MÒDUL 5: Gènere i discurs radiofònic i audiovisual

Aquest mòdul analitza els diferents discursos narratius, tant audiovisuals com radiofònics, molt especialment en relació a les dinàmiques de gènere que es produeixen en la ràdio, en els documentals, les ficcions cinematogràfiques o en les sèries de televisió.

CONTINGUTS

  • Género y narrativa audiovisual.
  • Los modelos femeninos en el cine y las series de televisión.
  • Documentales con perspectiva de género: una nueva posibilidad para la igualdad.
  • Guiones de ficción para la igualdad.
  • La radio en femenino: aproximación a un medio como plataforma del feminismo.

CALENDARI

S’impartirà del 2 de febrer al 3 de març de 2021, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Teoria sobre la pràctica de la ràdio (4h)

Flor Coll

L’assignatura consisteix a reunir elements teòrics que persegueixin l’objectiu comú de produir continguts radiofònics amb perspectiva de gènere. Del llenguatge de ràdio a les eines necessàries per sortir en antena.

Història de la ràdio (4h)

Elvira Altés

L’assignatura es proposa aportar una mirada àmplia al mitjà radiofònic, abordant la història de la ràdio i com les dones es van incorporar com a actrius, locutores, editores i periodistes, tot assenyalant l’estreta relació existent des dels inicis entre el mitjà i l’audiència femenina. En la segona sessió, tractarem els gèneres radiofònics: els magazins, els concursos, les entrevistes, les tertúlies, els informatius, els reportatges i cròniques, i els monogràfics, per a veure com s’introdueix la transversalitat dels discursos de gènere i la presència de fonts i protagonistes dones en la programació i en el producte concret. Analitzarem les característiques del periodisme amb perspectiva de gènere i el periodisme feminista i la manera com implementar-los en els discursos radiofònics.

Narrativa Audiovisual (6h)

Marta Nieto

Les aportacions de les dones al cinema i la cultura audiovisual han estat presents des dels inicis de la història amb la mateixa insistència amb la qual han estat menystingudes i oblidades dels “grans” manuals: de manera constant. En aquestes tres sessions abordarem algunes de les obres i figures més destacades de la cinematografia feta per dones per a entendre les seves innovacions tècniques, els atreviments formals i les contribucions al desenvolupament de narratives cinematogràfiques i audiovisuals feministes.

Les representacions de gènere al cinema (2h)

Sonia Herrera Sánchez

El cinema, des dels seus orígens, s’ha constituït com un dels principals factors de socialització dins dels mitjans de comunicació. Per això, la (de)construcció dels seus continguts és una eina essencial per a la transformació social i el qüestionament dels discursos i representacions hegemòniques, així com del nostre propi imaginari col·lectiu. Què ens ensenya i què ens oculta el cinema? Com mostra i, al seu torn, genera realitat? Com opera la performatividad construint subjectivitat, atorgant sentit i legitimant conductes? Quines representacions de gènere predominen i quins canvis s’estan produint? Quin paper juga la interseccionalitat en aquests canvis? De tot això parlarem a través d’una selecció de seqüències que ens ajudaran a posar el focus sobre la “matriu d’intel·ligibilitat” (Butler) que predomina al cinema i intentarem obrir algunes finestres en l’horitzó…

Models femenins i masculins de sèries de televisió (4h)

Joana Gallego

Aquesta assignatura reflexiona sobre els models femenins i masculins recurrents en la ficció televisiva, amb especial èmfasi en els canvis que les sèries de televisió han experimentat en els darrers anys, canvis que han propiciat l’aparició de nous models de dones més complexos, rics i interessants als quals la tradició audiovisual solia representar fins fa poc.

Anàlisi crítica del discurs en la ficció audiovisual des d’una perspectiva feminista (6h)

Sonia Herrera Sánchez

En aquesta assignatura ens interessa l’Anàlisi Crítica del Discurs (ACD), tal com expressa Teun van Dijk, com «una recerca que intenta contribuir a dotar de poder als qui manquen d’ell, amb la finalitat d’ampliar el marc de la justícia i la igualtat socials». Aquest horitzó és aplicable al patriarcat i a la seva reproducció en la ficció audiovisual? Creiem que sí. Per això, en aquestes sessions ens acostarem a l’Anàlisi Crítica del Discurs amb perspectiva Feminista (ACDF), un camp teòric en construcció, nascut de la «re-apropiació i re-construcció» de l’anterior -en paraules de Jokin Azpiazu- i menys explorat en la literatura que aquest. Ho farem seguint una metodologia teoricopràctica i interdisciplinària, a manera de taller d’artesania, i amb algunes intervencions teòriques que apuntalin la nostra anàlisi de productes de ficció diversos com a sèries, films, curtmetratges o videoclips.

Documentals amb perspectiva de gènere (6h)

Rosa Maria Palencia

  • Aproximació al documental com a gènere.
  • Evolució de les modalitats documentals.
  • El documental com a eina feminista.
  • Mostra / història dels documentals realitzats per dones.
En aquestes sessions farem una reflexió teòrica sobre el documental com a gènere de comunicació audiovisual amb especial èmfasi en les seves possibilitats com a eina de difusió del pensament i l’activisme feminista. Farem un recorregut sobre la història del documental realitzat per dones (majoritàriament a Iberoamèrica i Estats Units) identificant temàtiques, enfocaments i estils.

Taller de ràdio (9h)

Flor Coll

Taller de ràdio per ser capaces de transmetre els nostres missatges en diferents formats d’àudio i elaborarem estratègies comunicatives feministes amb les eines del llenguatge radiofònic. Per això utilitzarem diversitat de gèneres, plataformes i suports. Tancarem el taller amb la publicació de diferents podcasts.

DOCENTS

Flor Coll

Periodista i llicenciada en Comunicació Social de la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va treballar més de 15 anys com a periodista i guionista de TV i ràdio Universitat Nacional de Rosario i va col·laborar en diferents mitjans gràfics i en espais polítics i culturals. També és docent en espais amb persones amb discapacitat, en organitzacions civils de defensa dels drets humans i en #NiUnaMenos. En 2017 va produir i va editar un periòdic feminista transoceànic, “Femiñetas” (feminisme en vinyetes) que porta 6 números impresos amb 130 ilustradorxs, periodistes de diferents ciutats del món. Col·labora en mitjans freelance, va realitzar campanyes de comunicació i transmèdia (SEXus Barcelona) i està a càrrec de l’edició i direcció de “Femiñetas”.

Elvira Altés

He treballat a la ràdio durant 10 anys, conduint programes amb formats diversos, com magazins, entrevistes, monogràfics, debats, etc., i després he participat en tertúlies a diverses emissores. Actualment estic treballant en una recerca sobre la història de la ràdio a Catalunya en veu de les dones, i també he escrit articles sobre la qüestió, com “Les periodistes del micròfon”, publicat a la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes, i  he tingut cura del número de la revista Arenal de Historia de las Mujeres, sobre les dones i la ràdio. La meva formació: Llicenciatura de Geografia i Història, opció Antropologia Cultural per la UB i Màster de Recerca en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la UAB.

Marta Nieto

Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Edició per la UAB. Ha col·laborat amb diferents projectes editorials com a traductora, correctora i editora. Actualment, és codirectora de continguts i membre de la cooperativa Drac Màgic, especialitzada en educació cinematogràfica i cultura audiovisual amb perspectiva feminista. Codirigeix la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Ha impartit seminaris i cursos a diferents institucions i entitats, com per exemple: “La discussió del gènere i el revelat de les identitats: manifestos fílmics feministes” (Institut d’Humanitats, CCCB, 2016), “Muntatge i producció de sentit en els feminismes cinematogràfics” (Pioneres del cinema, Museu del cinema de Girona, 2017), “El cine de Carla Subirana” i «Performatividad de gènere i narrativa fílmica” (Territorios y fronteras, Universidad del País Vasco, 2017) o “Qüestió de gènere en el documental contemporaneo” (JAQUE, 2018-), “Rastres d’un contra discurs: el desig al cinema dirigit per dones” (Aula XCÈNTRIC, 2019), “La nostra unió és d’amor i de lluita: manifestos feministes i cinema de dones” (Academia de La Central, 2019), entre altres. Ha col·laborat amb mitjans com a Cuadernos de Pedagogía, Diario de la educación, Caimán, Cuadernos de cine i amb el programa “Feminismos” de RNE4.

Sonia Herrera Sánchez

Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat a la línia d’Estudis audiovisuals des de la perspectiva de gènere. Està especialitzada en estudis feministes en les ciències socials, periodisme de pau i educomunicació. Dedica la seva tasca d’investigadora independent a l’anàlisi i crítica feminista de mitjans de comunicació, especialment enfocada en cinema i sèries de televisió. A més de responsable de l’Àrea Social del centre d’estudis socials i teològics Cristianisme i Justícia, coordina el Grup de reflexió sobre gènere i feminismes del mateix centre. És docent del Màster de Salut Internacional i Cooperació de la UAB, professora convidada habitual del Màster en Desenvolupament, Cooperació i Acció Comunitària de la Fundació Pere Tarrés (URL) i tutora en l’àrea de Feminismes i diversitat sexual del Grau d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya. Co-coordinadora d’Acció Estudi a Dones Visuals i delegada d’investigació de l’Associació de dones cineastes i mitjans audiovisuals (CIMA), forma part també d’associacions com La Casa (Colective feminista antirracista), la Taula per Mèxic i la Lliga Internacional de les Dones per la Pau (WILPF, per les seves sigles en anglès). Aquí podeu trobar les seves publicacions.

Joana Gallego

Juana Gallego és professora titular de la UAB, experta en Génere i Comunicació. És columnista d’opinión del diario Público.es  Publicacions recents: “Las revistas femeninas del siglo XXI. De modelo de mujer a mujer catálogo”, en Aquelarre. La emancipación de las mujeres en la cultura de masas (2020). “In the Wake of Ana Orantes. For an Ethical Representacion of Violence Against Women” in Gender an Violence in Spanish Culture (2017) També és autora dels llibres: De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación, ¿motor o rèmora para la igualdad? (2013) Periodismo Social (con Maria Luengo) (2014) Eva devuelve la costilla. El nuevo estado de conciencia de las mujeres (2009), entre otros.

Rosa Maria Palencia

Periodista i doctora en Comunicació Audiovisual. Professora agregada al Departament de Comunicació Audiovisual de l’UAB. Membre del Grup de Recerca Imatge, So i Síntesi de l’UAB. Sòcia fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; membre del Consell de Redacció (1996-2000) i del Consell Assessor de la Revista Carrer de la FAVB (2000-2010); Professora convidada en la Especialidad de Género y Educación de la Universidad Pedagógica Nacional (México) y en el Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara (México); professora al Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB (1997-2017) i al Màster de Direcció Empresarial i Institucional de la UAB (2015-2018). Responsable de polítiques d’igualtat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’UAB (des de 2017). Membre del Consell Assesor de l’Observatori per a l’Igualtat de l’UAB (des de 2017) Docència: Guió Audiovisual de Ficció. Narrativa Audiovisual. Hª del Cinema. Línies d’investigació:  El doblatge audiovisual; gènere i mitjans audiovisuals; anàlisi cinematogràfic des de la teoria fílmica feminista. Publicacions:  http://griss.org/publicaciones-rosa-maria-palencia/ http://orcid.org/0000-0001-9523-7411