MÒDUL 3: Comunicació econòmica, política i perspectiva de gènere

Aquest mòdul aborda els grans reptes econòmics i polítics que la societat actual ha d’afrontar. Una oportunitat per informar des d’una perspectiva on el gènere travessi les transformacions socials  i des d’una economia feminista com element vertebrador del discurs i eina per lluitar contra una informació que transmet les desigualtats socials sense visió crítica.

CONTINGUTS

  • Informació econòmica per a la transformació social.
  • Economia feminista i ecofeminisme. Una altra mirada per a una economia que posa la vida al centre.
  • Informació de gènere i espai polític a la UE.
  • Les dones en la política espanyola i catalana. El poder i la representació mediàtica.
  • La construcció del rol femení en els espais públics/privats i la seva representació informativa.

CALENDARI

S’impartirà del 1 al 21 de desembre de 2022, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Els grans reptes econòmics i socials del món actual (6h)

Carlos Zeller

Els grans reptes econòmics i socials és un seminari introductori a un conjunt de problemes socioeconòmics claus mirats a escala global i des d’una perspectiva de gènere. El primer enfocament és periodístic. Implica una fonamentació, des de les ciències socials i des d’una teoria del periodisme i de la democràcia, de la jerarquització dels temes a treballar. L’objectiu primer és introduir els interrogants: Com mirar periodísticament les realitats econòmiques i socials amb perspectiva democràtica i de gènere? Com abordar el seu tractament periodístic? Alguns temes:
  • Dimensió econòmica de la violència de gènere.
  • Economia política dels feminicidis.
  • Moviments de població i nous rols de les dones en l’economia global.
  • La força de treball global: estudi de cas de la indústria tèxtil i el mega accidenti laboral de Granota Plaza. El concepte de Crim econòmic contra la Humanitat.

La metodologia de treball és constructiva. S’abordarà en classe la descripció i anàlisi dels temes seleccionats i es construirà col·lectivament una matriu d’anàlisi que permeti comprendre’ls en alguna mesura i, sobretot, disposar d’una eina d’aprofundiment. La lectura dels materials indicats és obligatòria i imprescindible per a abordar en bones condicions el seminari i els tallers d’anàlisis. També es treballés l’actualitat periodística com a eina de treball.

Economia feminista i ecofeminisme (8h)

Christel Keller

A l’assignatura d’economia feminista es duu a terme un recorregut pels principals debats conceptuals que han canviat la manera d’entendre l’economia a partir de l’emergència del treball domèstic i de cures fins a arribar a l’actual paradigma de la sostenibilitat de la vida. En aquest marc s’introdueix l’anomenada economia de les cures per a analitzar l’actual organització social respecte a les cures, els diferents agents que participen i les tensions existents entre aquests. En la sessió dedicada a l’ecofeminisme, es presenten les idees clau que vinculen el sistema d’opressió patriarcal, amb l’antropocentrisme i el capitalisme productivista extractivista, proporcionant una visió de l’economia feminista més àmplia i sensible amb la totalitat de la vida. Així mateix, s’exposen els principals corrents que integren el ecofeminisme, el seu context i les tensions que integren.

Dones i mercat laboral (4h)

Sara Moreno

L’objectiu de l’assignatura és introduir els elements teòrics, analítics i empírics necessaris per analitzar el mercat laboral des de la perspectiva de gènere. Més concretament, en primer lloc, s’abordaran les desigualtats entre homes i dones en relació amb l’ocupació que es donen en forma de segregació, discriminació i assetjament amb la finalitat de conèixer els mites i certeses entorn del treball femení. En segon lloc, es farà un breu balanç de les polítiques laborals dutes a terme per a afavorir la igualtat amb la finalitat d’aportar elements per a dissenyar i implementar polítiques orientades a eradicar les desigualtats de gènere en el context actual. En última instància, l’objectiu és aconseguir que les anàlisis d’aquesta situació capacitin a l’alumnat per a allunyar-se dels tòpics i estereotips establerts sobre aquestes qüestions. L’assignatura es desenvoluparà en tres sessions: introducció sobre el significat del concepte de treball i el debat teòric des de la perspectiva de gènere; anàlisi de la situació laboral de les dones tenint present les fonts d’informació existents; revisió de les polítiques laborals dutes a terme per a afavorir l’ocupació i el treball femenins.

Les dones en política (3h)

Maria Serrano

L’assignatura aborda com és la presència de les dones en l’àmbit polític. Es tracta de visibilitzar desigualtats de gènere i sostres de vidre, i d’identificar connexions rellevants amb l’agenda feminista. A més, l’assignatura revisa les diferents violències que pateixen les dones que tenen visibilitat pública en l’espai polític, violències que es transmeten, es reprodueixen i s’exerceixen també a través de la comunicació.

Lo personal es polític: el trànsit entre la teoria i la pràctica als moviments feministes (9h)

Susana García Medrano

Triar la perspectiva de gènere com a eix en la vida professional obeeix a raons personals i col·lectives. La història familiar, les experiències de vida, la influència política i el compromís amb el desenvolupament social són només algunes de les facetes que defineixen que algunes persones vulguin dedicar la seva vida a visibilitzar, disminuir o rescabalar els danys que la iniquitat de gènere implica a la vida de les persones. El lema “allò personal és polític” fixat per feministes nord-americanes a mitjans del segle passat és una peça clau per entendre les motivacions per treballar en això, però, amb molta freqüència la potència de l’lema es desdibuixa, es despolititza i s’obre pas a l’ tractament del tema com una tasca més que per a moltes i molts resulta incòmoda i fins inútil.

Aquesta assignatura utilitza com a mètode de treball la pedagogia feminista i és per tant vivencial, personal i pretén generar ponts entre els aprenentatges teòrics i les vivències personals.

Violències masclistes: feminicidis crims d’estat (3h)

Isabel Muntané

A través de recerques científiques, les feministes hem diferenciat les formes de violència, eradicat conceptes misògins no científics com el de crim passional, però veiem una gran resistència, sobretot a Europa, a qualificar els assassinats de dones per violència masclista com a feminicidis.

El feminicidi, segons l’antropòloga Marcela Lagarde, és la culminació de la violència contra les dones. Diferents formes de violència de gènere, classe, ètnia,  edat, ideologia i política contra les dones es concatenen i potencien en un temps i un territori determinats i culminen amb morts violentes sense que els estats intervinguin. Des d’aquí, es tracta d’una fractura de l’Estat de dret que afavoreix la impunitat. Per això quan parlem de feminicidi estem parlant de crim d’Estat. Aprofundirem en el concepte de feminicidi per a entendre quin ha de ser el seu ús i que implica apostar per determinada terminologia.

DOCENTS

Carlos Zeller

Periodista i assagista. Investigador social. Especialista en temes de desigualtat. Membre del Departament d’Estudis de la Fundació APIP_ACAM (2000-2017). Editor i director de projectes editorials. Consultor internacional. Membre de la redacció de la Revista de ciències socials “Clivatge”, Universitat de Barcelona. Autor d’informes monogràfics sobre la trata  de dones i les noves sociologies de l’oci masculí a Europa. Informes per a Parlament Europeu i altres organismes internacionals sobre moviments de població i feminització de les migracions. Línies de Treball actuals:
  1. Democràcia i periodisme.
  2. Les desigualtats i la democràcia.
  3. Les dones en el Sud Global. Economia política dels feminicidios.

Christel Keller

Llicenciada en Antropologia i en Ciències Polítiques i màster en Estudis de Gènere, Dones i Ciutadania. Actualment és estudiant de doctorat del Programa Interuniversitari d’Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques; investigadora predoctoral al grup de recerca Societat, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; i membre de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures en la mateixa universitat. Des de l’any 2008 ha estat investigadora social i consultora en diferents entitats especialitzades en polítiques d’igualtat i estudis de gènere. Ha participat en diferents projectes de recerca en l’àmbit del treball remunerat i no remunerat, la gestió de les cures, l’impacte de la crisi sobre les condicions de vida de les dones i la transversalización de la perspectiva de gènere a la política pública.

Sara Moreno

Sara Moreno Colom és Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment, és professora del Departament de Sociologia de la UAB, Vicerectora d’Alumnat i Ocupabilidad de la UAB i investigadora del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball i del Institut d’Estudis del Treball. Ha estat Vicedegana de Professionalització (2009-2015) i Vicedegana de Relacions Institucionals (2015-2016) de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB. La seva trajectòria acadèmica comença en el 2002 com a becària en règim de formació de personal investigador (FPI) en el QUIT. Al setembre del 2007 defensa la tesi doctoral «Temps, treball i benestar: una aproximació des de la vida quotidiana», mereixedora del Premi Extraordinari del Departament de Sociologia. Durant aquests anys ha realitzat una estada predoctoral en el centre de recerca Canvi de la Universitat de Florència i una estada postdoctoral en el Centri for International Business Studies en la Universitat de South Bank de Londres. Compta amb diverses publicacions, és revisora de revistes especialitzades en les seves àrees de coneixement, ha estat avaluadora de projectes competitius, ha format part de tribunals de premis en l’àmbit de la recerca i és membre del Comitè de Recerca de Sociologia del Treball de la Federació Espanyola de Sociologia.

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Facultat de Filosofia de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones.

Maria Serrano

Llicenciada en Periodisme per la UAB l’any 2009. Postgrau en “La comunicació dels conflictes i la pau” (UAB) i Màster en Unió Europea (UNED). La meva experiència professional té el focus en els àmbits del periodisme i la comunicació corporativa i institucional. També he exercit la docència, com a col·laboradora del Màster en Gènere i Comunicació i com a professora associada a la UAB. Actualment formo part de l’equip d’Almena Cooperativa Feminista, i des d’aquí treballo per promoure i facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en tot tipus de comunicacions.

Susana García Medrano

Sóc psicoterapeuta, educadora feminista, facilitadora grupal i sociòloga. Compto amb una àmplia experiència en el disseny, coordinació, impartició i avaluació de programes educatius en sectors diversos com a universitats, organitzacions civils i institucions de govern. He coordinat equips de treball multidisciplinaris per al desenvolupament de projectes locals i nacionals. M’he especialitzat en el tractament de la violència sexual i la promoció de l’autocura. En els últims deu anys he col·laborat com a consultora per a organitzacions civils a Mèxic. Sóc docent convidada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de febrer de 2017 he treballat en la promoció de la salut integral de migrants a Glasgow, Escòcia, on actualment radico.