MÒDUL 8: Contextos Socials i Mitjans de comunicació II (justícia, sexualitat i masculinitats)

Aquest mòdul analitza els diferents contextos socials i la percepció que la societat té dels problemes i els fenòmens mitjançant la seva representació mediàtica. S’aborden problemàtiques com el tràfic de persones i la prostitució o el sistema penal. La relació que els mitjans estableixen des del patriarcat amb la salut, gènere i sexualitat i la psicopatologización de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+. Caminarem des de la masculinitat hegemònica a les masculinitats alternatives. La comunicació personal a través del cos i de l’art és també una eina extremadament eficaç per treballar la nostra ment des del feminisme.

CONTINGUTS

  • Comunicació, justícia i sexisme.
  • Gènere, informació i conflictes socials: prostitució i tracta.
  • Psicopatologia de la dona i del col·lectiu LGTBIQ+ en la informació.
  • La masculinitat en els mitjans, com afrontar-la?
  • La masculinitat tradicional hegemònica i la masculinitat alternativa.
  • Gènere, sexualitat i diversitat funcional.
  • Comunicació i expressió artística.

CALENDARI

S’impartirà del 2 al 30 de maig de 2023, els dimarts i dijous de 16:00 a 20:15h i dimecres de 16:00 a 19:00h.

ASSIGNATURES

Ciències i dones: el saber ocupa un lloc (4h)

Judith Juanhuix

Analitzem les ciències experimentals com una activitat humana transversal subjecta a les relacions de poder. En el primer bloc tractem dels seus mètodes i èxits, però sobretot de la seva responsabilitat, prejudicis i límits. Fem fluir la ciència per arribar lluny, o la fem viscosa per arribar a l’ample? Tenen la diversitat i el gènere un valor per a la ciència? Detallem els perills de la paradoxa de la frenologia i ens aturem en el paper de les dones com a agent científic: evolució, piràmide de gènere i perspectives. En el segon bloc analitzem com les ciències experimentals han abordat les dones com a subjecte d’estudi. De la idealització i tutela com a fonament de l’alteritat a l’explotació de les oportunitats que ofereixen: de la histèria a la cosmètica. Abordem també la perspectiva contrària: Com ha estat vista la ciència per les dones? És vector d’alliberament o d’opressió? Acabem amb diversos exemples: astronomia, cristal·lografia de proteïnes, biologia cel·lular, etc.

Informació que psicopatologitza LGTBQ (6h)

Sore Vega

  • Evolució de l’acompanyament psicoterapèutic, des dels primers estudis en sexualitat i ambigüitat de gènere fins a l’emergència de la psicologia afirmativa i la consolidació d’un model transpositiu.
  • Entendre la diversitat en la comunitat LGBTQ.
  • Endinsar-nos en els tipus de llenguatges i estructures que sustenten i mantenen la patologització del col·lectiu LGTBQ. Prejudicis i discriminacions.
  • Recomanacions per a inclusió real de les persones LGTBQ en el discurs meanstream.

Psicopatologització de les dones (2h)

Irina Pejó

Recollint breument la patologització estudiada de diferents processos naturals ens centrarem en els que tenen lloc a nivell emocional o psicològic. Veurem la infantilització i desvaloració de les dones mitjançant l’ús d’etiquetes mèdiques psíquiques.

Com comunicar sobre la prostitució (4h)

Paula Arce

Aquesta assignatura pretén dotar d’eines als professionals de la comunicació per a abordar el fenomen social de la prostitució des d’una perspectiva de gènere i de respecte dels drets humans. Abordarem els debats feministes sobre la prostitució, aprofundirem en els conceptes essencials per a comprendre la complexa realitat del treball sexual, el seu marc legal i les formes i condicions en què s’exerceix. Durant el curs treballarem especialment la distinció entre diferents realitats com són l’exercici voluntari de la prostitució, la “tracta” i el tràfic d’éssers humans. Així mateix analitzarem de manera crítica notícies publicades als mitjans de comunicació en les quals s’aborden esdeveniments relacionats amb la prostitució i desenvoluparem propostes de bones pràctiques professionals que evitin l’estigmatització i la criminalització tant de l’activitat com de les persones que la duen a terme.

Com comuniquem el sistema penal? (4h)

Paula Arce

L’objectiu d’aquesta assignatura és el d’analitzar els processos a través dels quals es construeixen les relacions de gènere en l’àmbit del sistema de justícia penal. Els objectius són variats: es tracta, en primer lloc, d’assenyalar com el coneixement criminològic reprodueix i genera estructures de subalternitat cap a les dones, a través de l’estudi de les escoles tradicionals de pensament criminològic i de les noves teories de criminologia i gènere; en segon lloc, comprendre els mecanisme d’exclusió de gènere que utilitza el sistema penal, que augmenten la selectivitat que li és pròpia i generen una nova exclusió (així en el cas de les presons de dones). En tercer lloc, es planteja la criminalització de determinats problemes socials que afecten especialment les dones.

Masculinitats als medis de comunicació (6h)

Arnau Roig

Una vegada enteses les masculinitats hegemòniques i alternatives des de la perspectiva social i psicològica, posarem la nostra atenció en els discursos presents als diferents mitjans de comunicació respecte al tema. Quines masculinitats trobem? Què d’elles són considerades aberrants, minoritàries, normals, possibles…? Analitzarem en aquestes dues sessions diferents aproximacions a la representació de masculinitats per a trobar exemples que ens ajudin a desconstruir masculinitats hegemòniques però també a entendre els límits de representació, la interacció dels mitjans amb la ideologia i la importància de l’anàlisi crítica a l’hora de descodificar aquests discursos.

Gènere, sexualitat i diversitat funcional (4h)

Antonio Centeno

Desconstrucció de la idea de “discapacitat” a partir d’un enfocament de diversitat i de drets humans. Intersecció amb els feminismes, el moviment queer, la sexualitat, les noves masculinitats, el postporno, el món de les cures, la bioètica (avortament eugenèsic i suïcidi assistit selectiu), el treball sexual i altres qüestions polítiques vinculades al cos.

Comunicació i expressió artística (12h)

Irina Pejó i Carla Andrés

Entenent l’Art com tota forma d’expressió i comunicació amb l’exterior i la teràpia com a eina necessària per a tot creixement i apoderament personal i per tant col·lectiu; l’assignatura pretén dotar d’eines d’autoconeixement a nivell individual per a poder així lluitar col·lectivament donat que tota creació consisteix en una comunicació constant entre la individualitat i la col·lectivitat. Experimentar la importància d’una connexió interior per a poder tenir una expressió coherent amb l’exterior. A través d’un taller vivencial amb la pràctica d’exercicis art-terapèutics experimentarem la presa de consciència, alliberament i transformació per a incorporar-la en el nostre dia a dia.

DOCENTS

Judith Juanhuix Gibert

Doctora en física per la UAB i científica del Sincrotró ALBA, on és cap de la secció de Ciències de la Vida. És coautora d’una cinquantena d’articles internacionals en el camp de la biologia molecular, la química supramolecular i la instrumentació científica per raigs X, entre d’altres camps. És membre de diverses entitats de l’activisme trans. Ha participat activament en l’elaboració, amb el Departament de Salut de la Generalitat, del model actual d’atenció a la salut per a les persones trans a Catalunya. Ha col·laborat amb diversos partits en algunes lleis i propostes legislatives rellevants per a les persones trans*. Publica esporàdicament articles en diaris i ha escrit un llibre, Una dona.

Sore Vega Sandín

Doctoranda del Programa Persona i Societat en el Món Contemporani del Departament de Psicologia Social de la Facultat de Psicologia de la UAB; Llicenciatura en Psicologia per la UAB; Màster en Teràpia Cognitiu-Social per la UB; Postgrau en Teràpia Breu Estratègica per la UdG; Màster en Coaching i PNL per l’Institut Gestalt de Barcelona. Especialització en acompanyament terapèutic a persones trans i amb identitats i sexualitats diverses des d’una perspectiva marcadament integradora i trans-positiva. Les principals fonts teòriques són el constructivisme i la Teoria Queer/transfeminista. Impulsorx i unx de lxs psicólogxs del Servei d’acompanyament terapèutic a persones trans de TRÀNSIT, servei públic d’assessorament en la salut per a persones trans del Institut Català de la Salut.

Irina Pejó

Graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Art-teràpia per l’escola Inter-Art. Participa activament en la lluita feminista a nivell sanitari i artístic. Actualment investiga el clown com a eina d’autoconeixement i apoderament per a les dones, així com rebusca i inventa noves maneres de relacionar-se amb una mateixa i amb els altres.

Paula Arce

Llicenciada en dret, Màster en Dones, Gènere i Ciutadania. Professora associada del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, formo part del grup de recerca Antígona, drets i societat amb perspectiva de gènere i co-coordino el Màster Gènere i Comunicació de la UAB. La meva temàtica de recerca és la violència de gènere i el treball sexual. Exerceixo com a advocada especialitzada en dret penal, principalment en violència de gènere i en l’atenció i defensa dels drets de les dones que exerceixen prostitució. També formo part de l’equip d’advocades que assessora l’Oficina per a la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

Arnau Roig

Doctor en Comunicació per la University of Illinois amb Màsters en Estudis de Gènere i en Estudis Culturals. Treballa com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a l’escola de cinema ESCAC on imparteix una optativa de cinema i estudis de gènere. La seva recerca es preocupa per la representació del col·lectiu LGBTI+ als mitjans i ha col·laborat amb el CAC en l’elaboració de les recomanacions sobre el tema.

Antonio Centeno

Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, ​​va exercir com a professor de Matemàtiques d’Educació Secundària des de 1998 fins a 2010.  Va adquirir la seva diversitat funcional (tetraplegia) als 13 anys. Activista del Moviment de Vida Independent des de 2004. És membre del Fòrum de Vida Independent i Divertad (FVID) des de 2004, i com a tal va comparèixer davant la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya en dues ocasions, els anys 2005 i 2006, i davant la Comissió d’estudi de la situació de les persones amb discapacitat en 2010. També va comparèixer a la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats el 2011 per tractar sobre el projecte de Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació. Membre del Consell Assessor de SOLCOM i un dels 9 membres del FVID que van posar en marxa el 2006 l’Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona. Col·labora en els portals Social.cat i Drets Humans Ja! amb articles d’opinió i impulsa projectes com el documental sobre sexualitat i diversitat funcional “Yes, we fuck” o el col·lectiu “Entorn de la cadira” que aborda el disseny lliure i col·laboratiu de productes de suport. https://asistenciasexual.org/antonio-centeno/