MÒDUL 4: Gènere i discurs radiofònic i audiovisual

Aquest mòdul analitza els diferents discursos narratius, tant audiovisuals com radiofònics, molt especialment en relació a les dinàmiques de gènere que es produeixen en la ràdio, en els documentals, les ficcions cinematogràfiques o en les sèries de televisió.

CONTINGUTS

  • Gènere i narrativa audiovisual.
  • Els models femenins en el cinema i les sèries de televisió.
  • Documentals amb perspectiva de gènere: una nova possibilitat per a la igualtat.
  • Guions de ficció per a la igualtat.
  • La ràdio en femení: aproximació a un mitjà com a plataforma del feminisme.

CALENDARI

S’impartirà del 9 al 30 de gener de 2024, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Narrativa audiovisual (8h)

Blanca Álvarez i Alba Villarmea

En aquest seminari es plantejarà la qüestió de per què és polític fer genealogia de la creació femenina en general i en l’àmbit cinematogràfic en particular. Visibilitzar les aportacions que les dones han fet a la creació audiovisual no és complementar la història del mitjà, sinó que la participació de les dones en tots els àmbits, des del guió a la producció, des de la interpretació a la direcció, la postproducció i la distribució, ha contribuït a fer el que avui és el cinema. Durant les sessions es defensarà que aquesta lectura feminista permet desemmascarar la pretesa invisibilitat de les maneres de representació institucionals, desmuntant la suposada naturalització del cinema clàssic, assenyalar-ne les violències i esbossar les transgressions.

L’abordatge del gènere en la comunicació radiofònica (4h)

Elvira Altés

L’assignatura es proposa aportar una mirada àmplia al mitjà radiofònic, abordant la història de la ràdio i com les dones es van incorporar com a actrius, locutores, editores i periodistes, tot assenyalant l’estreta relació existent des dels inicis entre el mitjà i l’audiència femenina. En la segona sessió, tractarem els gèneres radiofònics: els magazins, els concursos, les entrevistes, les tertúlies, els informatius, els reportatges i cròniques, i els monogràfics, per a veure com s’introdueix la transversalitat dels discursos de gènere i la presència de fonts i protagonistes dones en la programació i en el producte concret. Analitzarem les característiques del periodisme amb perspectiva de gènere i el periodisme feminista i la manera com implementar-los en els discursos radiofònics.

Sèries i d’altres ficcions: l’esquerda feminista en la cultura pop (2h)

Blanca Álvarez i Raquel Marques

Al llarg de la història dels feminismes, diverses pensadores i activistes han fet revisions històriques que busquen rescatar figures, relacions i inclús cultures com a referents femenins emancipadors en un gest de voler resinificar el passat per poder imaginar un futur afí als canvis socials desitjats. En aquesta assignatura ens aproximarem a diverses propostes cinematogràfiques que busquen transformar la cultura patriarcal i colonial hegemònica des de la reescriptura i la fantasia. A partir del visionament de ficcions televisives, entre d’altres, analitzarem la seva relació amb les demandes polítiques dels moviments socials i dels públics.

Anàlisi crítica del discurs en la ficció audiovisual des d’una perspectiva feminista (4h)

Blanca Álvarez i Raquel Marques

En aquesta assignatura proposem fer un recorregut per l’evolució dels models femenins en les narratives cinematogràfiques i en concret el seu paper en els mons de la ciència-ficció. Ens aproparem a les estratègies de representació dels personatges femenins per indagar en la seva vinculació directa amb els mitjans de comunicació de masses a l’hora de configurar els imaginaris col·lectius. Interpel·larem les idees de distopia i utopia del gènere de la ciència-ficció per reflexionar sobre el seu potencial de transgressió i la seva relació amb els contextos de producció i de recepció, tenint com a punt de partida la premissa que apunta Teresa de Lauretis en “Alicia ya no”: “Perquè el què està en joc no és com “fer visible l’invisible”, sinó com crear les condicions de visibilitat per a un subjecte social diferent”.

Documentals amb perspectiva de gènere (6h)

Rosa Maria Palencia Villa

  • Aproximació al documental com a gènere.
  • Evolució de les modalitats documentals.
  • El documental com a eina feminista.
  • Mostra / història dels documentals realitzats per dones.
En aquestes sessions farem una reflexió teòrica sobre el documental com a gènere de comunicació audiovisual amb especial èmfasi en les seves possibilitats com a eina de difusió del pensament i l’activisme feminista. Farem un recorregut sobre la història del documental realitzat per dones (majoritàriament a Iberoamèrica i Estats Units) identificant temàtiques, enfocaments i estils.

Les representacions del gènere i les sexualitats en la cultura audiovisual i el cinema (2h)

Blanca Álvarez i Raquel Marques

Al llarg de la història, la tradició visual occidental ha fixat formes de mirar els cossos que han contribuït a la normalització d’arquetips. En aquesta assignatura proposem activar eines que des-naturalitzin la mirada colonial i androcèntrica. Interrogarem les convencions establertes i la construcció del punt de vista en les imatges en circulació, des d’obres d’art i sèries fins a videoclips i films: què s’ensenya i què es remet al fora de quadre? Com desplaçar l’amor del centre? Quines representacions predominen i quins són els canvis en marxa? Qüestionarem els discursos hegemònics al voltant dels imaginaris de l’amor i del desig sexual femení a partir de produccions de l’àmbit de la ficció des d’una perspectiva interseccional.

Pensament monògam i marc de representació: alteritat, colinialitat i derives homonacionalistes (9h)

Brigitte Vasallo

La monogàmia s’entén com la unió de dues persones a causa de la mirada colonial i patriarcal de l’antropologia de segle XIX. La monogàmia no és qüestió de números, sinó de dinàmiques. I les dinàmiques monògames van molt més enllà de les vides privades: són una forma de mirar i construir el món. No lliuro bibliografia: l’alumnat quan arriba al màster ja ha llegit un excés de llibres tan gran que allò més difícil és recuperar la confiança per pensar sense la validació de les publicacions. Si durant les classes alguna cosa ressona a algú, ja li recomanaré algunes publicacions a el respecte.

Taller de pràctica de ràdio (9h)

Flor Coll

Taller de ràdio per ser capaces de transmetre els nostres missatges en diferents formats d’àudio i elaborarem estratègies comunicatives feministes amb les eines del llenguatge radiofònic. Per això utilitzarem diversitat de gèneres, plataformes i suports. Tancarem el taller amb la publicació de diferents podcasts.

DOCENTS

Blanca Álvarez i Alba Villarmea

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival que va començar la seva trajectòria el juny de 1993, en el marc de la cooperativa Drac Màgic. La visibilització del cinema dirigit per dones i la cultura audiovisual femenina i feminista ha sigut un dels seus horitzons, evidenciant d’aquesta manera la importància de la contribució de les dones en el desenvolupament de la creació audiovisual. Les formadores Alba Villarmea Sancho i Blanca Alvarez Mató treballen en diferents àrees d’aquesta cooperativa, abordant aquests objectius des de la perspectiva de la programació cinematogràfica i la pedagogia audiovisual.

Elvira Altés

He treballat a la ràdio durant 10 anys, conduint programes amb formats diversos, com magazins, entrevistes, monogràfics, debats, etc., i després he participat en tertúlies a diverses emissores. Actualment estic treballant en una recerca sobre la història de la ràdio a Catalunya en veu de les dones, i també he escrit articles sobre la qüestió, com “Les periodistes del micròfon”, publicat a la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes, i  he tingut cura del número de la revista Arenal de Historia de las Mujeres, sobre les dones i la ràdio. La meva formació: Llicenciatura de Geografia i Història, opció Antropologia Cultural per la UB i Màster de Recerca en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la UAB.

Blanca Álvarez i Raquel Marques

Drac Màgic és una cooperativa d’iniciativa social fundada el 1971 i dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura cinematogràfica audiovisual. La seva missió és generar pensament i acció al voltant de la imatge per tal de contribuir en la construcció d’una societat responsable, activa i creativa envers la cultura visual i el seu paper en la creació d’imaginaris. Blanca Alvarez Mató i Raquel Marques són corresponsables de l’equip de projectes educatius de la cooperativa, especialitzades en educació cinematogràfica i en pedagogia de la imatge des d’una perspectiva feminista.

Rosa Maria Palencia Villa

Periodista i doctora en Comunicació Audiovisual. Professora agregada al Departament de Comunicació Audiovisual de l’UAB. Membre del Grup de Recerca Imatge, So i Síntesi de l’UAB (1995-2020). Sòcia fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; membre del Consell de Redacció (1996-2000) i del Consell Assessor de la Revista Carrer de la FAVB (2000-2010); Professora convidada en la Especialidad de Género y Educación de la Universidad Pedagógica Nacional (México) y en el Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara (México); professora al Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB (1997-2017) i al Màster de Direcció Empresarial i Institucional de la UAB (2015-2018). Responsable de polítiques d’igualtat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’UAB (des de 2017 fins 2021). Membre del Consell Assesor de l’Observatori per a l’Igualtat de l’UAB (des de 2017) Docència: Guió Audiovisual de Ficció. Narrativa Audiovisual. Hª del Cinema. Línies d’investigació:  El doblatge audiovisual; gènere i mitjans audiovisuals; anàlisi cinematogràfic des de la teoria fílmica feminista. Algunes publicacions es troben aquí: https://orcid.org/0000-0001-9523-7411

Brigitte Vasallo

Treballarem diferents discursos de poder analitzant l’homonacionalismo com una aliança entre el racisme inherent a la nació bèl·lica colonial i l’homofòbia / transfòbia, un paràmetre imprescindible que s’està perdent en el discurs i que, de fet, també és inherent a la nació bèl·lica. La homonormatividad parteix d’un biaix d’acceptació: et deixem pertànyer, tatorguem la possibilitat d’existència, però a canvi, seràs bo, seràs “normal”. I seràs el nostre. També aprofundirem en alguns dels trucs contra el feminisme que consisteixen bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l’excusa que és necessària per a l’alliberament com el purple washing.

Flor Coll

Periodista i llicenciada en Comunicació Social de la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va treballar més de 15 anys com a periodista i guionista de TV i ràdio Universitat Nacional de Rosario i va col·laborar en diferents mitjans gràfics i en espais polítics i culturals. També és docent en espais amb persones amb discapacitat, en organitzacions civils de defensa dels drets humans i en #NiUnaMenos. En 2017 va produir i va editar un periòdic feminista transoceànic, “Femiñetas” (feminisme en vinyetes) que porta 6 números impresos amb 130 ilustradorxs, periodistes de diferents ciutats del món. Col·labora en mitjans freelance, va realitzar campanyes de comunicació i transmèdia (SEXus Barcelona) i està a càrrec de l’edició i direcció de “Femiñetas”.