MÒDUL 2: Contextos Socials i Mitjans de comunicació I (salut, multiculturalitat, religió i diversitat afectiva)

Aquest mòdul reflexiona sobre diferents aspectes normatius que han conformat la base de la nostra societat i establert l’asimetria de gènere: el paper de la salut, la religió o la diversitat sexoafectiva. 

Els mitjans oculten o tergiversen la realitat d’altres feminismes allunyats d’Occident. Treballarem el feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites així com la representació de la diversitat de dones (llatines, afrodescendents, musulmanes…).

CONTINGUTS

  • Feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites
  • Les migrades als mitjans, doblement nouvingudes
  • Com afronten els mitjans la salut de les dones
  • Salut, gènere i sexualitat
  • Sexualitat, noves relacions sexoafectives
  • Polítiques afectives i mitjans de comunicació
  • Parlem de l’orientalisme aplicat a la sexualitat

CALENDARI

S’impartirà del 2 al 23 de novembre de 2023, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Feminisme decolonial: arrels, cossos, territoris i lluites (10h)

Sara Cuentas

L’assignatura desenvolupa una mirada retrospectiva a les referents històriques decolonials d’Amèrica Llatina, aquelles que van obrir camí vindicatiu en aquest corrent. També es fonamentarà l’anàlisi i els sabers des de la crítica decolonial feminista per a comprendre com i per què es construeix aquesta aposta teòrica i pràctica. A més, identifica les principals lluites, resistències i vindicacions de les feministes decolonials. Fa un repàs de l’acció vindicativa de defensores i activistes d’Amèrica Llatina, fixant el focus analític en la dualitat transformadora de la Decolonització feminista: territori cos / territori terra.

Dones, islam i mitjans (6h)

Fatiha El Mouali Samadi

És necessari començar mostrant la diversitat geogràfica, cultural i política que caracteritza les realitats de les dones dels països de majoria musulmana. Es parlarà de la geopolítica i la formació dels corrents actuals que es presenten com a feministes o defensores dels drets de les dones en aquests països. Analitzarem la imatge construïda sobre l’islam i les dones musulmanes a Occident  i com s’ha instrumentalitzat la dona musulmana per alimentar el discurs islamofòbic. 

La segona sessió ens servirà per aprofundir en els diferents perfils de les dones musulmanes presents en el context espanyol abans de centrar -nos en el cas de les dones musulmanes migrades per analitzar la relació de poder en què es troben submergides i com aquesta relació determina la disparitat entre les seves realitats i les narratives construïdes sobre elles i que han acabat, sovint, invisibilitzant, ignorant i silenciant les seves veus . 

Dones llatines: Exòtiques, salvatges, sotmeses i calentes: les dones llatinoamericanes en els mitjans de comunicació, aquí i allà (4h)

Jessica González

Proposem generar una reflexió crítica sobre la representació de les dones llatinoamericanes als mitjans de comunicació, aquí i allà. Per això serà necessària una revisió de la colonialitat i el racisme sobre el qual ens construïm com a dones a Amèrica Llatina. Finalment, discutirem com tots aquests factors operen quan es realitza un procés migratori.

Orientalisme i producció de coneixement. Aplicar la perspectiva de gènere al marc analític/teòric de l’Orientalisme (2h)

Laila Serra

Analitzarem el marc teòric de l’Orientalisme (Edward Said 1978) com sistema de dominació per conceptualitzar què ha implicat la construcció de l’Orient, que representa “altre” per part de les potències occidentals, i com es tradueix aquesta construcció basada en una relació de poder i en la geopolítica. A més revisarem quines conseqüències té això en la vida material de les persones que habiten el que es consideraria aquest Orient. L’anomenat Orient, no és tant una realitat geogràfica sinó un discurs, una construcció des del poder. Analitzarem com el gènere ha estat central a l’hora de construir el discurs orientalista. Què passa quan en el procés de demonització de la alteritat apliquem el gènere?

Sexualitat: Problematitzarem el “from saving women to saving queers “. Orientalisme aplicat a la sexualitat (2h)

Laila Serra

Qui escriu la història? Quin és el relat oficial? Com contestar i problematitzar aquest relat històric creat des del poder? Com organitzar-se des dels marges? En l’actualitat, l’orientalisme (entès com un discurs i un sistema de poder) ha passat de aplicar-se a l’estatus de les dones (des d’una perspectiva de drets), a aplicar-se a l’estatus de la població LGBTIQ +. El marcador i barem de la “societat avançada” ha passat a mesurar així, les llibertats que tenen la població que exerceix dissidència sexual i de gènere. Analitzarem la tendència universalista de concebre que totes les persones LGBTIQ + tothom està oprimides pel mateix factor, alhora que problematitza aquest únic model d’emancipació i alliberament basat en les trajectòries, cossos i lluites LGBTIQ + occidentals. És la categoria de sexualitat una categoria identitària en contextos no occidentals? Hi ha altres categories com (ètnia, grup religiós, pertinença a una comunitat) que prevalen per sobre aquesta categoria?

Muntatge Audiovisual: Tallar el relat per dirigir la mirada (9h)

Marina Freixa

Primera sessió

Ens endinsem al món del vídeo i el cinema a partir d’una proposta visual particular, l’univers del found footage o del re-muntatge o desmuntatge audiovisual.

Aquestes eines poden tenir molt interès des de les perspectives feministes i també des de la comunicació o periodisme, ja que posen a l’abast un llenguatge o manera d’entendre el material audiovisual molt popular, creativa i amb un potencial narratiu molt ampli sense necessitat de grans recursos.

La pregunta, doncs, ja no és: Què puc fer de nou? Si no, què puc fer amb això (que ja existeix)? Com puc subvertir unes narratives que sempre han estat predominantment d’homes, blancs, cisheterosexuals a
partir del muntatge?

S’explica d’on parteix aquest llenguatge i quines aplicacions ha tingut al llarg del temps, i es fa un visionat de diverses peces de vídeo, així com de l’aplicació d’aquest llenguatge en pel·lícules recents com My Mexican Bretzel.

Segona sessió: Tècniques de Muntatge Audiovisual amb Premiere Pro.

Tercera sessió: Visionat dels exercicis PARAULA – IMATGE. 

El sistema mèdic androcèntric. Dona i salut feminista (4h)

Irina Pejó

Recollint breument la patologització estudiada de diferents processos naturals ens centrarem en els que tenen lloc a nivell emocional o psicològic. Veurem la infantilització i desvaloració de les dones mitjançant l’ús d’etiquetes mèdiques psíquiques.

 

DOCENTS

Sara Cuentas

Va néixer al Perú, d’arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Feminista decolonial, antiracista i defensora de drets humans de les dones de pobles originaris. Periodista i investigadora social i autora de la metodologia Anàlisi Decolonial per al Canvi, eina analítica, pedagògica, de recerca, planificació i avaluació de programes socials i polítiques públiques. Considera fonamental revalorar el coneixement situat al mateix nivell que l’acadèmic. És formadora en diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals d’incidència per a donar suport a la demanda de debò, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú. És autora de diverses publicacions feministes i redactora per a diversos mitjans de comunicació escrita. És coordinadora pedagògica de l’Escola Feminista Decolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament a Catalunya.

Fatiha El Mouali Samadi

Llicenciada en Ciències Econòmiques i doctorada de la facultat  d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tècnica d’acollida municipal; membre d’unitat contra el feixisme i racisme i vicepresidenta de l’Associació de Mares contra el Racisme. 

Col·labora amb diferents facultats d’universitats catalanes impartint classes sobre les polítiques migratòries, les polítiques d’acollida, racismes i islamofòbia i l’escola i les mares immigrades. 

Ha participat en seminaris i congressos a Catalunya i Espanya i ha publicat articles en llengua àrab i castellà dels quals citem:     

  •  “Inmigración del Sur global: Relatos silenciados de mujeres migrantes en España”. Geopolítica (s), 2021, vol. 12, no 1, p. 11-21. 
  • “La islamofòbia tiene cara de mujer” a Combatir la islamofobia: una guía antirracista (pp. 43-45). Icaria Editorial. 
  • “Acompañamiento escolar de las madres marroquíes a sus hijos e hijas en Cataluña” a La diáspora marroquí y su influencia en la construcción de la ciudadanía. 2021.  

Jessica González

Politòloga, postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament (UPF, Barcelona), especialitzada en Interculturalitat i Comunicació pel canvi Social (Ohio University, USA). Ha participat com a investigadora i consultora en projectes internacionals amb diverses poblacions en temes d’interculturalitat, comunicació, perspectiva de gènere, emprenedoria i Salut Pública. Actualment exerceix com a directora de Projectes d’Interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi). Formadora en interculturalitat amb èmfasi en perspectiva decolonial, empoderament femení i juvenil.

Irina Pejó

Graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Art-teràpia per l’escola Inter-Art. Participa activament en la lluita feminista a nivell sanitari i artístic. Actualment investiga el clown com a eina d’autoconeixement i apoderament per a les dones, així com rebusca i inventa noves maneres de relacionar-se amb una mateixa i amb els altres.

Marina Freixa Roca

Marina Freixa Roca (Barcelona, 1993) és graduada en Comunicació Audiovisual (UPF), realitzadora i editora especialitzada en cinema documental i incidència sociopolítica de l’obra audiovisual. Des del 2015 i fins el 2018 és sòcia de la cooperativa METROMUSTER i participa dels projectes Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud (2016) o Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol (2016). L’any 2017 dirigeix juntament amb Sofia Esteve la sèrie documental Follo Ergo Sum (Betevé) i posteriorment, sense deixar de banda l’interès per la direcció i el guió, s’especialitza en edició en el Postgrau de Muntatge de la UPF-BSM.
Com a coordinadora de postproducció i muntadora ha treballat en audiovisuals per a l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de les Dones o el Museo Reina Sofia, així com en les pel·lícules Aigua Tèrbola: El Negoci d’Agbar a Mèxic (2020), ¡Abramos las cancelas! (2021) i Essencials (2023).
L’any 2023 co-dirigeix amb Sofia Esteve i Isa Luengo el curtmetratge documental Els Buits, reconegut amb el Premi Joves Creadores de La Bonne.
Les seves creacions audiovisuals, pensament i acció comunicativa han estat sempre vinculades als moviments socials i feministes de Barcelona, amb un especial interès en les genealogies LGTBI+, l’arxivística, el found footage i els nous formats de representació i visibilització.

Laila Serra

Laila Serra Badran és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.

Després de fer el màster en “Moviments Socials, Conflictes internacionals i Periodisme de Construcció de Pau” (UAB), reafirma la seua convicció en la comunicació com a eina i actor clau de la transformació social. Durant el seu pas per ACSUR-Les Segovias co-funda l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris – ORIGEN juntament amb l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Hui dia s’ha especialitzat en “Estudis de Gènere” amb especial focus a l’Orient Mitjà per la School of Oriental and African Studies (SOAS).