MÒDUL 7: Contextos Socials i Mitjans de comunicació I (salut, multiculturalitat, religió i diversitat afectiva)

Aquest mòdul reflexiona sobre diferents aspectes normatius que han conformat la base de la nostra societat i establert l’asimetria de gènere: el paper de la salut, la religió o la diversitat sexoafectiva. 

Els mitjans oculten o tergiversen la realitat d’altres feminismes allunyats d’Occident. Treballarem el feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites així com la representació de la diversitat de dones (llatines, afrodescendents, musulmanes…).

CONTINGUTS

  • Feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites.
  • Les migrades als mitjans, doblement nouvingudes.
  • Com afronten els mitjans la salut de les dones.
  • El fet religiós des d’una perspectiva de gènere.
  • Sexualitat, noves relacions sexoafectives.
  • Polítiques afectives i mitjans de comunicació.
  • Com afrontar la incitació a l’odi i la llibertat d’expressió.
  • Parlem de l’orientalisme aplicat a la sexualitat.
  • Feminisme (s) a l’Orient Mitjà. Demandes i debats actuals.

CALENDARI

S’impartirà del 30 de març al 29 d’abril de 2021, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites (6h)

Sara Cuentas

L’assignatura desenvolupa una mirada retrospectiva a les referents històriques decolonials d’Amèrica Llatina, aquelles que van obrir camí vindicatiu en aquest corrent. També es fonamentarà l’anàlisi i els sabers des de la crítica decolonial feminista per a comprendre com i per què es construeix aquesta aposta teòrica i pràctica. A més, identifica les principals lluites, resistències i vindicacions de les feministes decolonials. Fa un repàs de l’acció vindicativa de defensores i activistes d’Amèrica Llatina, fixant el focus analític en la dualitat transformadora de la Decolonització feminista: territori cos / territori terra.

Les ‘altres’ del discurs informatiu: Dones migrades i racialitzades als mitjans (4h)

Joana García Grezner

La majoria de mitjans de comunicació expliquen el món amb una mirada androcèntrica i per tant, sexista, classista i racista, la qual cosa explica que les dones i les persones amb opcions sexuals i identitats de gènere no hegemòniques apareguem poc, i quan ho fem, és amb rols poc diversos, menys valorats que els que exerceixen els homes arquetípics i per tant, representades de forma estereotipada. Si som migrades, racialitzades o formem part de sectors de població en situació de vulneració de drets, la discriminació i estereotipació és encara major. Analitzarem exemples d’aquestes tendències de representació, coneixerem propostes de representació alternatives que han impulsat les persones i grups invisibilitzats i estereotipats i debatrem sobre quines narratives i formes de representació transformadores podem i volem construir per a generar nous imaginaris informatius.

El pensament monògam i construcció de significat (4h)

Brigitte Vasallo

La monogàmia s’entén com la unió de dues persones a causa de la mirada colonial i patriarcal de l’antropologia de segle XIX. La monogàmia no és qüestió de números, sinó de dinàmiques. I les dinàmiques monògames van molt més enllà de les vides privades: són una forma de mirar i construir el món.

No lliuro bibliografia: l’alumnat quan arriba al màster ja ha llegit un excés de llibres tan gran que allò més difícil és recuperar la confiança per pensar sense la validació de les publicacions. Si durant les classes alguna cosa ressona a algú, ja li recomanaré algunes publicacions a el respecte.

Exòtiques, salvatges, sotmeses i calentes: les dones llatinoamericanes en els mitjans de comunicació, aquí i allà (6h)

Jessica González

Proposem generar una reflexió crítica sobre la representació de les dones llatinoamericanes als mitjans de comunicació, aquí i allà. Per això serà necessària una revisió de la colonialitat i el racisme sobre el qual ens construïm com a dones a Amèrica Llatina. Finalment, discutirem com tots aquests factors operen quan es realitza un procés migratori.

Eines d’anàlisis del discurs des del llenguatge semiocapitalisme (5h)

Brigitte Vasallo

Treballarem les diferents dinàmiques que creuen el llenguatge i que ens situen en determinats llocs i espais del coneixement des d’una anàlisi crítica del discurs i de l’accessibilitat de classe en el context del capitalisme cognitiu.

Feminisme(s) a Orient Mitjà. Demandes i debats actuals (2h)

Laila Serra

Parlarem de gènere, agència, poder, apoderament i resistència. Les autores postcolonials desmantellen els discursos orientalistes que atribueixen la falta «d’apoderament» de les dones en una cultura en concret, representada com naturalment opressora cap a les dones. Argumenten que hi ha molts altres factors en l’opressió de les dones com va ser i és el colonialisme i la colonialidad, les dictadures autoritàries, el racisme, l’imperialisme i els efectes de l’economia neoliberal al Sud global que estan desmantellant la possibilitat de viure una vida digna. Farem un repàs de com els feminismes han teoritzat, pensat, i problematizat la noció de Modernitat i desenvolupament cap al gènere, introduint eixos d’anàlisis com el rol de l’Estat, la instrumentalització dels drets de les dones de connivència amb les democràcies europees i la religió en relació amb el gènere.

Veurem com quan la nació, el gènere i el sexe interseccionan, el cos passa a ser un marcador de la nació. Treballarem en concret el cas de Palestina: els moviments de dones i feministes per l’alliberament nacional i anticolonial. I quin impacte i efectes ha tingut l’agenda internacional a través de la cooperació i les ONG sobre aquesta lluita en Palestina. Farem un repàs històric i posarem l’accent en els debats actuals des de l’acadèmia i en conversa amb els moviments socials.

Sexualitat: Problematizaremos el “from saving women to saving queers “. Orientalisme aplicat a la sexualitat (2h)

Laila Serra

Qui escriu la història? Quin és el relat oficial? Com contestar i problematitzar aquest relat històric creat des del poder? Com organitzar-se des dels marges?

En l’actualitat, l’orientalisme (entès com un discurs i un sistema de poder) ha passat de aplicar-se a l’estatus de les dones (des d’una perspectiva de drets), a aplicar-se a l’estatus de la població LGBTIQ +. El marcador i barem de la “societat avançada” ha passat a mesurar així, les llibertats que tenen la població que exerceix dissidència sexual i de gènere. Analitzarem la tendència universalista de concebre que totes les persones LGBTIQ + tothom està oprimides pel mateix factor, alhora que problematitza aquest únic model d’emancipació i alliberament basat en les trajectòries, cossos i lluites LGBTIQ + occidentals.

És la categoria de sexualitat una categoria identitària en contextos no occidentals? Hi ha altres categories com (ètnia, grup religiós, pertinença a una comunitat) que prevalen per sobre aquesta categoria? Veurem com s’interconnecten la sexualitat, el gènere, la nació, la classe, i l’etnicitat en l’establiment de tàctiques, estratègies i lògiques imperialistes i de dominació política actual (homonacionolisme, pinkwashing i acoblament entre d’altres).

Orientalisme i producció de coneixement. Aplicar la perspectiva de gènere al marc analític/teòric de l’Orientalisme (2h)

Laila Serra

Analitzarem el marc teòric de l’Orientalisme (Edward Said 1978) com sistema de dominació per conceptualitzar què ha implicat la construcció de l’Orient, que representa un altre per part de les potències occidentals, i com es tradueix aquesta construcció basada en una relació de poder i en la geopolítica. A més, revisarem quines conseqüències té això en la vida material de les persones que habiten el que es consideraria aquest Orient. L’anomenat Orient, no és tant una realitat geogràfica sinó un discurs, una construcció des del poder. Analitzarem com el gènere ha estat central a l’hora de construir el discurs orientalista. Què passa quan en el procés de demonització de la alteritat apliquem el gènere? Com s’ha instrumentalitzat històricament els cossos de les dones per justificar polítiques occidentals i intervencions internacionals (geopolítica, conflictes, guerres, interessos) en el nom de la promoció de la democràcia? Com s’articula el relat esencialista creat sobre les dones àrabs vistes com oprimides i amb necessitat de ser salvades?

Gènere i salut (2h)

Irina Pejó Muntané

En aquesta assignatura analitzarem la construcció del model mèdic hegemònic, el concepte de dona utilitzat en la medicina, donarem visibilitat a les discriminacions presents en l’atenció sanitària per motiu de gènere així com a la creació de noves malalties. Finalment, farem un recorregut per la medicalització de diferents processos naturals com la menstruació, embaràs, part i menopausa.

Incitació a l’odi, llibertat d’expressió i discursos dissidents (3h)

Paula Arce

Quins són els límits a la llibertat d’expressió? Què és la incitació a l’odi? Quines coses podem dir i que coses no volem sentir? S’han de prohibir determinats discursos? Quan? En quines situacions? En aquest taller analitzarem els conceptes de delictes d’odi i incitació a l’odi des d’una mirada crítica i tenint en compte el seu impacte en la criminalització dels discursos dissidents.

Plot twist: homonacionalisme, pink+purplewashing (9h)

Brigitte Vasallo

Treballarem diferents discursos de poder analitzant l’homonacionalismo com una aliança entre el racisme inherent a la nació bèl·lica colonial i l’homofòbia / transfòbia, un paràmetre imprescindible que s’està perdent en el discurs i que, de fet, també és inherent a la nació bèl·lica. La homonormatividad parteix d’un biaix d’acceptació: et deixem pertànyer, tatorguem la possibilitat d’existència, però a canvi, seràs bo, seràs “normal”. I seràs el nostre. També aprofundirem en alguns dels trucs contra el feminisme que consisteixen bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l’excusa que és necessària per a l’alliberament com el purple washing.

DOCENTS

Sara Cuentas

Va néixer al Perú, d’arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Feminista decolonial, antiracista i defensora de drets humans de les dones de pobles originaris. Periodista i investigadora social i autora de la metodologia Anàlisi Decolonial per al Canvi, eina analítica, pedagògica, de recerca, planificació i avaluació de programes socials i polítiques públiques. Considera fonamental revalorar el coneixement situat al mateix nivell que l’acadèmic. És formadora en diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals d’incidència per a donar suport a la demanda de debò, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú. És autora de diverses publicacions feministes i redactora per a diversos mitjans de comunicació escrita. És coordinadora pedagògica de l’Escola Feminista Decolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament a Catalunya.

Joana García Grezner

Joana G. Grenzner és activista feminista, periodista, formadora i investigadora especialitzada en gènere i comunicació. Ha treballat durant més de dotze anys com a responsable d’organitzacions de promoció dels drets de les dones, l’equitat de gènere i l’economia social. Fundadora de la Independent-Agència de Notícies amb Visió de Gènere i de l’Agència 8M, que per segon any consecutiu donarà cobertura a la vaga feminista general, social, de consum i de cures, fa més de 20 anys que col·labora amb diversos mitjans i s’ha especialitzat en informació i anàlisi amb perspectiva de gènere, classe, ètnia i ecofeminista. Forma part de l’equip d’ORIGEN (Observatori per a la Igualtat de Gènere en els Noticiaris), un projecte de recerca i formació sobre abordatge informatiu situat de les violències masclistes, que va analitzar setmanalment la cobertura dels informatius sobre aquest tema durant un any i mig i va generar 40 anotacions d’anàlisis que es recullen en la recerca Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica. També és membre del grup de investgiación Fils feministes, que impulsa el projecte «Fem memòria, fem história» sobre la història del moviment feminista català des dels anys 70. Entre altres col·laboracions i publicacions, és coautora de la recerca Sabers i pràctiques feministes: una aproximació al moviment feminista català (Acsur Les Segovias Catalunya, 2015) i Femení Plural: les dones a l’economia cooperativa (Diputació de Barcelona, 2014) i va coordinar el llibre R-evolucionando: feminismos en el 15M (Icària Editorial, 2012).

Brigitte Vasallo

És escriptora i investigadora, centrada en els processos d’alterització, les polítiques afectives i el capitalisme cognitiu. Ha escrit la novel·la PornoBurka, prologada per Juan Goytisolo, i l’assaig Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (La Oveja Roja, 2018), una investigació sobre la centralitat de la monogàmia en les nostres construccions amoroses i sobre com s’ha imposat aquest sistema. També ha participat en nombrosos llibres col·lectius, com Un esforç més (Bellaterra, 2013), coordinat per Espai en Blanc, (H)amor (Continta me tienes, 2016) i Relatos marranos (Pol·len Edicions, 2014) entre d’altres. Com a produtora cultural, ha dirigit el 1er Festival de Cultura Txarnega de Barcelona i forma part de la companyia Biguette Ballasco d’arts escèniques. També col·labora amb mitjans com el diari ARA o Pikara Magazine, on escriu articles d’opinió, i coordina una secció al programa “Vostè primer” de RAC1.

Jessica González

Politòloga, postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament (UPF, Barcelona), especialitzada en Interculturalitat i Comunicació pel canvi Social (Ohio University, USA). Ha participat com a investigadora i consultora en projectes internacionals amb diverses poblacions en temes d’interculturalitat, comunicació, perspectiva de gènere, emprenedoria i Salut Pública. Actualment exerceix com a directora de Projectes d’Interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi). Formadora en interculturalitat amb èmfasi en perspectiva decolonial, empoderament femení i juvenil.

Laila Serra

Laila Serra Badran és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.

Des de ben jove es vincula amb la causa Palestina per la connexió amb les seves arrels maternes. En Palestina treballa com a tècnica de comunicació i d’incidència en algunes organitzacions de base i col·lectius feministes de la defensa dels drets de les persones a viure amb dignitat en la seva terra. Després de fer el màster en “Moviments Socials, Conflictes internacionals i Periodisme de Construcció de Pau” (UAB), reafirma la seva convicció en la comunicació com a eina i actor clau de la transformació social i com a motor de canvi per a evitar que l’abús de poder estructural es reprodueixi en les pràctiques discursives. Durant el seu pas per ACSUR-Les Segovias i després SUDS, co-funda l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris – ORIGEN juntament amb l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Avui dia s’ha especialitzat en “Estudis de Gènere” amb especial focus a l’Orient Mitjà per la School of Oriental and African Studies (SOAS).

Durant la tesina ha pogut investigar les lògiques que articulen discursos d’apoderament creats en contextos euro-centrats i dirigits a “apoderar” dones del sud global continuant lògiques orientalistes i colonials. Analitzant quin impacte això ha tingut en el context de Palestina, i què són les respostes avui dia pels moviments feministes i de base

Irina Pejó Muntané

Graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Art-teràpia per l’escola Inter-Art. Participa activament en la lluita feminista a nivell sanitari i artístic. Actualment investiga el clown com a eina d’autoconeixement i apoderament per a les dones, així com rebusca i inventa noves maneres de relacionar-se amb una mateixa i amb els altres.

Paula Arce

Llicenciada en dret, Màster en Dones, Gènere i Ciutadania. Professora associada del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, formo part del grup de recerca Antígona, drets i societat amb perspectiva de gènere i co-coordino el Màster Gènere i Comunicació de la UAB. La meva temàtica de recerca és la violència de gènere i el treball sexual. Exerceixo com a advocada especialitzada en dret penal, principalment en violència de gènere i en l’atenció i defensa dels drets de les dones que exerceixen prostitució. També formo part de l’equip d’advocades que assessora l’Oficina per a la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona