MÒDUL 4: Gènere i discurs radiofònic i audiovisual

Aquest mòdul analitza els diferents discursos narratius, tant audiovisuals com radiofònics, molt especialment en relació a les dinàmiques de gènere que es produeixen en la ràdio, en els documentals, les ficcions cinematogràfiques o en les sèries de televisió.

CONTINGUTS

  • Gènere i narrativa audiovisual.
  • Els models femenins en el cinema i les sèries de televisió.
  • Documentals amb perspectiva de gènere: una nova possibilitat per a la igualtat.
  • Guions de ficció per a la igualtat.
  • La ràdio en femení: aproximació a un mitjà com a plataforma del feminisme.

CALENDARI

S’impartirà del 10 de gener a l’1 de febrer de 2023, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Narrativa audiovisual (8h)

Blanca Álvarez i Alba Villarmea

En aquest seminari es plantejarà la qüestió de per què és polític fer genealogia de la creació femenina en general i en l’àmbit cinematogràfic en particular. Visibilitzar les aportacions que les dones han fet a la creació audiovisual no és complementar la història del mitjà, sinó que la participació de les dones en tots els àmbits, des del guió a la producció, des de la interpretació a la direcció, la postproducció i la distribució, ha contribuït a fer el que avui és el cinema. Durant les sessions es defensarà que aquesta lectura feminista permet desemmascarar la pretesa invisibilitat de les maneres de representació institucionals, desmuntant la suposada naturalització del cinema clàssic, assenyalar-ne les violències i esbossar les transgressions.

L’abordatge del gènere en la comunicació radiofònica (4h)

Elvira Altés

L’assignatura es proposa aportar una mirada àmplia al mitjà radiofònic, abordant la història de la ràdio i com les dones es van incorporar com a actrius, locutores, editores i periodistes, tot assenyalant l’estreta relació existent des dels inicis entre el mitjà i l’audiència femenina. En la segona sessió, tractarem els gèneres radiofònics: els magazins, els concursos, les entrevistes, les tertúlies, els informatius, els reportatges i cròniques, i els monogràfics, per a veure com s’introdueix la transversalitat dels discursos de gènere i la presència de fonts i protagonistes dones en la programació i en el producte concret. Analitzarem les característiques del periodisme amb perspectiva de gènere i el periodisme feminista i la manera com implementar-los en els discursos radiofònics.

Sèries de ficció: l’esquerda feminista en la cultura pop (2h)

Sonia Herrera Sánchez

En aquesta assignatura ens aproximarem a les sèries de televisió parant especial atenció, no només a la seva evolució històrica respecte rols, mandats i models de gènere, sinó posant el focus en com està canviat en conjunt el relat de la ficció televisiva a la llum de les demandes polítiques de moviments socials com els feminismes, per descomptat, però també d’altres lluites amb les que cal teixir interseccionalitat com l’antirracisme, l’ecologisme o l’antifeixisme, entre d’altres. Realment  s’està donant un “boom” de sèries feministes? La ficció televisiva es pot convertir en una eina eficaç per transformar la cultura patriarcal hegemònica encara al discurs dels mitjans de comunicació? Estan sent les sèries finestres a noves possibilitats de ser i estar al món? Com ha canviat l’experiència espectatorial arran de l’eclosió de les plataformes d’streaming i quin paper ha tingut aquest canvi sobre els continguts?

Anàlisi crítica del discurs en la ficció audiovisual des d’una perspectiva feminista (4h)

Sonia Herrera Sánchez

En aquesta assignatura ens interessa l’Anàlisi Crítica del Discurs (ACD), tal com expressa Teun van Dijk, com «una recerca que intenta contribuir a dotar de poder als qui manquen d’ell, amb la finalitat d’ampliar el marc de la justícia i la igualtat socials». Aquest horitzó és aplicable al patriarcat i a la seva reproducció en la ficció audiovisual? Creiem que sí. Per això, en aquestes sessions ens acostarem a l’Anàlisi Crítica del Discurs amb perspectiva Feminista (ACDF), un camp teòric en construcció, nascut de la «re-apropiació i re-construcció» de l’anterior -en paraules de Jokin Azpiazu- i menys explorat en la literatura que aquest. Ho farem seguint una metodologia teoricopràctica i interdisciplinària, a manera de taller d’artesania, i amb algunes intervencions teòriques que apuntalin la nostra anàlisi de productes de ficció diversos com a sèries, films, curtmetratges o videoclips.

Documentals amb perspectiva de gènere (6h)

Rosa Maria Palencia

  • Aproximació al documental com a gènere.
  • Evolució de les modalitats documentals.
  • El documental com a eina feminista.
  • Mostra / història dels documentals realitzats per dones.
En aquestes sessions farem una reflexió teòrica sobre el documental com a gènere de comunicació audiovisual amb especial èmfasi en les seves possibilitats com a eina de difusió del pensament i l’activisme feminista. Farem un recorregut sobre la història del documental realitzat per dones (majoritàriament a Iberoamèrica i Estats Units) identificant temàtiques, enfocaments i estils.

Les representacions de gènere al cinema (2h)

Sonia Herrera Sánchez

El cinema, des dels seus orígens, s’ha constituït com un dels principals factors de socialització dins dels mitjans de comunicació. Per això, la (de)construcció dels seus continguts és una eina essencial per a la transformació social i el qüestionament dels discursos i representacions hegemòniques, així com del nostre propi imaginari col·lectiu. Què ens ensenya i què ens oculta el cinema? Com mostra i, al seu torn, genera realitat? Com opera la performatividad construint subjectivitat, atorgant sentit i legitimant conductes? Quines representacions de gènere predominen i quins canvis s’estan produint? Quin paper juga la interseccionalitat en aquests canvis? De tot això parlarem a través d’una selecció de seqüències que ens ajudaran a posar el focus sobre la “matriu d’intel·ligibilitat” (Butler) que predomina al cinema i intentarem obrir algunes finestres en l’horitzó…

Pensament monògam i marc de representació: alteritat, colinialitat i derives homonacionalistes (5h)

Brigitte Vasallo

La monogàmia s’entén com la unió de dues persones a causa de la mirada colonial i patriarcal de l’antropologia de segle XIX. La monogàmia no és qüestió de números, sinó de dinàmiques. I les dinàmiques monògames van molt més enllà de les vides privades: són una forma de mirar i construir el món. No lliuro bibliografia: l’alumnat quan arriba al màster ja ha llegit un excés de llibres tan gran que allò més difícil és recuperar la confiança per pensar sense la validació de les publicacions. Si durant les classes alguna cosa ressona a algú, ja li recomanaré algunes publicacions a el respecte.

Taller de pràctica de ràdio (9h)

Flor Coll

Taller de ràdio per ser capaces de transmetre els nostres missatges en diferents formats d’àudio i elaborarem estratègies comunicatives feministes amb les eines del llenguatge radiofònic. Per això utilitzarem diversitat de gèneres, plataformes i suports. Tancarem el taller amb la publicació de diferents podcasts.

DOCENTS

Blanca Álvarez i Alba Villarmea

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival que va començar la seva trajectòria el juny de 1993, en el marc de la cooperativa Drac Màgic. La visibilització del cinema dirigit per dones i la cultura audiovisual femenina i feminista ha sigut un dels seus horitzons, evidenciant d’aquesta manera la importància de la contribució de les dones en el desenvolupament de la creació audiovisual. Les formadores Alba Villarmea Sancho i Blanca Alvarez Mató treballen en diferents àrees d’aquesta cooperativa, abordant aquests objectius des de la perspectiva de la programació cinematogràfica i la pedagogia audiovisual.

Elvira Altés

He treballat a la ràdio durant 10 anys, conduint programes amb formats diversos, com magazins, entrevistes, monogràfics, debats, etc., i després he participat en tertúlies a diverses emissores. Actualment estic treballant en una recerca sobre la història de la ràdio a Catalunya en veu de les dones, i també he escrit articles sobre la qüestió, com “Les periodistes del micròfon”, publicat a la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes, i  he tingut cura del número de la revista Arenal de Historia de las Mujeres, sobre les dones i la ràdio. La meva formació: Llicenciatura de Geografia i Història, opció Antropologia Cultural per la UB i Màster de Recerca en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la UAB.

Sonia Herrera Sánchez

Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat. Està especialitzada en estudis feministes en les ciències socials, periodisme de pau i educomunicació i dedica la seva tasca d’investigadora a l’anàlisi i crítica de mitjans de comunicació, especialment enfocada en cinema i sèries de televisió.

A més de formar part de l’equip del Màster en Comunicació i Gènere, és Professora Associada als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professora col·laboradora a l’àrea de Feminismes i Diversitat Sexual del Grau d’Educació Social i al Màster de Periodisme i Comunicació Digital de la mateixa universitat. També imparteix classes al Màster en Salut Internacional i Cooperació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al Màster en Desenvolupament, Cooperació i Acció Comunitària de la Fundació Pere Tarrés/Universitat Ramon Llull (URL). És integrant del grup de recerca GLOBALCODES de la de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), de la Red Iberoamericana de Narrativas Audiovisuales (Red INAV), de Dones Visuals, de l’Associació de dones cineastes i mitjans audiovisuals (CIMA) i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la UAB, entre d’altres grups de treball i associacions.

Fora de l’àmbit acadèmic treballa com a responsable de l’àrea social del centre d’estudis socials i teològics Cristianisme i Justícia i forma part de la junta directiva de Taula per Mèxic i de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau (WILPF, per les seves sigles en anglès).

Rosa Maria Palencia

Periodista i doctora en Comunicació Audiovisual. Professora agregada al Departament de Comunicació Audiovisual de l’UAB. Membre del Grup de Recerca Imatge, So i Síntesi de l’UAB. Sòcia fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; membre del Consell de Redacció (1996-2000) i del Consell Assessor de la Revista Carrer de la FAVB (2000-2010); Professora convidada en la Especialidad de Género y Educación de la Universidad Pedagógica Nacional (México) y en el Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara (México); professora al Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB (1997-2017) i al Màster de Direcció Empresarial i Institucional de la UAB (2015-2018). Responsable de polítiques d’igualtat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’UAB (des de 2017). Membre del Consell Assesor de l’Observatori per a l’Igualtat de l’UAB (des de 2017) Docència: Guió Audiovisual de Ficció. Narrativa Audiovisual. Hª del Cinema. Línies d’investigació:  El doblatge audiovisual; gènere i mitjans audiovisuals; anàlisi cinematogràfic des de la teoria fílmica feminista. Publicacions:  http://griss.org/publicaciones-rosa-maria-palencia/ http://orcid.org/0000-0001-9523-7411

Brigitte Vasallo

Treballarem diferents discursos de poder analitzant l’homonacionalismo com una aliança entre el racisme inherent a la nació bèl·lica colonial i l’homofòbia / transfòbia, un paràmetre imprescindible que s’està perdent en el discurs i que, de fet, també és inherent a la nació bèl·lica. La homonormatividad parteix d’un biaix d’acceptació: et deixem pertànyer, tatorguem la possibilitat d’existència, però a canvi, seràs bo, seràs “normal”. I seràs el nostre. També aprofundirem en alguns dels trucs contra el feminisme que consisteixen bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l’excusa que és necessària per a l’alliberament com el purple washing.

Flor Coll

Periodista i llicenciada en Comunicació Social de la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va treballar més de 15 anys com a periodista i guionista de TV i ràdio Universitat Nacional de Rosario i va col·laborar en diferents mitjans gràfics i en espais polítics i culturals. També és docent en espais amb persones amb discapacitat, en organitzacions civils de defensa dels drets humans i en #NiUnaMenos. En 2017 va produir i va editar un periòdic feminista transoceànic, “Femiñetas” (feminisme en vinyetes) que porta 6 números impresos amb 130 ilustradorxs, periodistes de diferents ciutats del món. Col·labora en mitjans freelance, va realitzar campanyes de comunicació i transmèdia (SEXus Barcelona) i està a càrrec de l’edició i direcció de “Femiñetas”.