Elvira Altés

He treballat a la ràdio durant 10 anys, conduint programes amb formats diversos, com magazins, entrevistes, monogràfics, debats, etc., i després he participat en tertúlies a diverses emissores. Actualment estic treballant en una recerca sobre la història de la ràdio a Catalunya en veu de les dones, i també he escrit articles sobre la qüestió, com “Les periodistes del micròfon”, publicat a la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes, i  he tingut cura del número de la revista Arenal de Historia de las Mujeres, sobre les dones i la ràdio. La meva formació: Llicenciatura de Geografia i Història, opció Antropologia Cultural per la UB i Màster de Recerca en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la UAB.

Paula Arce

Llicenciada en dret, Màster en Dones, Gènere i Ciutadania. Professora associada del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, formo part del grup de recerca Antígona, drets i societat amb perspectiva de gènere i co-coordino el Màster Gènere i Comunicació de la UAB. La meva temàtica de recerca és la violència de gènere i el treball sexual. Exerceixo com a advocada especialitzada en dret penal, principalment en violència de gènere i en l’atenció i defensa dels drets de les dones que exerceixen prostitució. També formo part de l’equip d’advocades que assessora l’Oficina per a la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

Encarna Bodelón

Professora de Filosofia del Dret, de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, especialitzada en temes de drets de les dones. Profesora de Criminologia de la UAB, especializada en criminogia feminista i violència contra les dones Doctora en Dret. UAB. Postgraus en criminologia i en Estudis de Gènere. Directora del grup de recerca de la UAB, Antigona, Grup de Recerca de Drets i societat en perspectiva de gènere www.antigona.uab.cat. Codirectora i fundadora dels postgraus: Gènere i Igualtat (UAB) i del Nou postgrau en Violències Masclistes (UAB). Membra del Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere de Catalunya. Ha realitzat estades de recerca a Oxford, Nueva York, DF Mèxic, San Juan de Puerto Rico, Amsterdam. Entre els seus llibres destaquen: Igualdad y diferencia en los análisis feministas del derecho (1999); Rastreando lo invisible. Mujeres inmigrantes presas (2005); Mujer y Castigo (2006); Género, derecho e igualdad (2010); Género y Dominación (2010). Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales (2012); Los planes de igualdad en tiempos de crisis (2013).

Antonio Centeno

Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, ​​va exercir com a professor de Matemàtiques d’Educació Secundària des de 1998 fins a 2010.  Va adquirir la seva diversitat funcional (tetraplegia) als 13 anys. Activista del Moviment de Vida Independent des de 2004. És membre del Fòrum de Vida Independent i Divertad (FVID) des de 2004, i com a tal va comparèixer davant la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya en dues ocasions, els anys 2005 i 2006, i davant la Comissió d’estudi de la situació de les persones amb discapacitat en 2010. També va comparèixer a la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats el 2011 per tractar sobre el projecte de Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació. Membre del Consell Assessor de SOLCOM i un dels 9 membres del FVID que van posar en marxa el 2006 l’Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona. Col·labora en els portals Social.cat i Drets Humans Ja! amb articles d’opinió i impulsa projectes com el documental sobre sexualitat i diversitat funcional “Yes, we fuck” o el col·lectiu “Entorn de la cadira” que aborda el disseny lliure i col·laboratiu de productes de suport. https://asistenciasexual.org/antonio-centeno/

Flor Coll

Periodista i llicenciada en Comunicació Social de la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va treballar més de 15 anys com a periodista i guionista de TV i ràdio Universitat Nacional de Rosario i va col·laborar en diferents mitjans gràfics i en espais polítics i culturals. També és docent en espais amb persones amb discapacitat, en organitzacions civils de defensa dels drets humans i en #NiUnaMenos. En 2017 va produir i va editar un periòdic feminista transoceànic, “Femiñetas” (feminisme en vinyetes) que porta 6 números impresos amb 130 ilustradorxs, periodistes de diferents ciutats del món. Col·labora en mitjans freelance, va realitzar campanyes de comunicació i transmèdia (SEXus Barcelona) i està a càrrec de l’edició i direcció de “Femiñetas”.

Sara Cuentas

Va néixer al Perú, d’arrels ancestrals quítxues i guayocundas. Feminista decolonial, antiracista i defensora de drets humans de les dones de pobles originaris. Periodista i investigadora social i autora de la metodologia Anàlisi Decolonial per al Canvi, eina analítica, pedagògica, de recerca, planificació i avaluació de programes socials i polítiques públiques. Considera fonamental revalorar el coneixement situat al mateix nivell que l’acadèmic. És formadora en diverses entitats públiques i privades sobre polítiques feministes i anàlisi feminista decolonial. Actualment, impulsa accions internacionals d’incidència per a donar suport a la demanda de debò, justícia i reparació de les dones afectades per les esterilitzacions forçades al Perú. És autora de diverses publicacions feministes i redactora per a diversos mitjans de comunicació escrita. És coordinadora pedagògica de l’Escola Feminista Decolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament a Catalunya.

Fatiha El Mouali Samadi

Llicenciada en Ciències Econòmiques i doctorada de la facultat  d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tècnica d’acollida municipal; membre d’unitat contra el feixisme i racisme i vicepresidenta de l’Associació de Mares contra el Racisme. 

Col·labora amb diferents facultats d’universitats catalanes impartint classes sobre les polítiques migratòries, les polítiques d’acollida, racismes i islamofòbia i l’escola i les mares immigrades. 

Ha participat en seminaris i congressos a Catalunya i Espanya i ha publicat articles en llengua àrab i castellà dels quals citem:     

• “Inmigración del Sur global: Relatos silenciados de mujeres migrantes en España”. Geopolítica (s), 2021, vol. 12, no 1, p. 11-21. 
• “La islamofòbia tiene cara de mujer” a Combatir la islamofobia: una guía antirracista (pp. 43-45). Icaria Editorial. 
• “Acompañamiento escolar de las madres marroquíes a sus hijos e hijas en Cataluña” a La diáspora marroquí y su influencia en la construcción de la ciudadanía. 2021. 

Sofia Esteve

Sofia Esteve és guionista i directora de cinema. Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, ha coescrit i codirigit el curtmetratge de ficció Perpetua felicidad (2022), produït per Aquí y Allí Films i candidat als 38 Premis Goya.

Recentment, ha codirigit el curt documental Els buits (2024); produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, en distribució amb Marvin & Wayne, i que va obtenir el Premi Joves Creadores 2022 de la Bonne per a la seva producció.

Actualment, desenvolupa el seu proper curt de ficció Los andares, produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, i seleccionat al programa Acció Curts de Dones Visuals, al Semilleru Lab del Festival Internacional de Cine de Xixón, on va obtenir el premi al desenvolupament, i al Queercinelab de la Fundación Triángulo, on va ser guardonat amb el premi al millor projecte de curtmetratge.

També ha codirigit el nou format televisiu Follo ergo sum (2016-2018) per a betevé i ha treballat com a ajudant de direcció a diferents curts de ficció, com a ajudant de càsting a Los tortuga, pròxima pel·lícula de Belén Funes, i com a realitzadora i muntadora d’audiovisuals per l’Ajuntament de Barcelona.

Sofia és cocreadora de @la_calumnia, projecte d’investigació entorn de les genealogies LGTBIQ+ al cinema, amb què imparteix classes i tallers a diferents institucions, entre elles la Filmoteca Española i el Màster de Gènere i Comunicació de la UAB.

Isabel Franc

Humorista, narradora, articulista, assagista i dramaturga recent. El seu estil caracteritzat pel sentit de l’humor, combina la sàtira, la ironia i la parodia en un univers on les dones en són protagonistes. Autora, entre d’altres de Entre todas las mujeres (Tusquets 92), No me llames carino (Premi Shangay 2004) la Trilogia de Lola Van Guardia (Egales) o Elogio del Happy End (Premi Terenci Moix de lit. LGTBI 2012). Novel·la gràfica: Alicia en un mundo real (Premi Jenifer Quilez 2011) i Sansabma (Norma 2014). Coordina i edita: Las HumoristAs. Ensayo poco serio sobre mujeres y humor (Icartia 2017). És professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·laboradora habitual de “La Independent”, agència de noticies amb visió de gènere.

João França

Periodista, graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. Treballa explicant històries de gent que s’organitza per construir un món més vivible. Fins el 2017 va coordinar la redacció de la Fundació Periodisme Plural, que edita diferents mitjans enfocats a la defensa dels drets socials. Ha escrit Habitar la trinxera, sobre els moviments pel dret a l’habitatge a Barcelona, Retrats de la Barcelona comunitària, sobre l’organització col·lectiva a la ciutat, i La PAH: Manual de uso, un volum que recull els aprenentatges de la lluita de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca. També ha dirigit el documental El Fil Rosa, sobre la història dels moviments LGTB a Barcelona, i ha acompanyat el comitè de joves que assessorava la creació de la sèrie Oh My Goig de Betevé. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i imparteix una assignatura sobre desinformació al programa BaPIS de la UPF.

Marina Freixa Roca

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, nascuda i residint a Barcelona. Per la meva formació i interès personal, els meus àmbits són la realització audiovisual, específicament el cinema de no-ficció, la teoria dels mitjans i cinematogràfica i la comunicació amb perspectiva feminista. Des de l’any 2015 i fins a mitjans 2018, sóc sòcia de la cooperativa audiovisual METROMUSTER, especialitzada en cinema de no-ficció de caire social i polític. Amb l’equip de Metromuster col·laboro en nombroses campanyes de difusió política, així com en la ideació i producció de llargmetratges documentals com “Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud“, “12 d’Octubre” o “Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol“. Paral·lelament a la meva tasca a Metromuster, des de 2016 co-dirigeixo el programa televisiu documental Follo Ergo Sum, que explora les sexualitats dissidents a partir de la filosofia i el pensament. S’emet a Betevé i actualment compta amb tres episodis.

Joana García Grezner

Joana G. Grenzner és activista feminista, periodista, formadora i investigadora especialitzada en gènere i comunicació. Ha treballat durant més de dotze anys com a responsable d’organitzacions de promoció dels drets de les dones, l’equitat de gènere i l’economia social. Fundadora de la Independent-Agència de Notícies amb Visió de Gènere i de l’Agència 8M, que per segon any consecutiu donarà cobertura a la vaga feminista general, social, de consum i de cures, fa més de 20 anys que col·labora amb diversos mitjans i s’ha especialitzat en informació i anàlisi amb perspectiva de gènere, classe, ètnia i ecofeminista. Forma part de l’equip d’ORIGEN (Observatori per a la Igualtat de Gènere en els Noticiaris), un projecte de recerca i formació sobre abordatge informatiu situat de les violències masclistes, que va analitzar setmanalment la cobertura dels informatius sobre aquest tema durant un any i mig i va generar 40 anotacions d’anàlisis que es recullen en la recerca Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica. També és membre del grup de investgiación Fils feministes, que impulsa el projecte «Fem memòria, fem história» sobre la història del moviment feminista català des dels anys 70. Entre altres col·laboracions i publicacions, és coautora de la recerca Sabers i pràctiques feministes: una aproximació al moviment feminista català (Acsur Les Segovias Catalunya, 2015) i Femení Plural: les dones a l’economia cooperativa (Diputació de Barcelona, 2014) i va coordinar el llibre R-evolucionando: feminismos en el 15M (Icària Editorial, 2012).

Susana García Medrano

Sóc psicoterapeuta, educadora feminista, facilitadora grupal i sociòloga. Compto amb una àmplia experiència en el disseny, coordinació, impartició i avaluació de programes educatius en sectors diversos com a universitats, organitzacions civils i institucions de govern. He coordinat equips de treball multidisciplinaris per al desenvolupament de projectes locals i nacionals. M’he especialitzat en el tractament de la violència sexual i la promoció de l’autocura. En els últims deu anys he col·laborat com a consultora per a organitzacions civils a Mèxic. Sóc docent convidada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de febrer de 2017 he treballat en la promoció de la salut integral de migrants a Glasgow, Escòcia, on actualment radico.

Jessica González

Politòloga, postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament (UPF, Barcelona), especialitzada en Interculturalitat i Comunicació pel canvi Social (Ohio University, USA). Ha participat com a investigadora i consultora en projectes internacionals amb diverses poblacions en temes d’interculturalitat, comunicació, perspectiva de gènere, emprenedoria i Salut Pública. Actualment exerceix com a directora de Projectes d’Interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi). Formadora en interculturalitat amb èmfasi en perspectiva decolonial, empoderament femení i juvenil.

Rosa Grangel

Activista dels drets humans a diferents camps, tant a internet com als carrers. Va començar amb la utilització del programari lliure per ètica al 2000, ja que creu què el coneixement deu ser a l’abast de tota la humanitat, passant a ser una usuària avançada, per acabar estudiant, ensenyant i treballant amb programació, sistemes operatius, privacitat i seguretat, entre d’altres. Curiosa per naturalesa, ha participat en projectes tan diversos com horts urbans, centres socials okupats i autogestionats o grups de autoformació i activisme del programari lliure. Avui en dia precària, com la majoria que no ha volgut vendre el seu talent a una multinacional en el camp de la informàtica. Amant de l’anonimat i de la privadesa. Feminista en la vida quotidiana i col·laborant amb Donestech amb qui aprenc constantment.

Judith Juanhuix Gibert

Doctora en física por la UAB y científica del Sincrotrón ALBA, donde es jefa de la sección de Ciencias de la Vida. Es coautora de una cincuentena de artículos internacionales en el campo de la biología molecular, la química supramolecular y la instrumentación científica para rayos X, entre otros campos.

Es miembro de diversas entidades del activismo trans. Ha participado activamente en la elaboración, con el Departament de Salut de la Generalitat, el modelo actual de atención a la salud para las personas trans en Catalunya. Ha colaborado con varios partidos en algunas leyes y propuestas legislativas relevantes para las personas trans*. Publica esporádicamente artículos en periódicos y ha escrito un libro, Una dona.

Christel Keller

Llicenciada en Antropologia i en Ciències Polítiques i màster en Estudis de Gènere, Dones i Ciutadania. Doctora en Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques. Experta en cures des d’una perspectiva feminista i comunitària. 

Membre del grup de recerca Societat, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; i de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures en la mateixa universitat. Des de l’any 2008 ha estat investigadora social i consultora de polítiques d’igualtat, de cures i d’estudis de gènere. Ha participat en diferents projectes de recerca dels següents àmbits: treball remunerat i no remunerat, impacte de la crisi sobre les condicions de vida de les dones, transversalizació de la perspectiva de gènere a la política pública, projectes comunitaris i polítiques públiques de cures.

Isa Luengo

Isa és guionista i directora de cinema. Es va graduar en Belles Arts (UCM) i més tard va cursar el Màster en Documental. Creatiu de la UAB i el Màster en Guio de l’ESCAC. Isa ha coescrit i ha coescrit i codirigit el curtmetratge de ficció Perpetua Felicidad (2022), produït per Aquí y Allí Films i candidat als 38 Premis Goya. També és codirectora de La ciutat interior (2017), estrenat a IDFA i presentat al Festival de Málaga, el Festival de Guadalajara o el Beijin International Short Film Festival, entre d’altres. El 2022, va rebre la beca Netflix-ESCAC del Fons per a la creativitat inclusiva.

Recentment, ha codirigit el curt documental Els buits (2024); produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, en distribució amb Marvin & Wayne, i que va obtenir el Premi Joves Creadores 2022 de la Bonne per a la seva producció.

Actualment, desenvolupa el seu proper curt de ficció Los andares, produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, i seleccionat al programa Acció Curts de Dones Visuals, al Semilleru Lab del Festival Internacional de Cine de Xixón, on va obtenir el premi al desenvolupament, i al Queercinelab de la Fundación Triángulo, on va ser guardonat amb el premi al millor projecte de curtmetratge.

També ha treballat com a ajudant de càsting i coordinadora de figuració a Los tortuga, pròxima pel·lícula de Belén Funes, i com a realitzadora i muntadora d’audiovisuals per l’Ajuntament de Barcelona.

Isa és cocreadora de @la_calumnia, projecte d’investigació entorn de les genealogies LGTBIQ+ al cinema, amb què imparteix classes i tallers a diferents institucions, entre elles la Filmoteca Española i el Màster de Gènere i Comunicació de la UAB.

Enrico Mora

Professor Agregat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Doctor en Sociologia i Màster en Psicoanàlisi Bases Teòriques i Clíniques.

Camp de recerca: Anàlisi de les desigualtats socials i del poder segons les relacions de sexe, gènere, sexualitat i classe social en l’àmbit de la salut i del treball (mercantil i domèstic), i el seu impacte en la formació de les corporalitats, les subjectivitats, i les emocions des d’una aproximació sociològica, feminista i psicoanalítica.

Coordinador de Lis – Estudis socials i de gènere sobre la corporalitat, la subjectivitat i el sofriment evitable. Lis és reconegut per la UAB com a Grup de Recerca Singular, i forma part del CORE en Salut Mental de l’Esfera UAB (CEI), Comunitat de Recerca Estratègica de la UAB. Ha estat Secretari de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sara Moreno

Sara Moreno Colom és Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment, és professora del Departament de Sociologia de la UAB, Vicerectora d’Alumnat i Ocupabilidad de la UAB i investigadora del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball i del Institut d’Estudis del Treball. Ha estat Vicedegana de Professionalització (2009-2015) i Vicedegana de Relacions Institucionals (2015-2016) de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB. La seva trajectòria acadèmica comença en el 2002 com a becària en règim de formació de personal investigador (FPI) en el QUIT. Al setembre del 2007 defensa la tesi doctoral «Temps, treball i benestar: una aproximació des de la vida quotidiana», mereixedora del Premi Extraordinari del Departament de Sociologia. Durant aquests anys ha realitzat una estada predoctoral en el centre de recerca Canvi de la Universitat de Florència i una estada postdoctoral en el Centri for International Business Studies en la Universitat de South Bank de Londres. Compta amb diverses publicacions, és revisora de revistes especialitzades en les seves àrees de coneixement, ha estat avaluadora de projectes competitius, ha format part de tribunals de premis en l’àmbit de la recerca i és membre del Comitè de Recerca de Sociologia del Treball de la Federació Espanyola de Sociologia.

Isabel Muntané

Periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i estudis en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Treballa des de l’acadèmia i des de la pràctica professional per ajudar a construir uns mitjans de comunicació no sexistes. Professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la Facultat de Filosofia. També codirigeix el Postgrau i del Màster Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i és investigadora de l’Observatori ORIGEN i de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista i una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones.

Elina Norandi

Elina Norandi és historiadora, crítica d’art i comissària d’exposicions. Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis de les Dones pel Centre Duoda de la mateixa Universitat. Professora titular d’Història de l’Art en l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja (Generalitat de Catalunya) de Barcelona. Tot el seu treball d’investigació es basa a aplicar les diferents teories feministes a la crítica d’art. Ha publicat un gran nombre d’articles, assajos i capítols de llibres relacionats amb la seva principal línia de recerca: la iconografia produïda per dones en l’art modern i contemporani, així com amb l’elaboració de discursos artístics actuals relatius a les qüestions de gènere, sexualitats diverses i teoria queer. És autora dels llibres: Olga Sacharoff (Al-Mudayna i coordinadora d’ Ellas y Nosotras. Estudios Lesbianos sobre Literatura escrita en Castellano (Egales, Madrid-Barcelona, 2009). Actualment ha acabat el catàleg raonat de la pintora Olga Sacharoff, de la que està escrivint una biografia. És membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA).

Mariana Norandi

Periodista especialista en cultura i gènere. És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Dinàmiques de canvi a les societats modernes avançades per la Universitat Pública de Navarra i doctora en Sociologia per la Universitat del País Basc. Ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional a Amèrica Llatina, principalment a Mèxic. En aquest país ha treballat al diari La Jornada (1998-2011) – a les seccions d’espectacles i informació general- i com a cronista d’espectacles a Cuadernos del Auditorio Nacional (1998-2007). Ha estat professora de periodisme a universitats mexicanes; ha impartit conferències i cursos sobre periodisme cultural i ha estat professora convidada a universitats com la Universitat del Valle (Colòmbia), Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic o la Universität Hohenheim, Alemanya. Actualment col·labora amb diversos mitjans, entre ells, Ràdio Educació de Mèxic, i realitza una estada de recerca postdoctoral al Grup d’Estudis Socioculturals Contemporanis (GRESCO) de la Universitat Complutense de Madrid.

Rosa Maria Palencia Villa

Periodista i doctora en Comunicació Audiovisual. Professora agregada al Departament de Comunicació Audiovisual de l’UAB. Membre del Grup de Recerca Imatge, So i Síntesi de l’UAB (1995-2020). Sòcia fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; membre del Consell de Redacció (1996-2000) i del Consell Assessor de la Revista Carrer de la FAVB (2000-2010); Professora convidada en la Especialidad de Género y Educación de la Universidad Pedagógica Nacional (México) y en el Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara (México); professora al Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB (1997-2017) i al Màster de Direcció Empresarial i Institucional de la UAB (2015-2018). Responsable de polítiques d’igualtat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l’UAB (des de 2017). Membre del Consell Assesor de l’Observatori per a l’Igualtat de l’UAB (des de 2017 fins 2021) Docència: Guió Audiovisual de Ficció. Narrativa Audiovisual. Hª del Cinema. Línies d’investigació:  El doblatge audiovisual; gènere i mitjans audiovisuals; anàlisi cinematogràfic des de la teoria fílmica feminista.
Algunes publicacions es troben aquí: https://orcid.org/0000-0001-9523-
7411

Sònia Pau

Sònia Pau Tallada (Llers (Alt Empordà) 1971). Sóc periodista especialitzada en temes vinculats al tercer sector social, la immigració i els assumptes socials. Actualment, col·laboro amb Merlet Cooperatiu Feminista, especialitzada en recerques i formacions relacionades amb la comunicació i amb la perspectiva de gènere. També treball amb diferents entitats socials en qüestions de comunicació i sóc docent del màster Gènere i Comunicació (GiC) de la UAB. Vaig treballar dinou anys al diari Avui i sis més, quan va passar a ser El Punt Avui, gairebé tots dedicats en la informació de temes socials, però també vaig formar part de les seccions de Cultura i Política. El meu vincle amb les entitats socials va passar ja fa temps del treball al plaer i, entre altres, soc voluntària de la Fundació Arrels i membre del patronat de la Fundació 4vents.

Irina Pejó Muntané

Graduada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Art-teràpia per l’escola Inter-Art. Participa activament en la lluita feminista a nivell sanitari i artístic. Actualment investiga el clown com a eina d’autoconeixement i apoderament per a les dones, així com rebusca i inventa noves maneres de relacionar-se amb una mateixa i amb els altres.

Vidda Priego

Soc còmica, guionista, actriu i pedagoga. També llicenciada en Art Dramàtic a l’ Institut del Teatre de Barcelona, i formada en Estudis de Teatre Berty Tobias, Programa de tecnica Meisner de Javier Galitó-Cava i les facultats DAMU i HAMU de Praga. 

Com a guionista he estat guardonada amb el I Premi de còmic i novel·la gràfica 2019 per l’obra “Tierra trágame” Ed. Pengüin Random House. Com a actriu he treballat amb Pauline L. Boulba i Aminata Labor a  “Tránsitos” de David Teixidó i amb  Jérôme Bel i Albert Boronat a “El Plata Cabaret”. També he treballat a les sèries “Paraiso”, “Los Hombres de Paco”, “Oh My Goig” i a les pel·lícules “Schreber is a woman!” o “La Cifra Negra”.

He creat i interpretat els meus propis espectacles de monòlegs com “Per la teva polpa pulpita”, “Monòlegs poligoners” i “Genere i figura”. També sóc improvidadora i pedagoga en escoles de teatre.

Combino l’art amb l’activisme social, de gènere i LGTBIQ+, imparteixo tallers de monòlegs i faig ràdio sense estigma amb l’entitat per la reducció de danys Metzineres, al barri barceloní del Raval.

Almudena Rodríguez

Feminista interseccional  dedicada a la garantia real dels drets sexuals i reproductius de les dones en totes les seves diversitats, i la població LGTBIQ+,  tant a escala local, com global.

És Coordinadora d’incidència política internacional a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, i Coordinadora del Women’s Major Group per Europa i Àsia Central.

Llicenciada en Història, Màster en Drets Fonamentals, Cursos de Doctorat en Dret Internacional dels Drets Humans i Postgrau en Violències masclistes.

Des de fa més de 15  anys, focalitza la seva trajectòria professional en la transformació de les agendes i polítiques globals sorgides  a l’espai multilateral  e internacional per tal que aquestes integrin i garanteixin els drets humans de les dones i de la població LGTBIQ+

Amplis coneixements sobre les vulneracions dels drets sexuals i reproductius, com una de les formes de les violències masclistes i heteropatriarcals, tant en l’àmbit local com en l’internacional, amb una anàlisi en profunditat de la violència institucional, així com dels grups antigènere, antidrets i fonamentalistes, que ataquen els drets sexuals i reproductius. És membre de les principals plataformes feministes internacionals que advoquen col·lectivament per un canvi de sistema com ara el Women’s Rights Caucus, el Women’s Major Group, el Fòrum Parlamentari Europeu per als Drets Sexuals i Reproductius,  la Resposta de les Feministes a la Covid,  i la coalició d’acció Justícia Climàtica i drets sexuals i reproductius.

Arnau Roig

Doctor en Comunicació per la Universitat de Illinois amb Màsters en Estudis de Gènere i en Estudis Culturals. Treballa com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a l’escola de cinema ESCAC on imparteix una optativa de cinema i estudis de gènere. La seva investigació es preocupa per la representació de l’col·lectiu LGBTI + als mitjans i ha col·laborat amb el CAC a l’elaboració de les recomanacions sobre el tema.

Anna Sala

Graduada en disseny gràfic per l’Escola Massana de Barcelona i graduada en Multimèdia per l’Escola d’Art ESRA de París. Va estudiar el Postgrau en direcció d’art a l’Escola Elisava a Barcelona. Ha treballat en diversos estudis i agències de publicitat a ciutats com Barcelona, París, Wrexam, Istanbul i Nova York. Ha estat guardonada amb diverses beques de disseny i ha rebut el premi per la producció de projectes de Caja Madrid Generació 2007 amb el projecte Istanbul Map que va ser exposat a la Fira Arco 2008. Des de l’any 2005, és sòcia de l’Apòstrof dedicada a les àrees de disseny, comunicació i direcció d’art. També és membre del col·lectiu Donestech de dones i noves tecnologies i l’associació Alia de dones per la recerca i l’acció.

Albert Sales

Politòleg i sociòleg. Doctor en Criminologia per la Universitat Pompeu Fabra. Professor associat a la UPF. Activista i investigador en l’àmbit de la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Va treballar en la Campanya “Roba Neta” i en el Col·lectiu Rendeixes denunciant les violacions dels Drets Humans i dels Drets Laborals comeses per empreses transnacionals. Ha participat i coordinat diversos projectes de recerca aplicada sobre dinàmiques d’exclusió social i sensesostre a la ciutat de Barcelona. Actualment assessora a la Tinença d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Rubèn Sànchez

Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Agent d’igualtat (Diplomatura de Postgrau Gènere i Polítiques d’Igualtat UAB i Diputació de Barcelona). Psicòleg de l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte de Barcelona del Departament de Justícia de la Generalitat des de fa 17 anys acompanyant dones en situació de violència masclista. Formador de professionals en atenció a víctimes de la violència, tant a personal de Serveis Socials del circuit contra la violència a les dones de l’Ajuntament de Barcelona com també a l’Institut Seguretat Pública de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Col·laborador i docent als següents màsters:

• Psicologia Forense IL3 Universitat de Barcelona (des de 2013 fins a l’actualitat).
• Gènere i Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona (2015 fins a l’actualitat).
• Diplomatura de Postgrau en Violències Masclistes Universitat Autònoma de Barcelona (2014 fins a l’actualitat).
• Intervenció Psicosocial de la Universitat de Barcelona (2018).

Autor del blog sobre conscienciació de les violències masclistes: http://elditalanafra.blogspot.com Autor del llibre «La Mirada de Michonne» Guia autodefensa feminista 3a edició. I autor del llibre “1 any posant el dit en la nafra”. Membre del Col·lectiu Aliats del Feminisme. Col·laborador de l’entitat Grup Caliu-Ateneu Divers. Membre de la Junta de l’Associació Centre EXIL.

Laila Serra

Laila Serra Badran és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.

Després de fer el màster en “Moviments Socials, Conflictes internacionals i Periodisme de Construcció de Pau” (UAB), reafirma la seua convicció en la comunicació com a eina i actor clau de la transformació social. Durant el seu pas per ACSUR-Les Segovias co-funda l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris – ORIGEN juntament amb l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB. Hui dia s’ha especialitzat en “Estudis de Gènere” amb especial focus a l’Orient Mitjà per la School of Oriental and African Studies (SOAS).

Maria Serrano

Llicenciada en Periodisme per la UAB l’any 2009. Postgrau en “La comunicació dels conflictes i la pau” (UAB) i Màster en Unió Europea (UNED). La meva experiència professional té el focus en els àmbits del periodisme i la comunicació corporativa i institucional. També he exercit la docència, com a col·laboradora del Màster en Gènere i Comunicació i com a professora associada a la UAB. Actualment formo part de l’equip d’Almena Cooperativa Feminista, i des d’aquí treballo per promoure i facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en tot tipus de comunicacions.

Meri Torras

És professora titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en la UAB i docent en el Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere des dels seus inicis (2008). Actualment coordina el minor en Literatura Comparada i el Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. És igualment la directora del MOOC “Representacions culturals de les sexualitats”, actiu actualment en la plataforma Coursera, i del congrés internacional periòdic Els textos del cos, així com dels seminaris anuals Corpografías, a més d’altres esdeveniments i jornades. Directora, fundadora i investigadora principal (IP) del grup de recerca reconegut per la AGAUR Cos i textualitat (UAB, 2005SGR-1013, 2009SGR-651, 2014 SGR-1316), així com investigadora membre de la Xarxa temàtica d’estudis transdisciplinarios del cos i les corporalitats, un grup que suma institucions com CONACYT, la Benemèrita Universitat Autònoma de Pobla (Mèxic), Universitat Benemèrita de Querétaro (Mèxic), Universitat Autònoma Metropolitana-X (Mèxic) i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves principals línies de recerca destaquen els estudis sobre cos, feminismes, estudis culturals, o les teories cuir, així com els estudis autogràfics, les teories de la (acte)representació i el gènere epistolar, tot des d’una perspectiva comparatista que dialoga amb altres àmbits i disciplines a l’hora de desenvolupar l’anàlisi dels textos literaris, el seu focus de treball principal.

Sara Torres

Treballa com a professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Queen Mary de Londres. Estudia metodologies crítiques feministes i queer, així com teories sobre desig, text i corporalitat recolzada per una beca de recerca de QMUL. El seu projecte doctoral porta per títol: «The Lesbian Text: Fetish, Fantasy and Queer Becomings». Amb el llibre La otra genealogía (Madrid: Torremozas) va guanyar el Premi Nacional de Poesia Gloria Fuertes. Conjuros y Cantos es publica en 2016 editat per Kriller 71. Al 2016 va obtenir una beca de residència a la Fundació Antonio Gala durant la qual va escriure la novel·la Vida Mínima (esment especial BFAG). El seu últim llibre, Phantasmagoria, editat per la Bella Varsòvia, apareix vinculat a un projecte estètic en desenvolupament al costat de l’artista Marta Velasco Velasco.

Brigitte Vasallo

És escriptora i investigadora, centrada en els processos d’alterització, les polítiques afectives i el capitalisme cognitiu. Ha escrit la novel·la PornoBurka, prologada per Juan Goytisolo, i l’assaig Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (La Oveja Roja, 2018), una investigació sobre la centralitat de la monogàmia en les nostres construccions amoroses i sobre com s’ha imposat aquest sistema. També ha participat en nombrosos llibres col·lectius, com Un esforç més (Bellaterra, 2013), coordinat per Espai en Blanc, (H)amor (Continta me tienes, 2016) i Relatos marranos (Pol·len Edicions, 2014) entre d’altres. Com a produtora cultural, ha dirigit el 1er Festival de Cultura Txarnega de Barcelona i forma part de la companyia Biguette Ballasco d’arts escèniques. També col·labora amb mitjans com el diari ARA o Pikara Magazine, on escriu articles d’opinió, i coordina una secció al programa “Vostè primer” de RAC1.

Sore Vega Sandín

Doctoranda del Programa Persona i Societat en el Món Contemporani del Departament de Psicologia Social de la Facultat de Psicologia de la UAB; Llicenciatura en Psicologia per la UAB; Màster en Teràpia Cognitiu-Social per la UB; Postgrau en Teràpia Breu Estratègica per la UdG; Màster en Coaching i PNL per l’Institut Gestalt de Barcelona. Especialització en acompanyament terapèutic a persones trans i amb identitats i sexualitats diverses des d’una perspectiva marcadament integradora i trans-positiva. Les principals fonts teòriques són el constructivisme i la Teoria Queer/transfeminista. Impulsorx i unx de lxs psicólogxs del Servei d’acompanyament terapèutic a persones trans de TRÀNSIT, servei públic d’assessorament en la salut per a persones trans del Institut Català de la Salut.

Marika Vila

Doctora en Construcció i Representació de les Identitats Culturals de Gènere per la Universitat de Barcelona (2017). ​​ Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Llicenciada en Humanitats, il·lustradora, ninotaire i coordinadora de publicacions, investiga el discurs dominant del  llenguatge i el gènere en el còmic. Autora pionera, ha col·laborat en múltiples segells editorials (El Periódico de Catalunya, El País, Rambla, Rampa, Totem, Amaika, Virus, Equip, etc.) ha estat membre del “Colectivo de la Historieta” i de l’equip “Butifarra” i pertany a l’anomenada “Generació del Compromís” que obre la porta al còmic d’autor a finals dels anys 70. Realitzadora i coordinadora de revistes mànga a Planeta d’Agostini Comics (Bola de Drac, Doraemon, Shin Shan, Shonen Magazin, etc.) (1992/2000). Comissària d’exposicions; Dones de tinta 1926-2014, Madrid, 2014; Visualizando el maltrato, SN/Gijón, 2017; Derrumbando estereotipos, SN/Gijón, 2018. Imparteix seminaris, tallers i conferències: Dones Treballadores, heroïnes independents, Els Juliols de la UB/2013; Les heroïnes al món del còmic: una mirada crítica al Personatge del Superheroi femení, Martorell, 2017/Premià, 2018; Desokupar el cuerpo: las autoras en el còmic espanyol. Universidad Paris 8, 2017/Oviedo, 2018. Darreres publicacions: Del Boom al Crack. La explosión del còmic adulto en España (1977- 1996) (Diminuta, 2018) Derrumbando estereotipos (SN/Gijón, 2018).

https://www.tebeosfera.com/documentos/encuentros_y_desencuentros._entrevista_con_marika_.html https://www.facebook.com/marika.vila.3

Elena Zanzu

Artista, investigadora i activista, diplomada per l’Escola Nacional de Circ de Montreal i màster en Filosofia per la Universitat de Bolonya, amb una tesi sobre circ. És membre del consell de CCCirque, col·lectiu internacional d’investigadores acadèmiques sobre el circ i responsable de gènere per la APCC. Els seus interessos de recerca pràctics i teòrics giren al voltant del gènere, la (dis)capacitat i altres eixos de vulnerabilitat. S’ocupa també de metodologia de la investigació artística. Web: elenazanzu.com

Carlos Zeller

Periodista i assagista. Investigador social. Especialista en temes de desigualtat. Membre del Departament d’Estudis de la Fundació APIP_ACAM (2000-2017). Editor i director de projectes editorials. Consultor internacional. Membre de la redacció de la Revista de ciències socials “Clivatge”, Universitat de Barcelona. Autor d’informes monogràfics sobre la trata  de dones i les noves sociologies de l’oci masculí a Europa. Informes per a Parlament Europeu i altres organismes internacionals sobre moviments de població i feminització de les migracions. Línies de Treball actuals:

1. Democràcia i periodisme.
2. Les desigualtats i la democràcia.
3. Les dones en el Sud Global. Economia política dels feminicidios.

Sofia Esteve

Sofia Esteve és guionista i directora de cinema. Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, ha coescrit i codirigit el curtmetratge de ficció Perpetua felicidad (2022), produït per Aquí y Allí Films i candidat als 38 Premis Goya.
Recentment, ha codirigit el curt documental Els buits (2024); produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, en distribució amb Marvin & Wayne, i que va obtenir el Premi Joves Creadores 2022 de la Bonne per a la seva producció.
Actualment, desenvolupa el seu proper curt de ficció Los andares, produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, i seleccionat al programa Acció Curts de Dones Visuals, al Semilleru Lab del Festival Internacional de Cine de Xixón, on va obtenir el premi al desenvolupament, i al Queercinelab de la Fundación Triángulo, on va ser guardonat amb el premi al millor projecte de curtmetratge.
També ha codirigit el nou format televisiu Follo ergo sum (2016-2018) per a betevé i ha treballat com a ajudant de direcció a diferents curts de ficció, com a ajudant de càsting a Los tortuga, pròxima pel·lícula de Belén Funes, i com a realitzadora i muntadora d’audiovisuals per l’Ajuntament de Barcelona.
Sofia és cocreadora de @la_calumnia, projecte d’investigació entorn de les genealogies LGTBIQ+ al cinema, amb què imparteix classes i tallers a diferents institucions, entre elles la Filmoteca Española i el Màster de Gènere i Comunicació de la UAB.

Isa Luengo

Isa és guionista i directora de cinema. Es va graduar en Belles Arts (UCM) i més tard va cursar el Màster en Documental. Creatiu de la UAB i el Màster en Guio de l’ESCAC. Isa ha coescrit i ha coescrit i codirigit el curtmetratge de ficció Perpetua Felicidad (2022), produït per Aquí y Allí Films i candidat als 38 Premis Goya. També és codirectora de La ciutat interior (2017), estrenat a IDFA i presentat al Festival de Málaga, el Festival de Guadalajara o el Beijin International Short Film Festival, entre d’altres. El 2022, va rebre
la beca Netflix-ESCAC del Fons per a la creativitat inclusiva.
Recentment, ha codirigit el curt documental Els buits (2024); produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, en distribució amb Marvin & Wayne, i que va obtenir el Premi Joves Creadores 2022 de la Bonne per a la seva producció.
Actualment, desenvolupa el seu proper curt de ficció Los andares, produït per Nocturna Pictures i Vayolet Films, i seleccionat al programa Acció Curts de Dones Visuals, al Semilleru Lab del Festival Internacional de Cine de Xixón, on va obtenir el premi al desenvolupament, i al Queercinelab de la Fundación Triángulo, on va ser guardonat amb el premi al millor projecte de curtmetratge.
També ha treballat com a ajudant de càsting i coordinadora de figuració a Los tortuga, pròxima pel·lícula de Belén Funes, i com a realitzadora i muntadora d’audiovisuals per l’Ajuntament de Barcelona.
Isa és cocreadora de @la_calumnia, projecte d’investigació entorn de les genealogies LGTBIQ+ al cinema, amb què imparteix classes i tallers a diferents institucions, entre elles la Filmoteca Española i el Màster de Gènere i Comunicació de la UAB.