Aquest mòdul reflexiona sobre diferents aspectes  normatius que han conformat la base de la nostra societat i establert l’asimetria de gènere com la divisió de l’espai social entre públic i privat, el paper de la salut, de l’esport, l’educació i les noves masculinitats.

  1. Gènere i multiculturalitat |  Iolanda Tortajada (4h)

Al llarg d’aquestes dues sessions, explorarem les interseccions entre les identitats sexual i de gènere, la cultura i les identitats culturals i la comunicació. La nostra reflexió se centrarà, principalment, en el àmbit de la representació entesa com a camp de batalla en el qual les identitats es construeixen i es subverteixen.

  1. Víctimes, mares, esposes, objectes bells i exòtics | Joana Garcia-Grezner (2h)

Construcció de rols i estereotips andro i etnocèntrics en la representació de les dones migrades i del sud. Anàlisi de notícies i estudis de referència.

  1. El masclisme ve de fora?

Abordatge informatiu de les violències masclistes  que afecten a les dones migrades i del Sud. Identificació de les tendències de representació amb exemples concrets. Propostes, protocols informatius i recomanacions existents per elaborar informació amb perspectiva de gènere, classe i ètnia i per una representació equilibrada i no discriminatòria de les dones migrades als mitjans. Repàs i genealogia de les xarxes de comunicadores amb visió de gènere, classe i ètnia del Sud i el Nord.

  1. Les refugiades i el silenci en els mitjans | Laia Fernández (4 h)

Les dones refugiades pateixen doblement en la seva fugida de la guerra. Aquesta assignatura repassa les diferents maneres de violència que viuen les refugiades tant al llarg de la seva èxode com en arribar a terra europeu. Es pretén destacar la manera en què els mitjans de comunicació i les autoritats enfoquen les discriminacions específiques que pateixen, amb la finalitat de donar veu a un problema silenciat.

  1. La representació de les dones àrabs: trencant el silenci |  Fatiha Elmouali (2h)

La islamofòbia és una forma de racisme contemporani amb conseqüències directes tant en la vida local com en la política internacional. Quins són els seus mecanismes històrics i les seves confluències contemporànies? Què és la islamofòbia de gènere i per què genera tant de rebuig, fins i tot a dins de la lluita contra la islamofòbia? Com operen les aliances entre el masclisme, el racisme i el classisme?

  1. Bruixes, Descartes i fet religiós a Europa.  | Brigitte Vasallo (4h)

Com es configura la idea que tenim a Europa del concepte “religió”? Apliquem, des dels mitjans de comunicació, una idea cristianocèntrica i institucionalitzada del fet religiós? Donem prou espai de legitimitat als discurs contrahegemònics, com els feminismes cristians i islàmics, o l’islam queer?

  1. Les dones llatines als mitjans de comunicació| Jess González (4h)

  1. Gènere, salut  i comunicació| Irina Pejó (2h)

Des dels inicis de la medecina i la farmacologia, el gènere ha estat determinant discriminant les dones i medicalitzant-nos. A partir d’aquí s’ha construït uns cossos i una psicologia marcada per la malaltia. Processos naturals dels cossos de les dones es converteixen en ‘problemes’ que el sistema decideix amagar o eliminar. Les informacions i la publicitat són un reflex d’aquest sistema sanitari i polític. Treballarem com transformar el discurs dominant, a través d’exemples reeixits que han sortit en publicacions amb més o menys difusió dins i fora de l’Estat espanyol.

  1. El sector educatiu i la segmentació per gènere Carol Biosca (2h)

El sector educatiu és un àmbit tradicionalment molt feminitzat, amb una presència majoritària de dones que contrasta amb el baix pes del col·lectiu en l’ocupació de càrrecs de responsabilitat i de gestió. L’escassa presència d’homes en les etapes baixes del sistema educatiu (l’educació infantil com a paradigma).

Anàlisi sobre el tractament de la informació educativa. La dificultat de trencar els estereotips. Una visió que tendeix a reproduir la realitat i que té poca capacitat per incidir en la modificació de rols: és molt més fàcil buscar una fotografia d’una dona en una aula d’infantil i d’uns estudiants de cicles formatius en un taller de mecànica.

Quin marge real tenen els mitjans per modificar aquesta situació en el context actual? Hi ha inconsciència o impotència per part dels periodistes?  El factor temps i la manca de recursos, elements clau per entendre el tractament de les informacions sobre educació.

  1. Polítiques afectives i mitjans de comunicació: homonacionalisme, gaixample i polinormativitat | Brigitte Vasallo (2h)

Les dissidències sexe-afectives són el darrer objecte de captura per part de la normativitat i els sistemes repressius i excloents. L’ells i el nosaltres s’articula al voltant de la llibertat de les minories sexuals i afectives. Però, quines llibertats? Quines minories? A quin preu?

  1. El pensament monògama: a l’amor com a la guerra | Brigitte Vasallo (2h)

La monogàmia s’entén com la unió de dues persones a causa de la mirada colonial i patriarcal de l’antropologia del segle XIX. La monogàmia no és qüestió de números, sino de dinàmiques. I les dinàmiques monògames van molt més enllà de les vides privades: són una forma de mirar i construir el món.