisibilitzats i estereotipats i debatrem sobre quines narratives i formes de representació transformadores podem i volem construir per a generar nous imaginaris informatius.