MÒDUL 6.  Representació i defensa de la diversitat de gèneres

Aquest mòdul analitza el discurs informatiu i publicitari i la diferent representació de gènere que se’n deriva. Examina la tasca de les agències de publicitat en la construcció del binarisme de gènere i en la perpetuació dels rols i estereotips, no només en els productes sinó també en la segregació professional. Els nous formats digitals de realitat virtual, vídeo-360 i projectes interactius se’ns presenten com a plataformes eficaces per difondre discursos no discriminatoris i arribar a una població més diversa. De la mateixa manera que a través del còmic, la il·lustració i els audiovisuals podem difondre la diversitat de gèneres i sexualitats. Repensar des de d’on i com construïm l’altre.

CONTINGUTS

  • Gènere i representació publicitària
  • Agències de publicitat: La segregació professional de l’activitat publicitària
  • Realitat virtual, vídeo-360 i projectes interactius
  • La representació dels cossos en diferents formats comunicatius
  • Gèneres i sexualitats a les informacions: la representació de l’altre
  • Construcció de la diversitat de gènere en el còmic i la il·lustració
  • Laboratori de feminismes: des d’on partíem i a on anem

CALENDARI

S’impartirà del 28 de febrer al 28 de març de 2023, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Realitat virtual, video-360 i projectes interactius (6h)

Webdocs: el nou llenguatge documental (10h)

Claudia Prat

En aquesta assignatura aprendrem les possibilitats i les limitacions que les noves tecnologies ofereixen per a les històries periodístiques i de no ficció. Coneixerem projectes webdocumentals i transmèdia, i descobrirem els camins que ens ofereix la realitat virtual, la realitat augmentada o la realitat mixta per al periodisme feminista. Durant la part pràctica de l’assignatura utilitzarem la tecnologia disponible per a donar cobertura als dies previs al Dia Internacional de la Dona Treballadora a Barcelona. Planificarem el treball previ del projecte pràctic i tancarem el taller amb l’elaboració d’un webdoc interactiu.

Construcció de la diversitat de gènere en el còmic i la il·lustració (6h)

Marika Vila

Analitzarem la representació icònica del cos femení en el discurs del còmic. La construcció i codificació simbòlica de l’artefacte “dona” com a esquer de lectors i com a espai de la transgressió en el diàleg masculí. Estudiarem les estratègies de resistència del còmic feminista: anàlisi del treball de les signatures femenines en el mercat espanyol, des de les autores pioneres a la nova emergència de veus femenines en el moment actual. Seguiment de l’impacte de l’activisme i el seu rastre en el diàleg comú.

Representació de l’alteralitat

Taller: Representació de l’alteralitat

(10h)

Arnau Roig i Pol Galofre

En aquesta assignatura treballarem com els mitjans, especialment el cinema, representen l’alteritat i utilitzen eines narratives, ideològiques i visuals per intentar contenir l’alteritat en oposició a una suposada “normalitat”. Mitjançant l’exemple del que és trans i la seva representació, afinarem la mirada crítica i reflexionarem sobre el sistema de gènere binari i les seves conseqüències. Primer ens enfrontarem a la representació trans, majoritàriament femenina, per després reflexionar sobre la invisibilitat de l’home trans. Per acabar la nostra reflexió, parlarem de l’emergència contemporània de la ideologia TERF així com de la gran oblidada realitat intersex. Per a això farem servir casos pràctics tant com lectures fonamentals dels estudis trans. Mitjançant l’exemple trans, tractat en profunditat en les classes teòriques, proposem un exercici creatiu i auto-reflexiu sobre la dificultat de generar textos de ficció o documental sobre aquest tema. Intentarem desgranar aquells estereotips o clixés més utilitzats i, mitjançant la nostra intervenció, intentar superar-o almenys buscar alternatives. El taller consisteix en una introducció a l’escriptura i estructures clàssiques del guió i proposa un exercici curt a classe, i un projecte final que els alumnes desenvolupessin pel seu compte per analitzar-lo i reescriure’l de manera conjunta en la segona sessió.

Incitació a l’odi, llibertat d’expressió i discursos dissidents (4h)

Paula Arce

Quins són els límits a la llibertat d’expressió? Què és la incitació a l’odi? Quines coses podem dir i que coses no volem sentir? S’han de prohibir determinats discursos? Quan? En quines situacions? En aquest taller analitzarem els conceptes de delictes d’odi i incitació a l’odi des d’una mirada crítica i tenint en compte el seu impacte en la criminalització dels discursos dissidents.

Confrontant els discursos d’odi contra la “ideologia de gènere” (6h)

Almudena Rodríguez

Assistim al llarg de les darreres dècades a un atac virulent als Estats de Dret amb la implementació de processos desdemocratizants. Aquests atacs són protagonitzats per Estats conservadors i autoritaris, partits de dreta, extrema dreta i feixistes units a grups fonamentalistes, antigènere i antidrets, sector econòmic i sector privat i també en molts casos recolzats per partits i moviments socials considerats progressistes. Aquest és un fenomen global i transnacional que va lligat a el racisme, a la xenofòbia, al neocolonialisme, a la supremacia blanca, a la criminalització de la pobresa i a l’atac als drets sexuals i reproductius de les dones en totes les seves diversitats i les persones LGTBIQ+, amb una especial virulència i agressivitat contra les persones transgènere. És per tant un fenomen interseccional en el què grups molt diversos i diferents s’uneixen entorn el seus consensos amb un clar objectiu final que no és altre que el de mantenir el sistema econòmic capitalista neoliberal. Dins de l’ecosistema digital, també el paper de les grans plataformes digitals i les xarxes socials ha guanyat molta rellevància. Pocs moviments polítics han sabut instrumentalitzar aquest nou paradigma de forma tan efectiva com els grups extremistes. L’auge i expansió del fonamentalisme, del grups antigènere i antidrets no s’entén sense l’anàlisi de les estratègies i eines digitals que s’utilitzen de forma regular. Conèixer les seves estratègies i eines en el sistema digital així com Construir una alternativa que desmunti els seus discurs d’odi i treballar de manera col·lectiva interseccional per fer-los front és l’objectiu d’aquest mòdul.

Gènere i humor – Humor als marges (6h)

Vidda Priego

Quina és la representació de la diversitat de gènere en el món de la comèdia i en la resta de les arts escèniques? Des de quin lloc s’ha abordat? De què es parla, com, quan i per què? Hi ha referents de diversitat de gènere en el món de l’humor? Riure’s del marieta, la lesbiana, la puta del poble, la sogra, la migrada, la diversa funcional, la violada: el màgic regne de l’humor vertical. El políticament incorrecte. Què carai és això de l’ stand up comedy i què té a veure amb la diversitat de gènere? Tot i que l’humor i la comèdia estan molt arrelats a la nostra cultura, sembla que el món de la nova stand up comedy i els clubs de comèdia en viu són molt recents a casa nostra. A finals dels anys 90 hi va haver una explosió de l’anomenada stand up comedy. Una multitud d’humoristes (en la seva immensa majoria homes, blancs, cis, heterosexuals…) van irrompre al panorama mediàtic. Televisió, locals de comèdia, teatres…  comencen a visibilitzar aquest gènere de comèdia. Això es reafirma quan arriba la crisi del 2008,  principalment perquè surt més econòmic programar humoristes que bandes de música. Ens endinsarem en el gènere de l’stand up comedy i veurem què té a veure amb la perspectiva de gènere. CONTINGUTS DE LES SESSIONS:
  • Buscarem referents i també construirem els nostres propis referents.
  • Ens capbussarem en la transgressió dels marges.
  • Analitzarem les connexions de l´humor i el gènere actual amb el que va venir després del cabaret.
  • D’on venim i cap a on anem? Quins són els nous formats?
  • Oferirem tips i eines claus per parlar en públic des de l’humor.
  • Practicarem exercicis i exemples de creació d’un petit text còmic amb perspectiva de diversitat de gènere.
  • La comèdia: veritat i dolor en un drama molt estirat.
  • Analitzarem de què riem…i per què ho fem. Buscarem aliances amb l’humor interseccional.

DOCENTS

Claudia Prat

Clàudia Prat és una video-periodista catalana establerta a Nova York. Ha treballat en projectes d’innovació i periodisme per TIME, Associated Press, New York Times, AJ+ i Univision. També ha col·laborat en projectes independents de comunicació comunitaria com LaTele.Cat (actualment LaMosca.TV, a Catalunya) i ha ofert tallers i seminaris per la Allied Media Conference a Detroit, Festival de Creative Commons i Nous Mitjans de Bogotá, VR Youth Cafe a Nairobi i per a l’Associació de Periodistes Hispans d’Estats Units. http://webdocc.net http://twitter.com/webDOCC https://www.facebook.com/claudia.prat.526?ref=bookmarks

Marika Vila

Doctora en Construcció i Representació de les Identitats Culturals de Gènere per la Universitat de Barcelona (2017). ​​ Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Llicenciada en Humanitats, il·lustradora, ninotaire i coordinadora de publicacions, investiga el discurs dominant del  llenguatge i el gènere en el còmic. Autora pionera, ha col·laborat en múltiples segells editorials (El Periódico de Catalunya, El País, Rambla, Rampa, Totem, Amaika, Virus, Equip, etc.) ha estat membre del “Colectivo de la Historieta” i de l’equip “Butifarra” i pertany a l’anomenada “Generació del Compromís” que obre la porta al còmic d’autor a finals dels anys 70. Realitzadora i coordinadora de revistes mànga a Planeta d’Agostini Comics (Bola de Drac, Doraemon, Shin Shan, Shonen Magazin, etc.) (1992/2000). Comissària d’exposicions; Dones de tinta 1926-2014, Madrid, 2014; Visualizando el maltrato, SN/Gijón, 2017; Derrumbando estereotipos, SN/Gijón, 2018. Imparteix seminaris, tallers i conferències: Dones Treballadores, heroïnes independents, Els Juliols de la UB/2013; Les heroïnes al món del còmic: una mirada crítica al Personatge del Superheroi femení, Martorell, 2017/Premià, 2018; Desokupar el cuerpo: las autoras en el còmic espanyol. Universidad Paris 8, 2017/Oviedo, 2018. Darreres publicacions: Del Boom al Crack. La explosión del còmic adulto en España (1977- 1996) (Diminuta, 2018) Derrumbando estereotipos (SN/Gijón, 2018).
https://www.tebeosfera.com/documentos/encuentros_y_desencuentros._entrevista_con_marika_.html https://www.facebook.com/marika.vila.3

Arnau Roig

Doctor en Comunicació per la Universitat de Illinois amb Màsters en Estudis de Gènere i en Estudis Culturals. Treballa com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a l’escola de cinema ESCAC on imparteix una optativa de cinema i estudis de gènere. La seva investigació es preocupa per la representació de l’col·lectiu LGBTI + als mitjans i ha col·laborat amb el CAC a l’elaboració de les recomanacions sobre el tema.

Pol Galofre

Pol Galofre Molero és graduat en Cinema i Audiovisuals a l’ESCAC. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans, juntament amb Miquel Missé, amb qui també ha editat el llibre PolíticasTrans: Una antología de textos desde los estudios transnorteamericanos. També ha participat com assessor a l’obra de teatre Limbo de Les Impuxibles, i (Nos)outrxs de Raquel Freire i Marta E. Miranda. És docent al Màster Gènere i Comunicació de la UAB i l’Espai DebuT, així com formador sobre diversitat sexual i de gènere. Actualment treballa com a informador i dinamitzador al Centre LGTBI de Barcelona i és uns dels assessors del col·lectiu Ficcial.

Paula Arce

Llicenciada en dret, Màster en Dones, Gènere i Ciutadania. Professora associada del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, formo part del grup de recerca Antígona, drets i societat amb perspectiva de gènere i co-coordino el Màster Gènere i Comunicació de la UAB. La meva temàtica de recerca és la violència de gènere i el treball sexual. Exerceixo com a advocada especialitzada en dret penal, principalment en violència de gènere i en l’atenció i defensa dels drets de les dones que exerceixen prostitució. També formo part de l’equip d’advocades que assessora l’Oficina per a la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

Almudena Rodríguez

Feminista interseccional  dedicada a la garantia real dels drets sexuals i reproductius de les dones en totes les seves diversitats, i la població LGTBIQ+,  tant a escala local, com global. És Coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, i Coordinadora del Women’s Major Group per Europa i Àsia Central. Llicenciada en Història, Màster en Drets Fonamentals, Cursos de Doctorat en Dret Internacional dels Drets Humans i Postgrau en Violències masclistes. Des de fa més de 15  anys, focalitza la seva trajectòria professional en la transformació de les agendes i polítiques globals sorgides  a l’espai multilateral  e internacional per tal que aquestes integrin i garanteixin els drets humans de les dones i de la població LGTBIQ+ Amplis coneixements sobre les vulneracions dels drets sexuals i reproductius, com una de les formes de les violències masclistes i heteropatriarcals, tant en l’àmbit local com en l’internacional, amb una anàlisi en profunditat de la violència institucional, així com dels grups antigènere, antidrets i fonamentalistes, que ataquen els drets sexuals i reproductius. És membre de les principals plataformes feministes internacionals que advoquen col·lectivament per un canvi de sistema com ara el Women’s Rights Caucus, el Women’s Major Group, el Fòrum Parlamentari Europeu per als Drets Sexuals i Reproductius,  la Resposta de les Feministes a la Covid,  i la coalició d’acció Justícia Climàtica i drets sexuals i reproductius.

Vidda Priego

Soc còmica, guionista, actriu i pedagoga. També llicenciada en Art Dramàtic a l’ Institut del Teatre de Barcelona, i formada en Estudis de Teatre Berty Tobias, Programa de tecnica Meisner de Javier Galitó-Cava i les facultats DAMU i HAMU de Praga. Com a guionista he estat guardonada amb el I Premi de còmic i novel·la gràfica 2019 per l’obra “Tierra trágame” Ed. Pengüin Random House. Com a actriu he treballat amb Pauline L. Boulba i Aminata Labor a  “Tránsitos” de David Teixidó i amb  Jérôme Bel i Albert Boronat a “El Plata Cabaret”. També he treballat a les sèries “Paraiso”, “Los Hombres de Paco”, “Oh My Goig” i a les pel·lícules “Schreber is a woman!” o “La Cifra Negra”. He creat i interpretat els meus propis espectacles de monòlegs com “Per la teva polpa pulpita”, “Monòlegs poligoners” i “Genere i figura”. També sóc improvidadora i pedagoga en escoles de teatre. Combino l’art amb l’activisme social, de gènere i LGTBIQ+, imparteixo tallers de monòlegs i faig ràdio sense estigma amb l’entitat per la reducció de danys Metzineres, al barri barceloní del Raval.