MÒDUL 2: Contextos Socials i Mitjans de comunicació I (salut, multiculturalitat, religió i diversitat afectiva)

Aquest mòdul reflexiona sobre diferents aspectes normatius que han conformat la base de la nostra societat i establert l’asimetria de gènere: el paper de la salut, la religió o la diversitat sexoafectiva. 

Els mitjans oculten o tergiversen la realitat d’altres feminismes allunyats d’Occident. Treballarem el feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites així com la representació de la diversitat de dones (llatines, afrodescendents, musulmanes…).

CONTINGUTS

  • Feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites
  • Les migrades als mitjans, doblement nouvingudes
  • Com afronten els mitjans la salut de les dones
  • Salut, gènere i sexualitat
  • Sexualitat, noves relacions sexoafectives
  • Polítiques afectives i mitjans de comunicació
  • Com afrontar la incitació a l’odi i la llibertat d’expressió
  • Parlem de l’orientalisme aplicat a la sexualitat
  • Feminisme(s) a l’Orient Mitjà. Demandes i debats actuals

CALENDARI

S’impartirà del 2 al 29 de novembre de 2022, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites (6h)

Sara Cuentas

L’assignatura desenvolupa una mirada retrospectiva a les referents històriques decolonials d’Amèrica Llatina, aquelles que van obrir camí vindicatiu en aquest corrent. També es fonamentarà l’anàlisi i els sabers des de la crítica decolonial feminista per a comprendre com i per què es construeix aquesta aposta teòrica i pràctica. A més, identifica les principals lluites, resistències i vindicacions de les feministes decolonials. Fa un repàs de l’acció vindicativa de defensores i activistes d’Amèrica Llatina, fixant el focus analític en la dualitat transformadora de la Decolonització feminista: territori cos / territori terra.

Dones, islam i mitjans (4h)

Fatiha El Mouali Samadi

És necessari començar mostrant la diversitat geogràfica, cultural i política que caracteritza les realitats de les dones dels països de majoria musulmana. Es parlarà de la geopolítica i la formació dels corrents actuals que es presenten com a feministes o defensores dels drets de les dones en aquests països. Analitzarem la imatge construïda sobre l’islam i les dones musulmanes a Occident  i com s’ha instrumentalitzat la dona musulmana per alimentar el discurs islamofòbic. 

La segona sessió ens servirà per aprofundir en els diferents perfils de les dones musulmanes presents en el context espanyol abans de centrar -nos en el cas de les dones musulmanes migrades per analitzar la relació de poder en què es troben submergides i com aquesta relació determina la disparitat entre les seves realitats i les narratives construïdes sobre elles i que han acabat, sovint, invisibilitzant, ignorant i silenciant les seves veus . 

 

De l’amor romàntic al feminicidi. La construcció social i política de les relacions sexoafectives (2h)

Isabel Muntané

Vivim en un amor romàntic que justifica els feminicidis. Amor, totes parlem d’amor, volem i deixem de voler. Però, què és l’amor? Com podem definir un concepte on conviuen aspectes emocionals, ideològics, socials, culturals, econòmics i afectius. Podríem dir que existeixen tantes definicions com persones i tipus d’amor.  Però la societat occidental ens ha imposat, i els mitjans perpetuen, un únic amor: l’amor romàntic. Aprofundirem en les diferents expressions d’aquest amor romàntic i com senta les bases de les múltiples violències masclistes que sofrim les dones: des de la violència psicològica al feminicidi.

Treballarem amb noves expressions d’amor no additives ni possessives i que promouen l’amor cap a una mateixa.

Dones llatines: Exòtiques, salvatges, sotmeses i calentes: les dones llatinoamericanes en els mitjans de comunicació, aquí i allà (4h)

Jessica González

Proposem generar una reflexió crítica sobre la representació de les dones llatinoamericanes als mitjans de comunicació, aquí i allà. Per això serà necessària una revisió de la colonialitat i el racisme sobre el qual ens construïm com a dones a Amèrica Llatina. Finalment, discutirem com tots aquests factors operen quan es realitza un procés migratori.

Orientalisme i producció de coneixement. Aplicar la perspectiva de gènere al marc analític/teòric de l’Orientalisme (2h)

Laila Serra

Analitzarem el marc teòric de l’Orientalisme (Edward Said 1978) com sistema de dominació per conceptualitzar què ha implicat la construcció de l’Orient, que representa un altre per part de les potències occidentals, i com es tradueix aquesta construcció basada en una relació de poder i en la geopolítica. A més, revisarem quines conseqüències té això en la vida material de les persones que habiten el que es consideraria aquest Orient. L’anomenat Orient, no és tant una realitat geogràfica sinó un discurs, una construcció des del poder. Analitzarem com el gènere ha estat central a l’hora de construir el discurs orientalista. Què passa quan en el procés de demonització de la alteritat apliquem el gènere? Com s’ha instrumentalitzat històricament els cossos de les dones per justificar polítiques occidentals i intervencions internacionals (geopolítica, conflictes, guerres, interessos) en el nom de la promoció de la democràcia? Com s’articula el relat esencialista creat sobre les dones àrabs vistes com oprimides i amb necessitat de ser salvades?

Sexualitat: Problematitzarem el “from saving women to saving queers “. Orientalisme aplicat a la sexualitat (2h)

Laila Serra

Qui escriu la història? Quin és el relat oficial? Com contestar i problematitzar aquest relat històric creat des del poder? Com organitzar-se des dels marges?

En l’actualitat, l’orientalisme (entès com un discurs i un sistema de poder) ha passat de aplicar-se a l’estatus de les dones (des d’una perspectiva de drets), a aplicar-se a l’estatus de la població LGBTIQ +. El marcador i barem de la “societat avançada” ha passat a mesurar així, les llibertats que tenen la població que exerceix dissidència sexual i de gènere. Analitzarem la tendència universalista de concebre que totes les persones LGBTIQ + tothom està oprimides pel mateix factor, alhora que problematitza aquest únic model d’emancipació i alliberament basat en les trajectòries, cossos i lluites LGBTIQ + occidentals.

És la categoria de sexualitat una categoria identitària en contextos no occidentals? Hi ha altres categories com (ètnia, grup religiós, pertinença a una comunitat) que prevalen per sobre aquesta categoria? Veurem com s’interconnecten la sexualitat, el gènere, la nació, la classe, i l’etnicitat en l’establiment de tàctiques, estratègies i lògiques imperialistes i de dominació política actual (homonacionolisme, pinkwashing i acoblament entre d’altres).

Feminisme(s) a Orient Mitjà. Demandes i debats actuals (2h)

Laila Serra

Parlarem de gènere, agència, poder, apoderament i resistència. Les autores postcolonials desmantellen els discursos orientalistes que atribueixen la falta «d’apoderament» de les dones en una cultura en concret, representada com naturalment opressora cap a les dones. Argumenten que hi ha molts altres factors en l’opressió de les dones com va ser i és el colonialisme i la colonialidad, les dictadures autoritàries, el racisme, l’imperialisme i els efectes de l’economia neoliberal al Sud global que estan desmantellant la possibilitat de viure una vida digna. Farem un repàs de com els feminismes han teoritzat, pensat, i problematizat la noció de Modernitat i desenvolupament cap al gènere, introduint eixos d’anàlisis com el rol de l’Estat, la instrumentalització dels drets de les dones de connivència amb les democràcies europees i la religió en relació amb el gènere.

Veurem com quan la nació, el gènere i el sexe interseccionan, el cos passa a ser un marcador de la nació. Treballarem en concret el cas de Palestina: els moviments de dones i feministes per l’alliberament nacional i anticolonial. I quin impacte i efectes ha tingut l’agenda internacional a través de la cooperació i les ONG sobre aquesta lluita en Palestina. Farem un repàs històric i posarem l’accent en els debats actuals des de l’acadèmia i en conversa amb els moviments socials.

Found Footage, apropiació i collage: el Muntatge com a eina (3h)

Técniques de Muntatge Audiovisual i visionat col·lectiu (8h)

Marina Freixa y Sofia Esteve

Primera sessió

Ens endinsem al món del vídeo i el cinema a partir d’una proposta visual particular, l’univers del found footage o del re-muntatge o desmuntatge audiovisual.

Aquestes eines poden tenir molt interès des de les perspectives feministes i també des de la comunicació o periodisme, ja que posen a l’abast un llenguatge o manera d’entendre el material audiovisual molt popular, creativa i amb un potencial narratiu molt ampli sense necessitat de grans recursos.

La pregunta, doncs, ja no és: Què puc fer de nou? Si no, què puc fer amb això (que ja existeix)? Com puc subvertir unes narratives que sempre han estat predominantment d’homes, blancs, cisheterosexuals a
partir del muntatge?

S’explica d’on parteix aquest llenguatge i quines aplicacions ha tingut al llarg del temps, i es fa un visionat de diverses peces de vídeo, així com de l’aplicació d’aquest llenguatge en pel·lícules recents com My Mexican Bretzel.

Segona sessió: Tècniques de Muntatge Audiovisual amb Premiere Pro.

Tercera sessió: Visionat dels exercicis PARAULA – IMATGE. 

 

DOCENTS

Sara Cuentas

Va néixer al Perú, d’arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Feminista decolonial, antiracista i defensora de drets humans de les dones de pobles originaris. Periodista i investigadora social i autora de la metodologia Anàlisi Decolonial per al Canvi, eina analítica, pedagògica, de recerca, planificació i avaluació de programes socials i polítiques públiques. Considera fonamental revalorar el coneixement situat al mateix nivell que l’acadèmic. És formadora en diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals d’incidència per a donar suport a la demanda de debò, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú. És autora de diverses publicacions feministes i redactora per a diversos mitjans de comunicació escrita. És coordinadora pedagògica de l’Escola Feminista Decolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament a Catalunya.

Fatiha El Mouali Samadi

Llicenciada en Ciències Econòmiques i doctorada de la facultat  d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tècnica d’acollida municipal; membre d’unitat contra el feixisme i racisme i vicepresidenta de l’Associació de Mares contra el Racisme. 

Col·labora amb diferents facultats d’universitats catalanes impartint classes sobre les polítiques migratòries, les polítiques d’acollida, racismes i islamofòbia i l’escola i les mares immigrades. 

Ha participat en seminaris i congressos a Catalunya i Espanya i ha publicat articles en llengua àrab i castellà dels quals citem:     

  •  “Inmigración del Sur global: Relatos silenciados de mujeres migrantes en España”. Geopolítica (s), 2021, vol. 12, no 1, p. 11-21. 
  • “La islamofòbia tiene cara de mujer” a Combatir la islamofobia: una guía antirracista (pp. 43-45). Icaria Editorial. 
  • “Acompañamiento escolar de las madres marroquíes a sus hijos e hijas en Cataluña” a La diáspora marroquí y su influencia en la construcción de la ciudadanía. 2021.  

Jessica González

Politòloga, postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament (UPF, Barcelona), especialitzada en Interculturalitat i Comunicació pel canvi Social (Ohio University, USA). Ha participat com a investigadora i consultora en projectes internacionals amb diverses poblacions en temes d’interculturalitat, comunicació, perspectiva de gènere, emprenedoria i Salut Pública. Actualment exerceix com a directora de Projectes d’Interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi). Formadora en interculturalitat amb èmfasi en perspectiva decolonial, empoderament femení i juvenil.

Laila Serra

Laila Serra Badran és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.

Des de ben jove es vincula amb la causa Palestina per la connexió amb les seves arrels maternes. En Palestina treballa com a tècnica de comunicació i d’incidència en algunes organitzacions de base i col·lectius feministes de la defensa dels drets de les persones a viure amb dignitat en la seva terra. Després de fer el màster en “Moviments Socials, Conflictes internacionals i Periodisme de Construcció de Pau” (UAB), reafirma la seva convicció en la comunicació com a eina i actor clau de la transformació social i com a motor de canvi per a evitar que l’abús de poder estructural es reprodueixi en les pràctiques discursives. Durant el seu pas per ACSUR-Les Segovias i després SUDS, co-funda l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris – ORIGEN juntament amb l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Avui dia s’ha especialitzat en “Estudis de Gènere” amb especial focus a l’Orient Mitjà per la School of Oriental and African Studies (SOAS).

Durant la tesina ha pogut investigar les lògiques que articulen discursos d’apoderament creats en contextos euro-centrats i dirigits a “apoderar” dones del sud global continuant lògiques orientalistes i colonials. Analitzant quin impacte això ha tingut en el context de Palestina, i què són les respostes avui dia pels moviments feministes i de base.

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Facultat de Filosofia. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones.

 

Marina Freixa Roca

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, nascuda i residint a Barcelona. Per la meva formació i interès personal, els meus àmbits són la realització audiovisual, específicament el cinema de no-ficció, la teoria dels mitjans i cinematogràfica i la comunicació amb perspectiva feminista. Des de l’any 2015 i fins a mitjans 2018, sóc sòcia de la cooperativa audiovisual METROMUSTER, especialitzada en cinema de no-ficció de caire social i polític. Amb l’equip de Metromuster col·laboro en nombroses campanyes de difusió política, així com en la ideació i producció de llargmetratges documentals com “Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud“, “12 d’Octubre” o “Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol“. Paral·lelament a la meva tasca a Metromuster, des de 2016 co-dirigeixo el programa televisiu documental Follo Ergo Sum, que explora les sexualitats dissidents a partir de la filosofia i el pensament. S’emet a Betevé i actualment compta amb tres episodis.

Sofia Esteve

Graduada en Comunicació Audiovisual (UPF) i codirectora del nou format televisiu “Follo ergo sum” (betevé, 2016-2019). A l’àmbit educatiu, ha estat professora de Cultura Audiovisual a l’Escola Súnion (2018-2019).

Amb Isa Luengo ha escrit i dirigit el curtmetratge de ficció “Perpetua Felicidad” (en postproducció) amb Aquí y allí films (“Magical Girl”, “La vida y nada más”, entre d’altres) i desenvolupen la minisèrie documental “Desplumando el cine” amb la productora Fractal 7 (Classe valenta, L’estrany).

Amb @la_calumnia, investiguen i imparteixen cursos entorn de la representació LGTBI al cinema.