8 de març: on són les dones refugiades en la comunicació de la UE?

Maria Serrano i Isabel Muntané presenten un estudi a la reunió de GAMAG-Europa celebrada a Barcelona

Barcelona 15 d’abril de 2016 – L’estudi “8 de març: ¿on són les dones refugiades en la comunicació de la UE?” de Maria Serrano i Isabel Muntané, professora i codirectora del GIC respectivament, que va ser presentat a la reunió de GAMAGEuropa del mes d’abril, denuncia la manca de visibilització de les dones refugiades en les comunicacions oficials de diferents institucions europees.

L’estudi, que analitza les notes de premsa, les declaracions institucionals i els perfils de Facebook i Twitter del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE del dia 8 de març de 2016, reflecteix la falta de sensibilitat d’aquestes institucions per les dones refugiades, especialment de la Comissió Europea i el Consell que pràcticament no apareixen en les seves comunicacions.

La manca d’atenció del Consell de la UE i de la Comissió Europea a les dones refugiades en aquesta jornada no pot ser entesa com un oblit. El context ho fa impossible. Per tant, és atribuïble a una manca de sensibilitat i de responsabilitat d’aquestes institucions. Es pot observar com, fins i tot, aquestes institucions arriben a parlar de la crisi dels refugiats i del Dia Internacional de les Dones sense establir cap connexió entre tots dos fenòmens. Si bé les comunicacions del Parlament Europeu són certament més sensibles a les dones refugiades dedicant-los un portal que intenta visibilitzar la situació que viuen i els principals aspectes que contribueixen a fer-les més vulnerables, la informació és realment millorable. En cap dels documents estudiats, apareix la veu d’aquestes dones i encara que s’intenta visibilitzar el fet de convertir-les en protagonistes passives de la jornada no fa més que victimizar-les i infantilizar-les en lloc de apoderar-les.

Una altra de les conclusions de l’anàlisi feminista del discurs determina com es continuen transmetent tots els estereotips sexistes. Així, les dones refugiades són sovint representades en el seu paper de mares i cuidadores. Hi ha poca informació sobre el dia a dia de les dones refugiades i de la força i valentia que demostren en el seu camí cap a Europa. Es diu que pateixen l’impacte de les violències masclistes i que tenen problemes específics de salut, però en la majoria de les ocasions no s’entra en detall.

En la informació i la comunicació de les principals institucions de la UE, especialment en les del Consell de la UE i de la Comissió Europea, s’observa molt poca autocrítica (en el millor dels casos) pel que fa a la gestió de la crisi de els refugiats i refugiades. En el context en què és aprovada el 8 de març, la resolució del Parlament Europeu sobre la situació de les dones refugiades i sol·licitants d’asil sembla més una declaració de bones intencions que un compromís ferm de millora de la situació dels col·lectius més vulnerables que requereixen protecció internacional.

En el marc de la trobada a Barcelona de GAMAGEuropa (Global Alliance for Media and Gender), s’ha posat de manifest la manca de visibilització de les dones refugiades en les informacions d’aquesta crisi humanitària així com la necessitat de canviar els discursos que promouen la desigualtat i perpetuen la violència masclista. Les reunions del GAMAGEuropa s’han celebrat per primera vegada a Barcelona i com trobades prèvies a la VI Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) que va reunir, entre els dies 14 i 17 d’abril de 2016 a Barcelona, a prop de 100 periodistes de més de 30 països.

Si voleu disposar de l’estudi complet podeu escriure a master.gic@uab.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada